Xavier Bernadí: "El nou Registre únic de grups d’interès reforça la transparència i estalvia recursos públics"

El Govern català va posar en funcionament  el 14 de febrer del 2017 l’esperat Registre únic de grups d’Interès de Catalunya que dona servei de forma conjunta a totes les administracions públiques. D’aquesta manera, ja no cal que cada organisme públic creï un registre propi, els diferents grups d’interès només s’hi han d’inscriure un sol cop i la ciutadania disposa d’un únic espai on consultar quines activitats d’influència realitzen els diferents lobbys i davant de quines autoritats.

Parlem amb Xavier Bernadí, director general de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat, sobre el que representa l’entrada en vigor d’aquesta iniciativa.

El Registre de Grups d’interès de Catalunya és vàlid per a tots els ens locals i organimes públics. A quines institucions ens estem referint concretament?

A més de l'Administració de la Generalitat i de les entitats que integren el seu sector públic, ens referim a tots els ens locals (ajuntaments, àrees metropolitanes, consells comarcals i diputacions, incloses les entitats públiques o privades que en depenguin), a les autoritats reguladores independents (com l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades), a les institucions estatutàries de la Generalitat (Consell de Garanties Estatutàries, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes i Consell de l'Audiovisual de Catalunya), als col·legis professionals, les acadèmies i les universitats públiques de Catalunya.

Es tracta d'una iniciativa molt pionera: ni l'Estat ni cap comunitat autonòma compten fins ara amb una regulació legal dels grups d'interès ni amb un registre de grups d'interès com el català.


El mes de febrer passat el Parlament de Catalunya també va posar en funcionament  un registre propi  de grups d’interès. Està previst que s’incorpori al Registre únic per a tot Catalunya?

No està prevista la seva incorporació, però sí que un i altre registre estiguin interconnectats i que un registre reconegui les inscripcions que es practiquin en l'altre, i a la inversa, de forma que als grups d'interès els sigui suficient amb una única inscripció.

Comptem que en breu se signarà un conveni de col·laboració entre el Parlament de Catalunya i l'Administració de la Generalitat per concretar tots aquests aspectes.


Quins avantatges aporta la creació del Registre únic tant per a les administracions com per als grups d’interès i per a la ciutadania?

La Llei de transparència establia la necessitat de crear més de dos mil registres de grups d'interès. Enfront d'aquesta situació, la creació del registre únic té, principalment, tres grans avantatges: d’una banda, reforça la transparència de les relacions entre les institucions públiques i els grups d'interès, perquè permet que la ciutadania pugui conèixer totes aquestes relacions en un únic punt.
D’altra, suposa un gran estalvi de recursos públics de tota mena (econòmics, personals, organitzatius, tecnològics), ja que fa innecessària la creació d'aquests registres per part de cada Administració i la càrrega de treball que suposa gestionar-los.
I a més, eximeix els grups d'interès de la càrrega d'efectuar múltiples inscripcions i declaracions en una pluralitat de registres.

"Allò més important no és saber quins grups d'interès existeixen, sinó quina activitat d'influència duen a terme i davant de quines autoritats"

El nou registre inclou les agendes oficials dels alts càrrec i personal directiu de la Generalitat per fer públiques les seves reunions amb els grups d’interès. Es contempla que les altres institucions i organismes públics hi difonguin també aquesta informació? 

Sí, l'Administració de la Generalitat posarà a disposició dels ens locals i de la resta d'institucions obligades la solució tecnològica que utilitza per traspassar les dades que consten a les agendes oficials al Registre de grups d'interès. La Llei de transparència insisteix molt en el seguiment de l'activitat d'influència o intermediació dels grups d'interès. Allò més important no és saber quins grups d'interès existeixen, sinó quina activitat d'influència duen a terme i davant de quines autoritats.

Per això mateix, la Llei de transparència estableix com a regla de conducta de totes les persones responsables públiques la de garantir la transparència de les seves agendes oficials i com a obligació dels grups d'interès la de declarar periòdicament totes les activitats dutes a terme amb la finalitat d'influir directament o indirectament en els processos d'elaboració o aplicació de les polítiques i la presa de decisions. 
 

A partir d’ara, quan un grup d’interès vulgui inscriure-s'hi, com ho ha de fer? S’ha d’adreçar a la Generalitat o, per exemple, a l’Ajuntament o universitat amb qui vulgui establir el contacte? S’haurà de fer presencialment o només telemàticament?

Els grups d'interès s'han d'adreçar al Registre de grups d'interès de Catalunya, que és gestionat pel Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques. Es tracta d'un registre públic, gratuït i electrònic, de forma que les inscripcions i la resta de comunicacions també es fan de forma telemàtica o únicament per mitjans electrònics.
 

En el cas que un grup d’interès ja estigui donat d’alta en el registre d’algun ajuntament, les seves dades passaran automàticament al Registre únic?

Molt pocs ajuntaments han creat un registre propi de grups d'interès (no més de 6) i encara són menys els registres municipals que funcionaven de forma efectiva i amb algun grup d'interès inscrit (1 o 2). Una vegada creat el Registre únic, segueix essent possible la creació de registres municipals, però sempre que estiguin interconnectats amb aquest, que compleixin els requeriments d'interoperabilitat que s'estableixin i que quedi garantit el principi de reconeixement recíproc de les inscripcions, és a dir, que no s'exigeixi més d'una inscripció a cada grup d'interès.

Si el grup d'interès s'inscriu en primer lloc al Registre de grups d'interès de Catalunya, no se li podrà exigir que s'inscrigui de nou al registre municipal, que haurà de demanar les dades al primer. I a la inversa. En qualsevol cas, una vegada creat el Registre únic, no sembla gaire probable ni es pot considerar recomanable la creació d'altres registres, a la vista de la despesa necessària per crear-los i mantenir-los i de la complexitat de la seva gestió.


Fins a la unificació de registres de grups d’interès, el que gestionava la Generalitat comptava ja amb més de 1.400 grups inscrits. Quin balanç heu pogut fer, fins ara, del seu funcionament? Tant els lobbys obligats a donar-se’n d’alta com els membres de l’administració estan complint aquesta normativa?

A dia d'avui s'ha superat pràcticament els 1.700 grups inscrits (1.661 inscripcions i 106 sol·licituds en tràmit). El balanç és molt positiu, sobretot si tenin en compte que fa tot just un any no hi havia més de 20 grups d'interès inscrits. El nivell de compliment és molt alt, si bé es detecta una certa resistència davant d'aquesta normativa i de l'obligació d'inscripció per part d'alguns grups d'interès.

S'ha fet molta feina, però en queda molta per fer: passar del primer registre, limitat a l'Administració de la Generalitat, al Registre de grups d'interès de totes les Administracions catalanes; divulgar més i millor aquesta nova normativa i els beneficis que comporta per a tothom; millorar i aclarir el marc regulador, etc. Un dels punts més importants és el de remarcar que l'activitat dels grups d'interès no és negativa ni il·legitima, ni el Registre de grups d'interès una mena de "llista negra" de grups opacs amb interessos inconfessables. Al contrari, els grups d'interès han existit sempre i, mentre en quedi garantida la seva transparència, les seves aportacions a l'hora d'elaborar polítiques públiques, lleis i normatives sempre és molt positiva, ja que són uns dels millors coneixedors dels sectors i àmbits en què treballen.