La universitat dels més grans

"Quan ens fem grans, algunes persones ens interessem per col·laborar en aspectes socials i al mateix temps, ens creix el cuc de seguir aprenent", reflexiona Josep Anglès. Té 67 anys, és voluntari del programa de justícia de la Fundació Autònoma Solidària i està estudiant a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Anar a la universitat i seguir formant-se serveix a les persones grans per, a part d'ampliar els seus coneixements, poder comprendre millor l'evolució de la societat i les contínues transformacions que experimenta.

A les universitats, les persones que s'apunten als programes per a majors de 50 o 55 anys normalment comparteixen aula amb els estudiants joves; del contacte entre uns i altres en sorgeixen experiències gratificants per ambdues parts. L'únic requisit per entrar és tenir l'edat mínima que estipula cada universitat (no cal fer cap prova d'accés) i l'única diferència respecte a cursar una carrera per la via ordinària rau en el fet que aquests programes no donen dret a un títol homologat, a banda d'oferir una major flexibilitat a l'hora de seleccionar les assignatures a cursar.

"Quan ens fem grans, algunes persones ens interessem per col·laborar en aspectes socials i al mateix temps, ens creix el cuc de seguir aprenent"

Un exemple d'envelliment actiu

La formació continuada és un concepte cada vegada més consolidat tant dins les institucions educatives com entre la societat en general. El fet que la formació al llarg de tota la vida hagi agafat tanta força durant l'última dècada ha generat canvis molt significatius pel que fa a la concepció d'aquesta. "La formació ja no només s'entén en termes d'utilitat o productivitat sinó especialment com a eix per al desenvolupament personal, el compromís cívic i l'exercici de la convivència", asseguren des del programa Formació de la Gent Gran de la Universitat de Girona (UdG).

Els programes universitaris per a persones grans representen una contribució molt positiva per la societat: estimulen les relacions inter i intrageneracionals de les persones grans i promouen la seva participació activa, dos pilars bàsics de l'envelliment actiu. A més, segons afirmen alguns dels responsables, aquests programes acostumen a reforçar l'autoestima gràcies a l'autonomia d'aprenentatge que agafen els estudiants i a la recompensa personal que implica aprovar una assignatura.

La formació continuada s'ha d'entendre com a eix per al desenvolupament personal, el compromís cívic i l'exercici de la convivència

Josep Torrelles, director del programa Formació de la Gent Gran, assegura que "l'envelliment té moltes variables que s'han de cultivar" i al mateix temps remarca que el "cultiu per una via intel·lectual universitària és molt positiu, però no l'únic que existeix". Tanmateix, el psicòleg i pedagog gironí senyala que s'ha d'evitar convertir la universitat en l'únic factor "capaç de donar la satisfacció de l'envelliment i la certesa d'estar envellint activament".

"Si t'agrada aprendre, és magnífic venir aquí. Jo vaig tenir la sort que els meus fills em van pressionar perquè ho fes. Tinc una filla que dóna classe a la universitat i em deia: «Mare, creu-me, a la universitat hi ha persones grans i a tu sé que et faria molta il·lusió venir». Així que m'hi vaig apuntar", explica Maria Culubret, de 72 anys i veïna de Cassà de la Selva (Gironès).

Per a la gent gran, la universitat estimula les relacions intrageneracionals i promou la participació activa

Segons Sergi Arenas, psicòleg i coordinador del programa Universitat a l'Abast, la societat cada vegada és més conscient que "és important treballar per l'envelliment actiu". No obstant això, apunta amb certa recança que "encara hi ha moltes persones que veuen aquest concepte com aliè, ja que no a tothom li agrada reconeixe's com a persona gran".

Universitats: agents socials actius

Les universitats, com a centres de difusió del coneixement i agents socials que són, ja fa temps que van començar a engegar projectes que buscaven trencar les barreres d'edat que durant un temps van arrelar a aquestes institucions.

