Beatriz Silva: “Dels 1.149 trasplantaments efectuats el 2018, 771 van ser de ronyó”

Tant la Federació Catalana de Malalts de Ronyó com l’Associació de Malalts de Ronyó (ALCER), lluiten per donar un ajut integral als malalts/es de ronyó i, a més fer campanyes de sensibilització social  a favor de la donació d'òrgans.

Creuen fermament que és bàsic informar a la població sobre aquesta necessitat i fan accions de conscienciació a hospitals, centres comercials, fires o tornejos esportius.

Beatriz Silva, presidenta de la Federació Catalana de Malalts de Ronyó, fa un repàs del sistema de trasplantament a l’Estat Espanyol i ens dona a conèixer les millores que es volen implementar.


Un total de 1.149 trasplantaments al 2018. 49 donants per cada milió d’habitants. Quines són les claus perquè el sistema de trasplantament a l’Estat Espanyol porti 27 anys sent capdavanter mundialment?

El trasplantament d’òrgans està molt consolidat avui en dia al nostre país. És molt important una bona detecció de possibles donants en tot l'hospital, amb la figura del coordinador de trasplantaments al capdavant. Hem aconseguit que les famílies donin el seu consentiment en un moment molt difícil. Això s'aconsegueix gràcies a la solidaritat dels  ciutadans i un bon sistema de donació i trasplantament.

 

El personal mèdic rep formació en relació a la donació d'òrgans?

És molt important la formació constant dels professionals en donació i trasplantament, per la seva implicació i a la innovació i constant  recerca de millora. Ha contribuït molt a augmentar el nombre de trasplantaments, l'expansió de la donació en asistòlia, i també al fet que s'han estès els criteris per ser donant. Avui en dia tenim donants de més de 60 anys fins i tot hem tingut un donant de 91 anys!


Com funciona la xarxa de coordinació de trasplantaments a Catalunya?

El coordinador de trasplantament és una figura clau en tot el procés de donació i trasplantament, ja que s'encarrega d'obtenir el major nombre possible de donants dels hospitals i de coordinar tot el procés. Els països del nostre entorn que han instaurat aquesta figura s'ha demostrat que han millorat substancialment les seves xifres. D'altra banda, l’Organització Catalana de Trasplantament (OCATT) planifica, ordena i coordina les activitats relacionades amb l'extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l'intercanvi d'òrgans i teixits per utilitzar-los amb finalitats terapèutiques.


Quins són els factors que han aconseguit un augment del 37% en trasplantats en els darrers 5 anys?

L'increment  assolit es deu de manera significativa a l'augment de la donació en asistòlia, a l'expansió en els criteris per a ser donant, i a una major i millor detecció dels possibles donants, fent una tasca de conscienciació a tots els professionals mèdics de tot l'hospital sobre la necessitat de les donacions, no només a les UCIs sinó també a urgències, per exemple. Per suposat que s'ha fet també una bona tasca de sensibilització social , en especial, s'ha millorat la comunicació als familiars dels possibles donants.

 

Què és el pla 50 x 22?

És un pla estratègic desenvolupat per l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) i que pretén aconseguir per a l’any 2022 la quantitat de 50 donants per cada milió d'habitants i 5.500 trasplantaments anuals. Per aconseguir els objectius del nou pla, es necessitarà col·laboració tant pública com privada.

 

Ara voleu comptar amb la col·laboració de la sanitat privada per augmentar el nombre de donants. En què consisteix aquesta acord?

L'ONT prepara un protocol de col·laboració amb la sanitat privada per garantir el dret a ser donants a les persones que moren en centres privats. Segons l'ONT, l'acord, per al qual ja s'està parlant amb el sector de la sanitat privada, incorporaria entre altres qüestions l'autorització per dur a terme l'obtenció d'òrgans en centres privats amb personal del sistema públic. Actualment, aquesta opció s'està realitzant de forma residual, amb un 2% dels donants d'òrgans totals, en algunes autonomies com Catalunya, Andalusia, Balears, Madrid o Galícia, però la intenció de l'ONT és estendre la fórmula.


