La canalla castellera universitària portarà casc a partir del setembre

Des de fa temps no resulta estrany veure castells a plaça on tot el pom de dalt porta casc. De fet, la gran majoria de les colles castelleres convencionals van acabar la temporada 2010 utilitzant aquesta protecció. A partir del mes de setembre vinent, les colles universitàries que formen part de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) també estaran obligades a fer-lo servir tant en assaigs com actuacions.

Així ho van aprovar les colles membres de la CCCC dissabte passat durant l'assemblea general. No obstant això, els Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), única colla universitària amb dret a vot actualment, van voler manifestar la disconformitat amb la redacció de l'acord de la majoria de les colles homòlogues votant-hi en contra.

La decisió s'ha pres després de realitzar un estudi sobre la utilitat i viabilitat del casc per a les colles universitàries

L'acord té efectes immediats però a la pràctica no entrarà en funcionament fins el mes de setembre, quan la coordinadora entregarà quatre cascs a cada colla perquè puguin començar el període d'adaptació, el qual finalitzarà el setembre del 2014. Durant aquest primer any i segons queda palès en la redacció de l'acord, les colles "comptaran amb el suport i seguiment de la direcció mèdica i científica de la CCCC".

Acord amb la disconformitat dels protagonistes

El vot negatiu emès per Ganàpies "no és un vot en contra de l'ús del casc", ressalten des de la colla de la UAB, sinó en contra de la "redacció de l'acord".

Des d'aquest sector del món casteller no es qüestiona l'efectivitat del casc ni la importància de portar-ne però manifesten diverses preocupacions a les quals consideren que, malgrat haver-se votat ja l'acord, no s'hi ha donat una resposta prou ferma. "L'acord ens imposa l'obligatorietat després d'un període de prova sense saber si podrem solucionar aquests problemes o no", reflexiona Víctor González, president dels Ganàpies de la UAB.

Guillermo Soler: "Hi ha un acord clar en fer aquesta adaptació amb la voluntat que surti bé"

Dies abans de l'assemblea, representants de la CCCC i les colles universitàries es van reunir per posar sobre la taula les inquietuds al respecte. Guillermo Soler, gerent de la CCCC, assegura que s'han tingut en compta i creuen que la pràctica esvairà aquests dubtes: "Comprenem les seves inquietuds perquè en molts casos són semblants a les que van sorgir quan es va plantejar el casc a les colles convencionals", defensa.

D'altra banda, la crítica també recau en el sistema de vot, un sistema que no obstant això totes les colles van acceptar al firmar la seva entrada a la Coordinadora. De totes les colles afectades directament per l'acord –cinc en total– només van poder votar els Ganàpies ja que són els únics que porten més de dos anys dins l'entitat. "A la reunió prèvia amb la Coordinadora se'ns va exposar l'estudi i les mesures que es prendrien en cas d'aprovar l'acord. Malgrat tot, a l'assemblea ens va quedar clar que no teníem dret a decidir en un assumpte que ens afecta directament", critica Aina Margenat, presidenta dels Arreplegats de la Zona Universitària (Barcelona).

"Nosaltres estem a favor de l'acord. Tot i així, haguéssim preferit que no fossin les colles convencionals les que decidissin i que s'hagués decidit aquesta obligatorietat després de un període de prova en el que les colles haguéssim pogut comprovar que l'adaptació i l'ús eren favorables", explica la Núria, presidenta dels Passerells del Tecnocampus de Mataró (TCM). Des de Ganàpies de la UAB es va demanar l'abstenció a les colles convencionals. Tanmateix, només algunes van decidir no votar.

El vot de ganàpies en representació a les altres colles "no és un vot en contra de l'ús del casc" sinó de la "redacció de l'acord"

"Hauríem volgut que l'acord s'aprovés amb el vot universitari a favor, per això vam fer les reunions prèvies. Volíem valorar si el tema estava prou madur i ens va donar la sensació que sí però a la mateixa assemblea ens vam trobar amb aquest vot negatiu que no ens esperàvem", lamenta Soler. No obstant això, el gerent de la CCCC destaca la part positiva del tema: "En el que hi ha un acord clar, també per part de les colles universitàries, és en fer aquesta adaptació amb la voluntat que surti bé. Si els resultats són positius, com esperem, el de menys haurà estat la votació".

La seguretat com a prioritat

La decisió s'ha pres després de realitzar un estudi sobre la utilitat i viabilitat del casc per a les colles universitàries. "Des de la Coordinadora sempre s'ha insistit molt que el casc no protegeix l'edat, sinó la posició", recorda Soler tot destacant que quan es va plantejar l'estudi a les colles universitàries la majoria es van mostrar "interessades en veure si per elles també era viable aquesta protecció". L'ús del casc ja estava aprovat per a les colles convencionals amb independència de l'edat dels components del pom de dalt.

L'efectivitat del casc per absorbir l'energia d'impacte en cas de caiguda depèn del pes del crani i és independent del pes de l'individu

L'estudi s'ha realitzat sobre un total de 24 persones (dosos, acotxadors i enxanetes) de tres colles diferents i els resultats són molt semblants als obtinguts en l'estudi fet a les colles convencionals, motiu pel qual des de la CCCC i NZI Hemlet (empresa fabricant dels cascs), entre d'altres, es va considerar que els cascs de dosos de mida gran –els únics que serveixen als universitaris– protegeixen tant a la canalla de els colles convencionals com de les universitàries.

Dins les colles universitàries s'han sentit crítiques pel que fa a la "poca representativitat" de l'estudi realitzat. Es critica, per una banda, la dimensió de la mostra (24 persones) i per l'altra, el fet que l'estudi s'hagi fet adaptant el realitzat temps enrere per a les colles convencionals. "No es va fer cap estudi per un casc específic que reunís les nostres necessitats especials, sinó que s'utilitzà l'estudi anterior i, en relació a aquest, es va mesurar l'efectivitat del casc de dosos convencional sense tenir en compte que en alguns casos aquest és massa petit per a la nostra canalla", critica Aina Margenat.

Núria: "Entenem que no és econòmicament viable fer un estudi específic per a la canalla universitària ni crear nous cascs"

No obstant això, des de Passerells no es mostren tan disconformes amb l'estudi realitzat: "Creiem que podia haver estat més complert però també entenem que no és econòmicament viable fer un nou estudi específic per a la canalla universitària ni crear cascs nous", justifica la seva presidenta i afegeix que "dins de les opcions possibles" s'ha triat la millor.

"L'efectivitat del casc per absorbir l'energia d'impacte en cas de caiguda depèn del pes del crani i és independent del pes de l'individu. Com que no existeixen diferències significatives en les mesures antropomètriques del crani en els dos grups, podem concloure que l'efectivitat del casc és la mateixa per a les colles universitàries i per a les colles convencionals", sentencia l'estudi.

La por de no poder finançar la compra de cascs

Ateses les dificultats de finançament que constantment han d'afrontar les colles universitàries, les quals depenen principalment de les subvencions de les universitats a les quals estan adscrites, moltes veuen en l'obligació de l'ús del casc un problema.

En aquest aspecte, Guillermo Soler admet que les colles universitàries són diferents i per això mateix hi ha el compromís des de la CCCC "d'ajudar a buscar solucions, les quals poden ser diverses i fins i tot diferents en cada cas". "De moment, la junta ha aprovat lliurar a les colles universitàries quatre cascs gratuïtament per tal que puguin començar a treballar" a partir del setembre, sentencia.