654.000 registres de víctimes de la Guerra Civil i franquisme en una única base centralitzada

Amb l'objectiu de clarificar les diferents formes de repressió i privació de llibertat, l'Associació ‘Innovation and Human Rights’ (IHR), dedicada a la transparència i al dret a saber, ha creat la primera base de dades centralitzada de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, de 1936 al 1975, amb referència accessible online a múltiples recerques i arxius.

La líder del projecte, Concha Catalán explica que la plataforma es va crear ara fa un any amb l’objectiu de tenir, en una única base de dades, tota la documentació i informació sobre víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. La idea és resoldre les dificultats d’accés a la informació que han patit durant dècades familiars i persones represaliades.

En aquest temps de vida, aquesta base de dades ja ha aconseguit agrupar 654.000 registres. La darrera actualització, segons Catalán, s’ha fet aquesta mateixa setmana amb la incorporació de 400.000 registres provinents dels procediments judicials militars del Tribunal Militar Primer.

Documents dispersos en multitud d'arxius

Fins al moment, la majoria dels documents que formen part de la memòria històrica han estat dispersos en diversos arxius militars i d'altres àmbits, i no era fàcil saber on trobar cada un d'ells. “Ara ja es pot accedir a la informació i ubicar la documentació de les persones només teclejant el seu nom al cercador de la base de dades. Un altre dels aspectes més importants d’aquesta base és que les obres i la seva autoria apareixen referenciades en cada un dels registres”, diu Catalán.

A diferència de la resta de bases de dades que ja existeixen, la d’Innovation Human Rights és global i per això el nom està en anglès. Inclou tota la documentació de fonts públiques i de recerques publicades (per recuperar la memòria de les víctimes i ajudar els seus familiars) i incorpora totes les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme de tots els àmbits geogràfics. És a dir, víctimes mortals d’Espanya i de l’estranger, com per exemple, integrants de Brigades Internacionals.

També inclou víctimes de desaparició forçada (més de 100.000, sobre els qui el Grup de Treball de Desaparicions Forçades i Involuntàries de l’ONU demana a Espanya que creï una base de dades pública) i, també víctimes de represàlies o repressió: membres de batallons de treballadors, persones privades de llibertat en camps de concentració o presons, deportats a camps nazis, exiliats, els bebès robats...

“D’aquesta manera, qualsevol que es pregunti com va viure un familiar la Guerra Civil i la postguerra pot consultar la base de dades per trobar respostes”, remarca la pròpia líder. Les recerques que l’associació ha integrat fan referència a 117 fonts d'informació de tota Espanya, a banda de l'Arxiu Nacional de Catalunya i el llistat fet públic el juliol de 2017 arrel de la llei de reparació jurídica de víctimes del franquisme, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, a més de molts altres arxius.

Fa més de dos anys que l'equip està cercant i integrant dades. A banda d'explorar diversos aspectes del conflicte i del franquisme, la plataforma vol explicar històries personals rescatades de l'oblit.  “El més important és que no existeix, fins ara, una recopilació tan completa de fàcil accés online que integri informació d'arxius i de recerques citant les fonts”, destaca Catalán.