Quin és el tipus de trasplantament més complicat i quin és el col·lectiu més vulnerable alhora de realitzar aquest tipus d’operacions?

En el nostre cas, que és el trasplantament de ronyó,  el trasplantament més complicat, juntament amb els pediàtrics, són els de persones hiperimmunitzades, persones que tenen poques possibilitats de trasplantar-se per tenir molts anticossos i un risc molt alt de rebutjar  l'òrgan trasplantat .

 

I en el cas d'altres òrgans?

El cas de trasplantament d'intestins és encara un cas molt complicat i que es fa en casos molt concrets, ja que encara està en fase inicial per la seva complexitat. Hem de recordar que el primer trasplantament fet a Espanya es va fer a l'Hospital Clínic de Barcelona l'any 1965 i era un trasplantament de ronyó.


Quin és el tipus de trasplantament més demandat i del que es reben més donacions?

El trasplantament  més demandat és el de ronyó, perquè hi ha més malalts bàsicament.  Dels 1.149 trasplantaments  efectuats l'any 2018, 771 ho van ser de ronyó. Segueixen els de fetge amb 182, 104 de pulmons, 71 de cor i 21 de pàncrees. També, lògicament, hi ha més persones en llista d'espera per rebre un trasplantament de ronyó, concretament 1.059.


En el cas dels infants, els i les donants són més escassos. Com es pot millorar la rebuda de donants per als nens i les nenes?

El cas dels trasplantaments pediàtrics és veritat que tenen més dificultat per ser trasplantats degut a l’escassa mortalitat infantil. Per això, en el pla estratègic de la ONT es preveu tenir més col·laboració amb societats científiques de pediatria i neonatologia, per conscienciar-los d’aquesta necessitat i també millorar la donació pediàtrica en asistòlia.

 

Què haurien de fer la resta de països per arribar a les xifres de l’Estat espanyol i Catalunya?

Haurien d’incorporar en els seus sistemes sanitaris un model de trasplantaments igual o similar al d’Espanya i Catalunya, així com un pla estratègic en donació i trasplantament d’òrgans que garanteixi la qualitat i la quantitat de donacions i trasplantaments. És molt important que optin per incorporar la figura del coordinador de trasplantaments i per donar contínua formació al personal sanitari. I sobretot, incorporar la cultura de la donació cadàver, sensibilitzant i informant la seva població d’aquesta necessitat.

 

És possible seguir millorant aquestes xifres?

Estic convençuda que els trasplantaments continuaran millorant, tant pel que fa al nombre de trasplantaments, com pel que fa a la pròpia terapèutica, millorant els medicaments immunosupressors per evitar el rebuig, i les possibles  complicacions que es poden presentar, com infeccions. Els professionals mèdics treballen dia a dia perquè això sigui possible i també es continua investigant. Per exemple, hi ha diversos hospitals que avui en dia utilitzen el robot Da Vinci per fer trasplantaments, la qual cosa suposa una millora, i esperem que es pugui generalitzar la seva utilització.


Quin paper representen les associacions de trasplantats per realitzar aquesta millora?

Les associacions fem contínues tasques de conscienciació. El 14 de març, per exemple, celebrem el ‘Dia Mundial del Ronyó’, en què a més de jornades científiques als hospitals, farem una campanya de sensibilització social a favor de la donació d'òrgans a l'Aeroport d'El Prat de Llobregat. També celebrem el ‘Dia del Donant’ al juny, per agrair la generositat dels donants i les seves famílies amb taules informatives als hospitals i una caminada d'agraïment al donant.  S'ha de recordar que a Barcelona tenim un monument al donant d'òrgans situat a la plaça de la Sagrada Família, que visitem cada any per tal de retre un homenatge als donants i les seves famílies.