Irene Borràs: "La transparència ha de ser un exercici d’obertura cap a l’entorn explicant com es fan les coses i com s’utilitzen els diners"

La llei de transparència aprovada el passat 18 de desembre pel Parlament de Catalunya ha aixecat alguns dubtes a les entitats i associacions ja que l'àmbit d'aplicació d’aquesta llei afecta a les organitzacions, associacions i fundacions, els ingressos de les quals provenen de manera significativa de subvencions o ajuts públics, per tant, aquestes entitats hauran de complir els requisits que estableix la normativa respecte a la transparència.

Per aquest motiu entrevistem a Irene Borràs, directora a CAUSES, consultoria en responsabilitat, compromís, marca i impacte. Economista experta en diferents àmbits de gestió d'organitzacions no lucratives: gestió econòmica, comunicació i captació de fons. 

Per què ara es parla tant de transparència a les entitats?

El debat s'ha activat a causa de l’aprovació de les corresponents lleis, estatal i autonòmica, sobre la transparència i que ja han entrat en vigor (la llei estatal des del desembre del 2014 i la catalana, properament). Aquestes lleis estan pensades, bàsicament, per a l’administració pública però s’han fet extensives a entitats privades d’interès públic o general, com ara les associacions o fundacions. Per tant, les entitats del tercer sector tenen un nou marc regulador que afecta la seva activitat i han d’estar atentes. Ara bé, la llei no afecta a totes les entitats, ja que també es contemplen algunes exempcions

Quan parlem de transparència en el món de les entitats, a què ens referim exactament? És un aspecte econòmic i fiscal només?

Des del punt de vista de la llei, bàsicament i per a les entitats, fa referència a l’organització de l’entitat i a la rendició de comptes. S’ha d’explicar com s’organitza l’entitat, quines són les seves fonts de finançament públiques, de quina administració provenen i imports, entre d’altra informació, sobretot, econòmica.

Però això només “és complir el tràmit”. La transparència ha d’anar més enllà de penjar els comptes anuals o la memòria econòmica al web de l’entitat. Ha de ser un exercici d’obertura cap a l’entorn i explicar com es fan les coses i com s’utilitzen els diners. Les entitats haurien de ser transparents “per principi”, igual que suposem que han de ser ètiques perquè els mouen objectius últims que van més enllà dels diners.

Si volem millorar en transparència, per on podem començar?

Primer, per l’actitud. És necessari voler ser transparents. A partir d’aquí, si volem complir amb el que ens demanen, cal començar a sistematitzar la informació. La majoria de contingut que demana la llei, ja es té: relació de convenis, contractes, concerts, subvencions... tota aquesta informació les entitats ja la tenen perquè estan acostumades a presentar memòries i projectes a l’administració pública, ara bé, cal mostrar-ho també cap enfora i la web pot ser un camí per fer-ho.

No obstant, si som conseqüents, veurem que publicar el que ens demanen a la web no és ser transparent... és només complir el que ens demanen. Ser transparent és una actitud que cal treballar i això es fa comunicant de forma regular amb tots els públics, tenint una bona memòria d’activitats de l’entitat, explicant no només què es fa sinó també l’impacte que s’aconsegueix...

Per a aquelles entitats que tinguin ganes d’aprofundir sobre el tema, la Irene Borràs recomana les publicacions de l’Observatori del Tercer Sector, que fa temps que reflexionen, potencien i treballen aspectes relacionats amb la transparència a les entitats.