Àmbit de la notícia
Econòmic

Més d'11.000 persones dependents han mort esperant una residència pública a Catalunya

Entitat redactora
Suport Tercer Sector – Econòmic
Autor/a
Dani Gallart
  • Les persones demandants d’aquest servei tenen una mitjana d’edat d’uns 88 anys. Font: Unsplash.
    Les persones demandants d’aquest servei tenen una mitjana d’edat d’uns 88 anys. Font: Unsplash.
  • A Barcelona, la mitjana d'espera arriba als 4 anys. Font: Unsplash.
    A Barcelona, la mitjana d'espera arriba fins als 4 anys. Font: Unsplash.
  • Al 2015 no es va donar cap ajuda econòmica per a les persones dependents. Font: Unsplash.
    Al 2015 no es va donar cap ajuda econòmica per a les persones dependents. Font: Unsplash.

Segons dades de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials actualment, hi ha 18.438 sol·licitants en llista d’espera, i el temps mínim per aconseguir una plaça és de mig any.

L’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) porta més de 25 anys lluitant per promoure i defensar els interessos de les empreses i les entitats que dediquen els seus esforços a treballar per la gent gran.

ACRA alerta de la greu situació que s’està vivint a Catalunya amb les persones dependents degut a la impossibilitat de ser ingressades a residències públiques.

El procés que existeix actualment per valorar el grau de dependència i la gestió fins que aquesta persona ingressa a una residència és molt lent. Cinta Pascual, presidenta d’ACRA, assegura que “a Barcelona, la mitjana arriba fins als 4 anys”. En altres poblacions més rurals el temps d’espera varia més. Pascual afirma que “pot ser un any, un any i mig o dos anys, però en qualsevol dels casos, el temps mínim no baixa de 6 o 8 mesos”.

Les persones demandants d’aquest servei tenen una mitjana d’edat d’uns 88 anys i, en general, la majoria de gent supera els 85 anys.

 

El sistema de valoració

Quan aquestes persones veuen que comencen a tenir un cert grau de dependència, demanen fer la valoració i s’analitza la seva autonomia. La valoració es basa en aspectes tan bàsics com si necessiten ajuda per anar al lavabo o per menjar. Un factor decisiu és el grau de demència, ja que la persona pot tenir més autonomia, però aquesta demència produeix un deteriorament cognitiu progressiu que desemboca en una dependència greu.

Quan s’ha fet la valoració, es determina si aquesta persona té una dependència en grau 2 o una dependència en grau 3.

Cinta Pascual afirma que actualment és molt difícil diferenciar una persona amb dependència de grau 2 i una altre amb grau 3. "Molts cops costa més atendre una persona amb grau 2, ja que està en una fase molt dependent i s’ha de cuidar en ‘cotó fluix’", afirma l'experta.

Pascual assegura que "des de l’associació estan treballant per eliminar aquesta diferència, ja que a la pràctica, tenen el mateix grau de dependència i l’ajuda econòmica per a les persones amb grau 2 és molt inferior”.

 

Ajudes econòmiques

Per a les persones valorades amb una dependència de grau 2, l’ajuda actual és de 426€, mentre que per a les persones amb una dependència de grau 3 és de 715€.

Pascual alerta que “aquesta ajuda és insuficient per fer front al cost que suposa cuidar a una persona dependent, com a mínim s’ha de tornar a la dotació anterior”.

Abans del 2015, una persona amb grau dos rebia 1.000€ i una amb grau tres 1.300€, però al 2015 es va aturar l’ajuda.

Un cop es va tornar a engegar la dotació, es van instaurar unes noves quantitats, un 50% inferiors a les anteriors.

 

Un problema de pressupostos

El principal problema són els diners que es destinen per cobrir aquest servei. Pascual assegura que “no s’inverteixen els diners necessaris per fer front a la demanda”.

També hi ha un problema de manca de flexibilitat, ja que els temps d’espera són molt llargs i cal un sistema d’urgències. Pascual explica que “si t’agafa un ictus, de seguida vas a urgències. Molts cops, la gent que pateix un atac d’aquestes característiques entra a l’hospital de forma independent i surt dependent. S’ha d’aconseguir agilitzar el procés de la valoració de la dependència i que existeixi un sistema d’urgències”.

Des de l’associació, demanen posar en marxa una mesura molt ràpida que sigui donar una prestació més alta. Actualment a Catalunya hi ha 5.000 places lliures per accedir a una residència, el principal problema és que poden costar entre 2.000 i 2.500 euros al mes i la gent no s’ho pot permetre.

Pascual afirma que “amb l’ajuda d’abans, juntament amb un sou o una pensió, era possible cobrir aquesta despesa, però ara és impossible”. La majoria de les persones que estan en llista d’espera tenen una esperança de vida molt curta i si no es fan aquestes mesures, no arribaran a accedir a cap centre.

 

El futur de les residències públiques

La directora d’ACRA demana apostar per la Prestació Econòmica Vinculada al Servei (PEVS). Aquest ajut contribueix al cost d'una plaça a una residència privada o a un altre recurs mentre s'espera la plaça pública.

Aquesta prestació només es reconeix quan l’accés a un servei públic o concertat no és possible amb un import, que depèn del grau de dependència i del servei al qual se li ha reconegut el dret la persona dependent.

Pascual assegura que “si el departament apostés per les PEVS, moltes persones podrien sortir de la llista d’espera i optar a aquesta prestació, però com a mínim, s’ha de pujar la prestació als 715€”.

L’Estat espanyol és el segon país del món amb més esperança de vida. Cada vegada, les persones viuen més anys i aquest nou panorama crea unes noves necessitats a la societat.

Pascual remarca que “s’han d’invertir més diners, baixar el temps de llista d’espera i de gestió de la dependència. Hem d’obrir el ventall de possibilitats perquè totes les persones siguin ateses. Portem més de 20 anys demanant-ho i per ‘qüestions pressupostàries’ no es fa”.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari