Pep Oliveras: "Amb la tecnologia passa com amb la política: si no la fas tu, te l'acaben fent, i normalment no en favor teu"

Pregunta obligada: què és Colectic? En quin àmbit treballa?

Colectic és un projecte cooperatiu sense ànim de lucre que treballa per la cohesió, l’autonomia i l’apoderament de les persones i les comunitats en l’àmbit social, laboral i tecnològic, tot entenent i utilitzant la tecnologia com una eina de participació i transformació social. Treballem en xarxa per desenvolupar espais i projectes que promoguin processos d’emancipació, ocupació i formació de les persones.

Tot això ho fem implicant els ciutadans i les ciutadanes, les entitats i les organitzacions en la millora i la construcció del seu entorn, utilitzant la tecnologia com a eina per aconseguir-ho.

Quin tipus de projectes són?

A Colectic desenvolupem projectes educatius introduint la robòtica i la programació, així com eines i tecnologies de fabricació digital (disseny i impressió 3D), projectes de dinamització comunitària plantejant processos de participació i formació en l'àmbit tecnològic i social... També suport i acompanyament tecnològic per a entitats: manteniment informàtic, suport tècnic, disseny i desenvolupament d'aplicacions web, migració a programari lliure...

Què entenem per transformació digital al tercer sector?

La transformació digital de les organitzacions és una cosa que sentim anomenar cada cop més sovint. En realitat es tracta simplement, o no tan simple, d'un procés en el qual les entitats analitzen quines eines digitals tenen al seu abast i veuen com en poden treure el millor profit per poder seguir avançant en els seus objectius i activitats.

En realitat es tracta d'un procés que té molt a veure amb la definició del pla estratègic de les organitzacions. Sovint, a partir d'aquí les entitats es fan preguntes que porten a plantejar-se cap a on volen anar, com volen arribar-hi i quins recursos tenen per fer-ho. El cas del tercer sector és prou particular com per tenir presents algunes característiques importants que tenen les entitats que en formen part.

A quin tipus d'entitats ens estem referint?

No parlem d'empreses multinacionals, no parlem d'entitats que persegueixen una finalitat purament materialista, en termes de guanys-pèrdues, estalvi-benefici. Estem parlant d'entitats per les quals el com i el què és molt important. Aquests processos tenen molt a veure també amb els objectius, la ideologia i els valors que hi ha al darrere.

Això vol dir que en les decisions sobre les eines a fer servir van molt més enllà dels factors econòmics, oi?

Adoptar una eina o una altra no és una mera decisió tècnica o econòmica: es tracta de veure i decidir quines eines poden ajudar a una major i millor participació, coordinació, transparència, facilitat, i cooperació, entre d'altres.

A Colectic es treballa amb la tecnologia com a eina per a la transformació social i també s'ajuda a les entitats a transformar-se digitalment. Com es fa això?

Doncs com en tot procés que requereixi un plantejament estratègic. Tot procés de transformació ha de partir d'una anàlisi de la situació actual i de la situació a la què es vol arribar. Per exemple: si parlem del tema de digitalitzar per reduir l'ús de paper, el que hauríem de veure és en quins casos una entitat utilitza paper i perquè, en quins casos és imprescindible fer-ho en paper o no, qui hi intervé, si hi ha condicionants interns o externs que ens obliguen, i a partir d'aquí plantejar on s'han de fer aquestes transformacions.

I tot això passa necessàriament per haver d'incorporar noves eines?

Molt sovint no, sinó per fer-ne servir algunes que ja tenim però d'una altra manera. En tot cas, i com en qualsevol procés, una de les coses més importants que podem aportar és l'acompanyament. Qui ha de protagonitzar el procés ha de ser l'entitat i la gent que en forma part. Si la transformació no ve de dins, aleshores no és un canvi real, només una disfressa.

És a dir: es tracta de treballar per fer el canvi primer per nosaltres mateixos i mateixes, en primera persona, és el més important! A partir d'aquí nosaltres podem ajudar per tal que les eines i les solucions adoptades s'adiguin amb la filosofia, el tarannà i les necessitats, a nivell ètic, de recursos, de dimensió... Tot això acostuma a implicar debats, reflexió i formació. És tracta un moment en el què podem aportar el nostre coneixement per aportar conceptes que puguin ser útils a l'hora de decidir quin camí recórrer.

A partir del teu coneixement d'aquest àmbit, podries valorar quin és actualment el nivell de digitalització de les entitats a Catalunya?

