La Unió Europea reconeix el dret a l’oblit

El dret a l’oblit és el dret que té tota persona a esborrar, bloquejar o suprimir tota la informació que faci referència a sí mateixa de qualsevol base de dades on es pugui trobar.

L’exercici del dret a l’oblit, durant anys, s’ha trobat amb una situació de vulnerabilitat quan s’enfrontava a les grans plataformes d’Internet, fonamentalment cercadors i xarxes socials.

A Europa, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja va originar un precedent quan al mes de maig de 2014 va dictar una sentència en la qual va reconèixer el dret a l’oblit a un ciutadà espanyol davant de Google.

Des d’aquest moment, els grans gegants d’Internet, Google i Facebook al capdavant, han rebut una infinitat de peticions per que retirin continguts personals.

A la Unió Europea, el dret a l’oblit s’ha estat debatent i negociant durant tres anys i, finalment, el dia 15 de juny, els ministres de Justícia de la UE, exceptuant Àustria i Eslovènia,  van arribar a un acord, mitjançant el qual es reconeix el dret a l’oblit.

Per primer cop es reconeix el dret a reclamar que s’esborri tota aquella informació personal que es troba a la xarxa i que es pot considerar perjudicial o no pertinent. A més, la companyia contra qui es fa la reclamació té la obligació de remetre la petició a tota la resta de llocs on s’hagi pogut replicar aquesta informació. Aquest dret es reforça quan es tracta de menors d’edat.

El reconeixement del dret a l’oblit concedirà més control sobre les pròpies dades a tots els ciutadans de la Unió Europea

Les companyies d’Internet només podran processar informació de caràcter personal si disposen del consentiment inequívoc de les persones titulars de les dades, les quals podran retirar-lo en qualsevol moment. A més, les persones usuàries tindran dret a rectificar les dades que els hi afecten o que siguin incorrectes.

Les empreses també tindran l’obligació de notificar als seus clients de qualsevol errada en la seguretat de les dades que els pugui haver afectat, si pot ser, en menys de 24 hores. També han de notificar a l’autoritat nacional de qualsevol violació greu contra les dades personals.

De tota manera, s’ha de tenir en compte que aquest dret a l’oblit queda limitat per altres consideracions, com pot ser l’exercici de la llibertat d’expressió i informació.

Aquest dret quedarà recollit en un reglament europeu sobre la protecció de dades, el qual serà vinculant per a tots els estats membres.

Una qüestió rellevant a tenir en compte és que quest nou reglament s’aplicarà directament a tots els Estats membres i substituirà les 28 lleis nacionals vigents actualment, les quals, són molt diverses entre si

Una altra novetat d’aquest reglament a tenir en compte és que aquesta nova normativa elimina molta burocràcia respecte a les autoritzacions i notificacions que actualment s’exigeixen a les empreses que volen endegar un servei, el qual impliqui processament de dades. S’estima que aquesta disminució de càrregues burocràtiques suposa un estalvi de 2.000 milions d’euros l’any.

Una altra dada important és que aquesta nova normativa s’aplicarà tant a les empreses europees com a les extracomunitàries quan ofereixin els seus serveis a ciutadans europeus. Per tant, totes les persones ciutadanes dels Estats membres podran exercir el dret a l’oblit davant gegants com Google o Facebook.

A fi que les empreses compleixin amb la legislació europea de protecció de dades a Internet, es preveuen sancions de fins el 2% del seu volum de negoci o fins a un milió d’euros.

La nova legislació també reconeix el dret a la portabilitat de les dades, per tant, una persona usuària podrà demanar a una empresa d’Internet – per exemple: una xarxa social – a extraure totes les seves dades i traslladar-los a una altra companyia que tingui un nivell de protecció superior.

Finalment, el reglament estableix un sistema de finestreta única a fi que les empreses i els consumidors puguin fer reclamacions contra companyies d’altes Estats membres.

El passat 24 de juny es va celebrar la primera ronda de discussions a l’Eurocambra i, segons manifestacions de la Comissaria de Justícia europea, la intenció és tenir el Reglament enllestit a finals d’aquest any.