On és i cap a on avança el voluntariat universitari?

La responsable de la Oficina de Cooperació per al Desenvolupament (OCD) de la UdG, Sílvia Lloveras, i el director de la Fundació Autònoma Solidària (FAS), Jordi Prat, reflexionen per a xarxanet.org on es troba i a quins reptes s'enfronta el voluntariat universitari a les respectives universitats.

Com ha evoluncionat el voluntariat universitari durant els últims cinc anys?

La Universitat de Girona (UdG) ha passat de 660 estudiants voluntaris i voluntàries l'any 2011 a més de 1.540 el curs 2014-2015. A la UAB, l'increment també ha estat substancial, passant dels 170 de fa cinc anys als més de 500 del curs passat.

Per a les dues universitats, la promoció del voluntariat universitari és una aposta perquè l'alumnat tingui l'oportunitat d'adquirir competències transversals i, com expressa el Director de la FAS, Jordi Prat; "participi en un espai d'aprenentatge vital".

En el cas de la UdG, explica la seva responsable, Sílvia Lloveras; el Consell de Govern va decidir l'any 2009 que les activitats solidàries i de cooperació podien ser reconegudes amb crèdits. Són activitats en les quals hi participa l'alumnat de la UdG, de manera puntual o periòdica, mitjançant la implicació en entitats pròximes a la universitat i que requereixen la participació en les sessions de formació.  

Des de d'aleshores, l'OCD ha assumit el compromís, a través de les seves activitats solidàries, de promoure la participació de l'alumnat com a voluntaris i voluntàries, transformar la seva formació perquè adquireixen competències transversals i que esdevinguin ciutadans i ciutadanes responsables socialment, aplicar el model d'aprenentatge servei i potenciar la relació amb el territori. A partir de la implantació del voluntariat universitat, explica Lloveras, s'ha diversificat el tipus d'activitats solidàries i han creat "Packs solidaris", que impliquen la teoria i la pràctica d'una activitat de voluntariat.

El director de la FAS, Jordi Prat, explica per la seva banda, que a més d'en nombre d'estudiants participants -que també poden reconèixer la implicació amb crèdits-, la Fundació ha ampliat el ventall d'àmbits d'actuació amb l'objectiu d'atraure més perfils de persones. Així, a l'àmbit social on tradicionalment actuava la FAS, s'hi ha afegit l'actuació en els àmbits socioeducatiu, sociosanitari, o ambiental; intentant posar en connexió les àrees d'acció de la FAS amb els àmbits de coneixement de la universitat.

Paral·lelament, el director també posa èmfasi en un canvi experimentat en els dos últims cursos que ha consistit en la incorporació del voluntariat puntual, com a tipus de voluntariat que no era propi de la FAS, i la seva unió amb un nou públic: el personal docent i investigador i d'administració i serveis de la UAB. Una nova línia estratègia que ha permès incloure més persones voluntàries de la comunitat universitària i fer-ho a través "del que ja passava a la universitat", com la Setmana Saludable, La Cursa de la UAB per La Marató o el Dinar Solidari contra el Malbaratament alimentari. Totes, tres activitats on ara hi ha participació de PAS i PDI de manera voluntària i gestionada per la FAS.

Com és i com ha canviat la relació amb l'entorn?

Segons Jordi Prat, "la relació de la FAS amb les entitats ha canviat poc, perquè a banda de ser membre de plataformes de segon nivell, la vocació de treball amb entitats properes, administracions i el món extern és part de la definició pròpia de la FAS". El canvi, explica, "ha estat internament a la UAB, ja que cada vegada més s'ha intentat fer créixer les relacions amb altres organismes de la universitat".

La responsable de l'OCD comparteix que tenen relacions amb 107 entitats del territori amb les quals fan voluntariat i que queda formalitzat a través de les activitats solidàries. Alhora, ressalta la participació de l'Oficina en òrgans estatals com el CRUE i la seva implicació en el grup de treball de "voluntariat universitari" que té per intenció recollir estructures i models de tot l'estat.

Quins elements dificulten la consolidació del voluntariat universitari?

Jordi Prat es refereix a dos elements. En primer lloc, "la definició del model". En el cas de la FAS, s'explica, els voluntaris i voluntàries realitzen una activitat a través de la Fundació, no a través d'altres entitats, i de manera continuada. El que implica que l'estructura organitzativa  estigui adequada a aquest model de voluntariat. "Si la FAS aspira a arribar a un percentatge més elevat d'estudiants de la UAB, que així és, caldria un model que permetés gestionar-ho que ara no hi ha". El que porta a la segona complicació: la direcció on es destinen els esforços i la necessitat de comptar amb els recursos necessaris per adequar aquesta estructura a un major nombre de persones voluntàries.

En el cas de la UdG, els processos per facilitar documentació i inscripcions era un element que a l'inici dificultava la tasca tant per a estudiants com per entitats que ha quedat solucionat amb la creació d'un aplicatiu.   

Cap a on han de treballar les oficines de voluntariat a les universitats?

Sílvia Lloveras diu considerar fonamental treballar per "l'adquisició de competències transversals, és a dir, que afavoreixen que l'alumnat desenvolupi coneixements, habilitats i actituds que els permetin construir i actuar amb compromís ètic, reconèixer i respectar la multiculturalitat, desenvolupar el raonament crític, treballar en equip, adaptar-se a noves situacions o aconseguir un major grau d'iniciativa". Paral·lelament, explica la responsable, a la UdG hi ha prevista, per aquest any, la creació de la "Unitat de Compromís Social", que aglutinarà els àmbits de cooperació universitària al desenvolupament, voluntariat, igualtat, gènere, medi ambient, majors de 50 anys amb l'objectiu de facilitar sinèrgies.

Per part de Jordi Prat, ell remarca els objectius d'arribar a més nombre i percentatge d'estudiants; consolidar el PAS i el PADI com una part de la responsabilitat social de la universitat i identificar els àmbits en els quals no s'està intervenint però es podria. És a dir, explica, "la FAS té el repte de donar respostes a problemes de la societat als quals potser ara no hi està responent per no ser àmbits d'actuació propis”. Per tant, conclou, "un dels reptes és donar respostes a necessitats diferents".