El 1999, coincidint amb l'Any Internacional de les persones grans, l'Autònoma va crear la Universitat a l'Abast, un programa que agrupa diferents iniciatives orientades a apropar la universitat a les persones grans, tot oferint una formació flexible i adaptada a les diferents necessitats. D'aquesta manera, la UAB posava en marxa una iniciativa innovadora i pionera a Catalunya i a l'Estat Espanyol. Actualment el programa forma part de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB. El curs 2000-2001, primera edició d'Aprenent al Campus, el programa va tenir 12 alumnes. Actualment ja superen els 350.

Francesc Navarro va estudiar enginyeria de jove però ha dedicat tota una vida al món editorial. Quan va deixar de treballar va decidir que no es podia estar de braços creuats i es va apuntar a la universitat. Aquest és el seu quart curs com a alumne de la UAB. "Faig les assignatures que m'interessen i no m'examino, només faig els treballs. A mi ja m'ha examinat molts cops la vida, a vegades he suspès i altres he aprovat", reflexiona.

Quan té classe, Navarro arriba al campus d'hora, va a buscar un cafè al bar i s'asseu a l'entrada de la Facultat de Lletres a prendre-se'l mentre veu a la gent entrar i sortir. Moltes vegades, abans d'anar a classe passa per la biblioteca a llegir una estona, estigui o no relacionat amb l'assignatura que cursa. "Quan no tinc classe i no puc fer tot això em passa com als nens petits: em desendreço".

Després de quatre anys a la universitat, Navarro es mostra convençut que aquests programes són una "eina molt interessant" per envellir activament sempre que la persona tingui "set de coneixement". "Penso que realment és una gran ajuda, molt més que els casals d'avis", conclou.

Expansió arreu del territori

A partir del 2000 altres universitats van crear els seus propis programes per obrir les portes a la gent gran que volia accedir a la universitat per gust i no pas per obtenir un títol determinat: la Universitat de l'experiència (UB), Formació de la Gent Gran (UdG), URV Ciutadana...

A Girona, el programa Formació de la Gent va començar el 2005. La UdG ofereix un programa basat en el que ells anomenen "itineraris", un mot que segons Josep Torrelles "va més enllà del concepte de carrera". Cada itinerari (humanitats, educació, jurídic...) agrupa assignatures de diferents graus. El programa es va dissenyar així per donar als alumnes "la possibilitat d'escollir entre un ventall més ampli però amb un eix comú".

Enguany tenen 120 alumnes matriculats, 73 són dones i 47 homes. La majoria cursen l'itinerari d'humanitats, concretament 108. El doctor Josep Maria Nolla té 13 alumnes del programa a la seva classe d'Història Antiga i n'està molt content: "És bo que estiguin barrejats grans i no tan grans perquè l'experiència ajuda. Són més tranquils, ho veuen d'una altra manera... el jovent es dispersa més i a vegades l'exemple ajuda a fer les coses més bé".

"És bo que a classe estiguin barrejats grans i no tan grans perquè l'experiència dels primers ajuda"

Segons Nolla, es tracta d'alumnes molt aplicats, que sempre es posen a primera fila i que "ho viuen molt". "Alguns fan els exàmens i altres no però els que els han fet han tret bones notes, de les més bones de la classe; amb això l'experiència és un grau", sentencia Nolla.

Dels 13 alumnes del professor Nolla, la majoria s'han avaluat aquest curs. "Jo penso que sempre s'han de fer exàmens, bé o malament, però s'han de fer perquè lo bonic és poder anar a l'examen i explicar tot el que has après. És un gust!", explica Joan Escuder.

Un altre cas és el de Maria Culubret, també alumna de Josep Maria Nolla, qui explica que durant els primers anys s'examinava per veure si arribava o no a assimilar el que li explicaven. "Quan vaig veure que sí i que aprovava els exàmens, vaig deixar d'examinar-me perquè em posava molt nerviosa. Jo vinc aquí per gust, no per passar-ho malament per culpa dels nervis", explica.

Voluntari i universitari amb 67 anys

Durant els últims anys de vida laboral –es va prejubilar als 57– Josep Anglès va compaginar la feina amb la carrera de psicologia, la qual va acabar un cop prejubilat. Actualment està estudiant diverses assignatures de la branca humanística a través del programa Aprenent al campus de la UAB.

