La pujada del salari mínim: pros i contres per a les entitats del Tercer Sector

El salari mínim interprofessional (SMI) s’ha apujat fins als 950 euros bruts mensuals aquest any 2020. Així ho van aprovar el govern espanyol, els sindicats i la patronal el passat 22 de gener, una pujada que suposa un increment del 5,5% respecte a el 2019. Aquesta mesura suposa un augment de 50 €, ja que fins aleshores el sou mínim se situava en 900 € després de la pujada del 22,3% que es va aprovar durant l’any passat. El Tercer Sector feia anys que reclamava una pujada del SMI, però algunes entitats reclamen acompanyar aquesta pujada de pressupostos socials per poder fer front l’increment de la despesa. Estan preparades les entitats socials per fer front a una pujada del salari mínim?

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ja va considerar com una bona notícia l’increment del 22,3% l’any 2019 i així ho ratifiquen amb la nova pujada “És una mesura positiva des de la perspectiva dels drets socials perquè ajuda a revertir les desigualtats i a combatre el fenomen dels treballadors i treballadores pobres”, ha matisat Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector. A Catalunya es calcula que hi ha gairebé mig milió de persones que, tot i tenir una feina a temps complet, el sou no els permet cobrir les despeses bàsiques com són l’habitatge, l’alimentació o les factures.

La renda garantida de ciutadania, oblidada

Des de la Taula del Tercer Sector han afirmat que no s’està traslladant en un augment de la renda garantida de ciutadania. “Mentre el salari mínim interprofessional va pujant, en paral·lel no ho està fent la renda garantida”, ha constatat Alsina, fent palès que la diferència entre aquests dos drets és cada cop més gran. D’aquesta manera, el dret a una renda universal que garanteix una vida digna per a les persones, queda en un segon pla i no s’equipara la pujada del SMI.

Els Centres Especials de Treball, els principals perjudicats

Els Centres Especials de Treball (CET) són, d’una banda, els principals perjudicats. DINCAT, la federació que aplega 285 entitats de discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha qualificat de “bona notícia” l’anunci de l’augment fins als 950 euros. Tot i això, des de l’entitat han volgut remarcar que l’estat financer dels CET és fràgil i que l’increment s’ha d’acompanyar de les mesures i els suports necessaris perquè puguin seguir sent sostenibles.

En la mateixa línia, Francina Alsina ha remarcat que aquest increment de l’SMI no és una bona notícia per a les entitats socials que treballen per a la inserció sociolaboral de persones amb dificultats d’ocupació. “Aquestes entitats, que encara arrosseguen els efectes de les retallades salvatges dels últims anys, són les que han d’assumir un nou augment de l’SMI sense comptar amb mesures d’acompanyament extra”, ha constatat Alsina.

La missió dels CET, allunyada de la rendibilitat, s’ha d’acompanyar segons DINCAT i la Taula del Tercer Sector Social amb mesures extra, ja que són un servei públic i han de ser sostenibles econòmicament. “Per això creiem que l’Administració també ha de ser corresponsable i no posar en risc la seva viabilitat”, ha indicat Alsina.

La inserció laboral i la immigració paguen els plats trencats

El cas dels Centres Especials de Treball, que promouen feina per a persones amb discapacitat i també amb trastorns mentals, és doncs un exemple de les iniciatives que es veuen perjudicades.

Un cas il·lustratiu és el de CIPO SCCL, un centre d’inserció sociolaboral de persones amb discapacitat intel·lectual de Sabadell, que ha reclamat en declaracions a mitjans locals que les administracions paguin, a través de subvencions, un 75 per cert del salari mínim.

El Centre Especial de Treball de l'acidH -CET-disposa d'un servei de càtering SHuup i un altre de bugaderia BLanc generant llocs de feina per a persones amb intel•ligència límit i discapacitat intel•lectual lleu. #SumemDiversitats #femlaILvisible #inteligencialimit #acidh25anys pic.twitter.com/I1gR0rrldL

— @acidH_IL (@acidH_IL) December 1, 2019

“Cada vegada que hi ha un augment de salari és important, ens agrada però esperem que vagi acompanyat del suport econòmic”, ha afirmat Xavier Martínez, gerent de la cooperativa sabadellenca. En aquest sentit, Martínez ha afirmat que quan les entitats no reben els diners suficients, a l’hora de poder traslladar aquests diners a pagar els professionals no poden fer-ho.   

D’altra banda, Càritas Manresa ha assenyalat, a més, que la manca de regulació pot provocar que el mercat laboral sigui encara més precari per als col·lectius més vulnerables, com és el cas de les persones migrades. “Observem des de fa un any, quan el Govern estatal va aprovar l’increment mínim interprofessional, que més persones volen pagar en negre”, ha constatat la responsable de l’àrea d’inserció laboral, Adela Casals per a un mitjà manresà.