Perspectiva de gènere a les universitats, matèria suspesa

La Xarxa Vives, que coordina institucions diverses, entre les quals hi ha 22 universitats de 4 estats europeus, publica un informe sobre la perspectiva de gènere a la docència i la recerca a les universitats. Com en qualsevol altre lloc, les universitats també són un espai on es reprodueixen rols i estereotips de gènere. Per això, en aquest estudi s’exposa la importància d’implantar el ‘gender mainstreaming’ o transversalitat de gènere, que és tant un enfocament com un conjunt de polítiques concretes. Així doncs, assolir una perspectiva de gènere real en la docència i la recerca a la universitat passa, per exemple, per evitar “invisibilitzar les contribucions científiques de les dones – ja sigui com a conseqüència dels cànons disciplinars androcèntrics o per la manca de reconeixement a l’expertesa de les dones”, entre d’altres mesures.

La situació a la docència

L’estudi de la Xarxa Vives analitza en aquest apartat la situació de la perspectiva de gènere en graus i postgraus. La situació no es valora de manera positiva: només el 17% del total de graus incorporen alguna assignatura específica en matèria de gènere. A més, una de les principals mancances detectades és que, en la planificació de graus, hi ha pocs enfocaments interdisciplinars en matèria de gènere. Tant a nivell europeu com en l’àmbit del territori analitzat en aquest informe, la major part d’universitats opten per un enfocament de la perspectiva de gènere més restrictiu, mitjançant la introducció d’assignatures específiques.  A més, moltes d’elles són optatives, el 61%, fet que provoca que l’estudiantat pugui acabar un  grau sense haver tractat el gènere de forma directa.

En el cas dels màsters i postgraus, la situació de la perspectiva de gènere empitjora: “només el 7% dels programes impartits en cada universitat incorporen matèries de gènere, amb un nombre d’assignatures molt baix. Com en els graus, acostuma a tractar-se d’assignatures optatives (el 68%)”.

La situació a la recerca

Els doctorats especialitzats en estudis de gènere són força recents. En destaca el programa de doctorat interuniversitari en Estudis de Gènere: Cultura, Societats i Polítiques, un programa oficial i públic que es va iniciar l’any 2015, i també el Programa Interuniversitari d’Estudis Interdisciplinars de Gènere, on hi participen altres universitats estatals.  De les 16 universitats analitzades, 9 participen en un dels dos programes. “Predomina, en la majoria d’universitats, una valoració insatisfactòria per part de les unitats d’igualtat amb el grau d’execució de les accions. Novament aquí, doncs, les accions incloses en el pla d’igualtat de les universitats sovint no reben l’impuls dels òrgans amb competència en recerca o política de professorat”, recull l’estudi.  Tampoc s’assoleix encara la paritat en la coordinació de programes de doctorat: la URV, la UdG, la UAB i la UJI són les úniques universitats que la presència de dones que coordinen doctorats es troben per sobre del 35%.

Bones pràctiques, reptes i propostes

Malgrat la necessitat de millorar en molts àmbits pel que fa a la perspectiva de gènere a les universitats de la Xarxa Vives, aquest informe també recull les bones pràctiques que s’estan duent a terme en ambdós entorns.  Així doncs cal destacar, per exemple, la valoració positiva de seguir impartint formació del professorat novell, els bancs de recursos, les  assignatures comunes entre facultats o projectes d’innovació docent, o fer visible i fomentar la recerca en matèria de gènere, entre d'altres.