"Sempre havia tingut la inquietud de fer estudis superiors. Era com una espècie de pressió interna, una cosa que se'm movia per dins i que volia que tard o d'hora es portés a la pràctica", recorda Anglès.

Des de principi de curs és voluntari del programa de justícia de la Fundació Autònoma Solidària (FAS). "Sabia que hi havia aquesta Fundació a la universitat i vaig pensar que si ho podia coordinar amb els meus estudis seria una bona manera d'incorporar a la meva vida un altre element que volia que hi fos des de feia temps".

Josep Anglès va a la universitat i fa un voluntariat social a través de la Fundació Autònoma Solidària

Dos dies a la setmana Anglès va al centre de justícia juvenil L'Alzina (Palau de Plegamans, Barcelona). "Tot i que jo sóc de lletres, allà ajudo un noi amb les matemàtiques", explica amb entusiasme.

Abans de començar el seu voluntariat, Anglès va haver de rescatar coneixements que tenia aparcats i assegura que fins i tot n'ha hagut d'aprendre de nous. Ho ha fet tot pel seu compte utilitzant Internet i un parell de llibres de matemàtiques de batxillerat. "He anat treballant el tema i he descobert camps que no coneixia. Per mi descobrir és molt motivador i per això he tingut un incentiu extra per fer el voluntariat: aprendre al mateix temps que ajudo".

Assegura que anar a la universitat ha estat una de les millors decisions que ha pres. "Ho recomanaria a tothom, per moltes raons i molt diverses. Tots sabem que l'aprenentatge és il·limitat i la satisfacció que dóna poder fer aquests petits passos és molt gran".

Segons Anglès, fent el voluntariat aprèn al mateix temps que ajuda a un noi intern al centre de justícia juvenil L'Alzina

Anglès té intenció de seguir a la universitat durant molts anys més, no es vol posar cap límit: "Jo necessito, vull i necessito, sentir que faig servir i treballo aquesta ment". Assegura que tampoc vol posar límits a la seva col·laboració com a voluntari de la FAS: "Tot el que pugui fer per ajudar, o si més no intentar-ho, ho vull seguir fent. Era una inquietud que tenia des de feia temps i per fi l'he pogut portar a la pràctica".

El "model català", un sistema nascut de l'associacionisme

A Catalunya, abans que la UAB fes el primer pas  per obrir les aules universitàries a la gent gran ja existia un altre model de formació d'aquestes persones: les Aules d'Extensió Universitària per a la Gent Gran. Les aules són un lloc de trobada com a  mínim un cop per setmana on s'hi organitzen conferències i classes de temes molt diversos. La dinàmica és diferent a la de les universitats perquè, entre d'altres, generalment no es demana que es facin ni treballs ni exàmens.

Aquesta oferta formativa existeix a tot l'Estat però a Catalunya el seu naixement va seguir una tendència diferent. "A Espanya les universitats tradicionalment organitzaven cursos d'extensió universitària adreçats a persones grans. A Catalunya el que van fer les universitats va ser donar suport a les persones grans per associar-se i organitzar les seves pròpies Aules", detalla Arenas.

La forta tradició de moviments veïnals i associacionisme existent a Catalunya ha contribuït a formar un model diferent d'Aules

Així doncs, es va gestar un model d'Aules vinculades a les universitats però  alhora independents que compten amb el suport d'aquestes per tal de garantir la qualitat en la formació que ofereixen. Arenas s'aventura a atribuir aquesta diferència a la forta tradició en l'àmbit de "l'associacionisme i dels moviments cívics i veïnals". Actualment a Catalunya hi ha més de 50 aules distribuïdes pel territori, aplegant més de 17.000 persones associades.

Va ser, segons senyala Josep Torrelles, a partir de la consolidació d'aquest moviment d'aules adreçades a gent gran que "les universitats van començar a pensar en les fórmules que podien adoptar per obrir les seves portes a tota la societat" i així van néixer els programes anteriorment esmentats.