Joan Segarra: 'Bon finançament públic, millora salarial i estabilitat laboral són els reptes del Tercer Sector Social a nivell d'ocupació'

Segons l’Anuari, l’ocupació en el Tercer Sector Social va créixer durant l’any passat un 5%. Un augment fins i tot lleugerament superior  al del sector laboral català. Què ha afavorit aquest creixement?

Durant la crisi va haver-hi molt esforç de contenció per part de les entitats. En el Tercer Sector Social es van destruir menys llocs de treball que en els altres sectors, ja que les organitzacions van aplicar reestructuracions bàsicament salarials però també d'altres tipus com la redistribució del treball. 

Ara, quan s'ha produït una certa recuperació econòmica -sense entrar en si és real o no-  han passat dues coses: les entitats han incrementat la contractació perquè estaven treballant ja de forma molt ajustada. Però també trobem que alguns projectes, que s'havien deixat de fer  perquè l' administració pública o el client privat havia restringit la despesa, tornen a engegar-se i, això, ha afavorit que les entitats que els gestionen hagin pogut contractar més persones.
 

Com es l’ocupació que genera el Tercer Sector Social? La precarietat continua estant present?

Nosaltres defensem sempre que l'ocupació del Tercer Sector és ocupació de qualitat i que no hi ha precarització. Quan aquesta apareix, està directament vinculada a la licitació pública, al concurs públic o a l'adjudicació  del projecte que ens han donat des de l'Administració.
Quan una entitat del Tercer Sector contracta, la voluntat sempre és fer-ho en condicions de qualitat. No nego que de vegades no ha estat així. Però això ha passat durant la crisi perquè, si el pressupost adjudicat s'ha disminuït respecte al d'anys anteriors, només hi ha hagut dues opcions: o no presentar-s'hi -i, per tant, deixar de fer activitat i desaparèixer com a entitat- o anar-hi acceptant segons quines regles del joc. De fet, aquesta és la nostra queixa en la interlocució amb les administracions: 'durant aquest període, ens heu obligat en molts casos a precaritzar'.

D'altra banda, amb els sindicats també proposem una acció conjunta, perquè al final l'interès és el mateix: els sindicats no volen que les persones treballadores estiguin en precari i nosaltres tampoc.
 

A l’hora d’externalitzar i contractar serveis, l’estudi demostra que encara queda un llarg camí perquè el Tercer Sector Social aposti per organitzacions de l’Economia Social. Només un 39% de les entitats consultades va optar per aquesta opció durant l'any 2015. No resulta això una contradicció?

Totalment, i no podem assumir que només sigui un 39%, hem de treballar aquesta xifra. També haurem d'analitzar si una part d'aquest percentatge tan baix es justifica perquè alguns dels serveis que necessitem no ens els ofereix l'economia social. Però tenint en compte els valors del sector, hem de ser més coherents amb aquesta dada i l'hem d'incrementar sí o sí.
 

El Tercer Sector reivindica una Llei catalana de Contractes del Sector Públic. Quines millores podria aportar a l’àmbit laboral?

Demanem aquesta llei perquè  tenim un marc regulador estatal de la contractació pública allunyat de la realitat del territori, fet des d'una visió molt centralista i que agrupa realitats diferents. La realitat a Catalunya és una altra. Per tant, necessitem una llei catalana que, si la fem bé, aconseguirem que s'adapti al que necessitem. Una contractació pública que afavoreixi determinats models i que garanteixi la qualitat de l'ocupació que generem a través d'aquests tipus de serveis.
 

Parlem d’un sector molt feminitzat, on el 72% de les persones que hi treballen són dones. Però tot i que predominen en tots els grups professionals, la seva presència disminueix en les categories superiors. Com es pensa treballar des de La Confederació per contribuir a l’eliminació de les desigualtats de gènere?

Les dades de l'Anuari ens diuen que, comparat amb el que seria l'entorn i el mercat global, les diferències de gènere al Tercer Sector són molt baixes. De fet, en algunes franges podríem afirmar que pràcticament no hi ha bretxa salarial. L'única diferència, que per a mi és menor però no vol dir que l'hàgim d'obviar, la trobem en els càrrecs directius. Però en tot cas no ens n'amaguem: si aquesta realitat existeix, l'hem de polir. Estem parlant d'un sector protagonitzat per les dones i el que hem de garantir, per coherència, és que les diferències siguin zero. Dins de la Confederació hem creat una comissió sobre Ocupació i Recursos Humans per treballar les dades que ens dóna l'anuari i aquesta qüestió serà un dels eixos. I ho volem fer de la mà de l'Institut Català de la Dona i de DDIPAS (Dones Directives i Professionals de l'Acció Social) que ens poden ajudar i fer falca per resoldre aquest tema.
 

Quins són els reptes de l’ocupació en el Tercer Sector Social per a aquest any 2016?

La millora del finançament, la millora salarial i l'estabilitat laboral. Però són tres reptes que van vinculats. Si els projectes estan ben finançats, si la dotació pública és bona, aleshores hi haurà bones retribucions, bons salaris i això garantirà l'estabilitat laboral. Una de les dades de l'estudi que ens hauria de preocupar més és, justament, que la majoria de les persones que treballen al sector porten menys de tres anys a les seves entitats. Una part d'aquesta situació s'explica pel tipus de projectes, però hi ha una altra part que no. No podem ser un sector que esdevingui primera entrada  al món laboral, que formem les persones quan arriben joves i que després aquestes se'n vagin cap a altres sectors.  Hem de garantir estabilitat  i, si hi ha un bon finançament, hi haurà tota la resta.


Informació relacionada: L’ocupació laboral en el Tercer Sector Social creix un 5% durant l’any 2015