Nour El Hadi: “No cal crear un col·lectiu per a immigrants, sinó una entitat per a tothom”

Nour El Hadi és un jove de 23 anys nascut al Marroc que porta vivint 11 anys a Barcelona. Actualment estudia un Grau Superior d’Esports i treballa com a monitor a la Fundació per a l'Esport i l'Educació de Barcelona (FEEB). El Hadi porta implicat des de fa cinc anys amb la FEEB gràcies al seu treball de recerca relacionat amb l’educació a través de l’esport.

La seva és una història de cohesió social, amb diverses píndoles del que la campanya del Dia Internacional del Migrant d’enguany vol reforçar. Cada 18 de desembre se celebra aquest dia, que va ser proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides fa dinou anys. El lema d’aquest any és #WeTogether, una crida a totes les comunitats perquè s’uneixin i es reconstrueixin a través dels esforços mutus.

La campanya convida a joves com en El Hadi a emprendre nous reptes per aconseguir una millor integració dels migrants en els seus llocs de residència. Ell n’és un exemple clau, ja que ha col·laborat amb nombroses associacions catalanes al llarg dels anys. Fins i tot, ha arribat a participar en una conferència a CaixaForum Barcelona sobre l’esport com a eina per a la inserció social. També va ser un dels protagonistes al documental ‘Propietarios de sueños’ de Tomando Conciencia, així com del reportatge ‘Barcelona, ciutat d’esportistes’ de l’Ajuntament de Barcelona.

Què et va moure a tu o a la teva família a emprendre aquest viatge fins a Barcelona des del Marroc?

Jo era petit i no tenia molta idea, només sabia que em canviava de ciutat. De totes maneres, va ser elecció dels meus pares. El seu motiu, sens dubte, va ser la feina. De fet, a mi em va costar adaptar-me a Barcelona durant els primers anys.

I com vas aconseguir integrar-te a la ciutat? Vas establir relació amb entitats des del principi?

Com era petit, al principi només anava a l’escola, feia esport i alguna altra activitat extraescolar, però aleshores no coneixíem cap associació. Fa 7 o 8 anys que vaig conèixer el Casal de Joves Palau Alòs. Temps després, el Palau em va oferir orientació laboral i acadèmica, tallers, etc.

Una vegada es va organitzar una trobada per a l'obertura de Superacció, una entitat que promou la inserció social de joves en situació de risc. Durant la xerrada van explicar que feien triatló i m'hi vaig apuntar de cap. M'agradava l'esport, l'associació estava al barri i em venia de gust fer una cosa diferent.

Per què creus que l'Ajuntament de Barcelona va voler exposar-te com un dels protagonistes del reportatge 'Barcelona, ciutat d'esportistes'?

Va ser gràcies al meu treball, des de la FEEB també volien participar al projecte. Jo vaig fer el meu treball de recerca sobre el Programa de Responsabilitat Personal i Social (PRPS), basat en com educar a través de l'esport. És més, a l'empresa, formem a tots els educadors amb aquest mètode perquè treballin amb aquesta eina.

A més, tens entre mans algun altre projecte comunitari...

Estic construint l’associació Acció Jove per la Inclusió (AJI) amb dos amics més a la zona del Born. De fet, fins que no m'estabilitzi amb els estudis i tingui més temps, l'entitat i les activitats que oferirem continuen en la fase de creació.

La idea és crear una entitat i, més endavant, aconseguir que AJI s'autogestioni per ella mateixa. Que sigui només de joves per a joves i que comprengui més àmbits. Fins ara, les entitats amb les quals he anat treballant ofereixen orientació, formació, esports i activitats, però no una sortida laboral.

Serà aquest, doncs, el punt diferencial d’AJI?

Sí, des d'AJI es pretén donar tot això i, a més, oferir una sortida laboral. Que els nois es formin i puguin ser contractats per exercir aquests tallers que han practicat. Se'ls oferirà un currículum i unes experiències, però quan ja no siguin joves hauran de deixar espai als que vagin entrant.

Heu rebut ajudes des d’altres entitats?

El Casal de Joves Palau Alòs ens presta espais i la FEEB ens ofereix fer formacions de temps de lleure per donar titulació als nois. Estem construint-ho tot perquè quan creem l'entitat, ja tinguem tots els àmbits coberts. De totes maneres, la idea és que, a mitjans de l'any vinent, ja estiguem constituïts com a entitat i comencem a oferir tallers.

Altres entitats del barri ens han ofert subvencions per preparar activitats al barri, encara que amb supervisió i algunes pautes. Però nosaltres treballem de manera diferent i volem ser més independents. Anem fent activitats per guanyar experiència i currículum, però la idea és construir-nos i fer-ho tot des d'AJI.

Diries que la teva història pot servir de referent als joves migrants per saber quin és un dels possibles camins per llaurar-se un bon futur?

No sé si d'exemple, però si hagués de ser per algun motiu seria pel fet de buscar la manera de viure amb diferents persones, de conviure, d'intentar aprendre, esborrar el que ja coneixes i començar de zero.

El que ja saps, al final, ja ho saps. La clau és aprendre coses noves, adaptar-te una mica. Molts cops ens trobem en una situació en la qual hi ha gent que porta aquí 15 anys, i li està costant adaptar-se a l'idioma, però resulta que només coneixen gent de la seva cultura i del seu entorn. A vegades costa fer aquest pas si només t'envoltes del mateix cercle.

Creus que avui dia la societat comprèn millor la immigració i intenta solucionar les causes que la provoquen?

Crec que la idea de les entitats és eliminar o canviar tot el relacionat amb els estereotips, els prejudicis... Però la societat, generalment, no està del tot preparada per a canvis i per acceptar altres cultures o altres mentalitats, encara que, d'altra banda, Barcelona és una ciutat on la gent és molt oberta de ment i es coneix a molta varietat de persones.

Moltes vegades penso que la majoria de les entitats tenen com a objectius el canvi social o la integració, però, què passa? Doncs que moltes vegades ens acomodem i no busquem altres maneres de treballar, ens quedem amb un mètode i allà s'estanca tot. 

Aleshores, hauria d'haver-hi una espècie de renovació a la majoria de les entitats?

Exacte. Crec que els objectius estan molt ben definits, però les formes de treball han d'anar canviant, ja que la societat i les persones canvien. Per exemple, si volem integrar les persones, no cal crear un col·lectiu per a immigrants, sinó una entitat per a tothom. Que hi hagi diferents persones, que ens coneguem i que aprenguem tots de tots.

I ara que està acabant l'any, si poguessis demanar qualsevol desig per al 2020, quin seria?

Que cada persona s'aturi a reflexionar el que fa, per què ho fa realment. No enganyar-nos i ser sincers amb nosaltres mateixos, conscienciar-nos. I és que, a vegades, ens sumem a molts moviments i col·lectius sense tenir massa idea sobre el que es dediquen a fer.