Ara per ara és molt bàsic, si bé en general totes les entitats tenen uns mínims adoptats com pot ser l'ús del correu electrònic a nivell corporatiu. Quan parlem d'adoptar sistemes integrats de gestió de calendaris, recursos o gestors documentals la cosa ja canvia força. No són tantes les entitats que utilitzin eines integrades en aquest sentit, i les que ho fan sovint són serveis de grans corporacions multinacionals que les adopten sense haver fet una reflexió real del seu impacte, forma d'ús o de les polítiques d'adopció.

Moltes vegades es fa sense haver-se plantejat el preu que es paga a canvi del seu ús, com pot ser la intervenció o dependència de les dades de tercers. Després hi ha eines que no s'utilitzen de forma adequada per treure'n tot el seu profit, o necessitats específiques que poden requerir una eina a mida. Aquests casos sovint no es detecten si no hi ha un procés d'anàlisi i reflexió.

Però també hi ha entitals a les quals ja no parlem de transformació digital, sinó de digitalització...

Sí, és clar. Cal tenir present que hi ha entitats, i persones, totalment desconnectades d'aquest món digital, afectades per això que anomenem l'esquerda (o la bretxa) digital. A Colectic sempre hem treballat molt aquest tema, i continuem fent-ho.

I quin paper juga el programari lliure i altres tecnologies obertes en els processos de transformació digital?

El programari lliure juga un paper essencial en tot aquest procés, i més encara si parlem del tercer sector: a nivell de valors, pel que fa a la promoció del coneixement obert, el bé comú, la cooperació, l'apoderament i la sobirania de les dades. Segurament moltes entitats, si analitzen el seu marc ideològic, veuran que estan molt més a prop del moviment del programari lliure que d'altres models.

Llavors per què no es fa servir més?

Per desconeixement sovint s'acaben adoptant altres solucions que a la llarga acaben per donar lloc a conflictes d'interessos en el sí de les pròpies entitats. D'altra banda, a nivell de recursos també és un factor important, doncs, si bé no s'ha de lligar el concepte de programari lliure al de gratuïtat, sinó més aviat al de llibertat, també és cert que en el cas del programari lliure les opcions són molt més obertes. Podem adoptar eines gratuïtes i destinar els costos a la formació o a la consultoria i l'acompanyament, que potser seran molt més significatius que no pas el cost del servei que ens oferiran altres modalitats de programari privatiu.

A veure... Què ens permet el programari lliure a nivell pràctic?

A nivell pràctic el programari lliure permet oferir un major control tant de les dades com dels processos i la seva adaptabilitat a la realitat i les necessitats de cada organització. El programari lliure, en definitiva, no és només un concepte tècnic o una categoria de programari, sinó més aviat tota una filosofia i un moviment que s'adopta quan es fa una aposta per transformar la societat.

Ens has d'explicar un altre concepte que, tot i estar molt relacionat amb la transformació digital, no és ben bé el mateix: que és la sobirania tecnològica?

La sobirania tecnològica està molt lligada al concepte de transformació digital i també al de programari lliure. De fet en els darrers anys se'n parla molt perquè una cosa ens ha portat a l'altra. Parlar de sobirania tecnològica és parlar d'accés a les dades, a la informació. És parlar de la tecnologia i de qui en té el control. És parlar d'apoderament, sovint a través de processos de transformació digital. És parlar de formar-se un criteri en termes tecnològics, però no des de una aproximació tècnica, que també, sinó sobretot política o filosòfica.

Potser el creixement desmesurat i els abusos en forma de monopolis de les grans corporacions multinacionals i governs corruptes de les darreres dècades ha fet que les persones i les entitats s'hagin conscienciat de la importància de prendre'n part, de tenir opinió i fer-la sentir. Segurament avui en dia es fa més certa que mai aquella frase que diu que "els drets si no es defensen es perden".

Aleshores ens vols dir que hem avançat en aquest tipus de consciència...

Sí. Ara més que mai molta gent defensa els seus drets per apostar per un model tecnològic que realment ajudi a millorar la societat i no només l'enriquiment d'uns pocs: d'anar cap a una societat més connectada, més justa, més tecnològica, més humana, més operativa i eficient, i més sostenible i responsable.

Hi ha alguna cosa més que consideris important i que t'agradaria afegir-hi?

Amb la tecnologia passa una mica com amb la política: si no la fas tu te l'acaben fent, i normalment no en favor teu. La tecnologia ens farà lliures ... o esclaus! Què volem?