Els psicofàrmacs emmascaren el malestar derivat de la discriminació, segons la Xarxa de Dones per la Salut

Hem parlat amb diverses representants de la Xarxa de Dones per la Salut sobre com està afectant l'emergència sanitària per la Covid-19 la salut mental de les dones, l'atenció a l'embaràs i l'avortament i l'atenció a les dones que pateixen violència. També sobre la importància de les cures.

La Xarxa de Dones per la Salut és una federació, que agrupa diverses entitats de dones i entitats mixtes d'arreu de Catalunya interessades per la salut des d'una perspectiva de gènere.

Quina tasca realitzeu a la Xarxa de Dones per la Salut?

Les principals funcions de la Xarxa són de sensibilització sobre els problemes específics de la salut de les dones, causats per les situacions de discriminació i de violència, però també de no considerar la perspectiva de gènere en l'anàlisi i actuacions sanitàries i d'incidència política sobre les necessitats detectades a través de la Xarxa d'associacions que en formen part.

Com celebrareu enguany el Dia Internacional d'Acció per la Salut de les Dones?

Aquest any, a causa de la situació especial, farem un debat a través de videoconferència, que portarà per títol 'Salut mental de les dones en temps de confinament. Resiliència i Resistència'. També hi haurà aportacions de les experiències i reivindicacions de diferents grups de la Xarxa.

Com està afectant el confinament a la salut mental de les dones?

La salut mental de tota la població s'ha vist afectada per la pandèmia i pel confinament que s'ha imposat per frenar-la. Es pot dir que tot junt ha estat (i està sent) un trauma, ja que, es tracta d'una situació inesperada, desconeguda, perillosa i amb un final incert. Una situació que aboca a la impotència i a la por. Por del contagi, por dels altres, por de perdre el món conegut, por que res del que hauria de canviar canviï, por al futur...

Però les dones són un grup especialment vulnerable per diverses raons i depenent del grup a què pertanyin. Això vol dir que a l'angoixa compartida per tots s'ha de sumar l'angoixa de les circumstàncies personals que poden afectar les dones. 

Quines poden ser aquestes circumstàncies?

Dones grans, perquè ha augmentat la seva soledat i aïllament; les mares soles amb fills (la major part de llars monoparentals estan encapçalats per dones); dones en situació laboral precària; les dones migrades que treballen en l'economia submergida de les cures i la neteja domèstica, que s'han quedat sense feina ni ingressos; les dones amb criatures que han hagut de teletreballar, amb l'estrès d'intentar conciliar; les professionals sanitàries, la majoria dones i algunes en situació laboral precària; o les dones en situació de violència masclista, que s'han vist obligades a passar 24 hores sobre 24 amb el seu maltractador.

Ens preocupa que la manera d'enfrontar l'onada de problemes mentals que succeeixi a la pandèmia que ve ara sigui la d'augmentar el consum de psicofàrmacs. Les dones ja som les més medicalitzades amb aquest tipus de fàrmacs que serveixen sobretot per emmascarar el malestar derivat de les situacions de desigualtat, iniquitat, invisibilitat i discriminació.

Com creieu que es podria fer millor?

Doncs, per exemple, fent acompanyament professional del malestar emocional a través de l'escolta; engegant mesures socials encaminades a pal·liar els efectes econòmics de la crisi; adaptant per fi els horaris laborals de tots als escolars; i visibilitzant d'una vegada per totes el ventall de feines de cura, tant formals com informals, donant-los el valor que tenen i dignificant els salaris.

Com veieu l'atenció que estan rebent les embarassades durant l'emergència sanitària? 

Ha mancat respecte a algunes de les nostres reivindicacions tant en dones amb la Covid-19 positives com negatives. No s'han garantit els drets d'autonomia i consentiment informat, com ara, a ser informades i consentir les intervencions i a estar acompanyades per qui elles escullin en tot el procés d'embaràs i part. De fet, en alguns casos, no s'han respectat les recomanacions oficials basades en evidència de l'Organització Mundial de la Salut i del Catsalut (basades en les de l'OMS).

Nosaltres reivindiquem que s'abandoni el model 'hospitalocentrista' d'atenció a embaràs i part, reforçant primària, així com creant cases de parts (tant de contingència com definitives) i es fomenti l'atenció domiciliària al puerperi.

Com valoreu les dues mesures que ha establert el Govern català per agilitzar el procés d'avortament durant la pandèmia?

Considerem que el més important és garantir que la xarxa de centres d'atenció primària i centres especialitzats en salut sexual i reproductiva abasti la totalitat del territori i romanguin oberts oferint serveis i atenció durant el temps que duri la crisi. A més, és vital garantir el caràcter d’urgència d’aquestes necessitats per sobre d'ideologies i creences, així com, facilitar l'accés a l'avortament amb un màxim d'una sola visita al centre o servei de salut i que es faci el seguiment via telemedicina per reduir els riscos d’exposició al contagi de dones i professionals.

Esperem que aquestes mesures es mantinguin després de la crisi sanitària. També el dret a la targeta sanitària de les persones no empadronades.

Us heu adherit al comunicat de les entitats feministes #SomEssencials. Què reclameu?

Volem que l'atenció a les dones que pateixen violència no quedi a banda, al marge de les mesures que s'han de prendre per respondre a aquesta emergència que estem vivint. Les entitats feministes que donen aquesta atenció estan fent una tasca social de cura de la salut de les dones. Elles atenen els problemes, però també desenvolupen tasques de prevenció i de recerca imprescindibles per a sensibilitzar a la nostra societat i millorar la vida de moltes dones i les seves famílies i companyes.

Algunes associacions havien pronosticat un augment de les situacions de violència en el temps de confinament i s'ha vist l'augment progressiu de les trucades per aquest motiu al telèfon de l'Institut Català de les Dones, que arriba fins a un 88% a principis d'abril.

La majoria d'entitats que tracten la violència vers les dones són entitats petites que aporten una feina que no està reconeguda prou econòmicament ni dins dels serveis socials, però que té una gran repercussió sobre les 'cures' en general. Donar atenció justament a les que tenen cura de la població en l'aspecte sanitari i més enllà del sistema sanitari destaca l'atenció a persones dependents. No es pot deixar d'emfatitzar l'aportació de les dones migrants a la cura tant a domicili com a institucions i del perill a la violència que la situació de manca de papers comporta.

La pandèmia de la Covid-19 ha posat en evidència la situació de violència que viu la gent gran, la majoria dones, i que s'ha vist desposseïda en molts casos al seu dret a una atenció sanitària complerta. No sols fan falta protocols sobre els maltractes. Fan falta persones que puguin dur-los a terme.

Com afecta la crisi a les dones en situació de vulnerabilitat?

És clar que la crisi ha agreujat totes les formes de vulnerabilitat, ja fos les persones amb malalties cròniques físiques o mentals, les dones amb treballs precaris, amb problemes d'habitatge, amb necessitat de cures a criatures o a persones grans. Tot i que hi ha hagut un intent d'ajudes, estem veient que difícilment s'han assolit uns mínims necessaris. Tot el contrari, molts cops hi ha hagut un abandonament com en el cas de les persones que estaven en residències de gent gran o en els sociosanitaris.

També hem vist la feblesa de recursos de la sanitat pública. En part per la manca d'un pressupost suficient, però també pel model tan segmentat en diferents empreses i consorcis i on no hi ha hagut prou previsió i control i també per la connivència durant molts anys d'interessos privats que primen la mercantilització a una bona sanitat pública. S'ha fet evident els grans dèficits de l'estat de benestar.

Creieu que aquesta crisi ha fet palès la importància de les cures?

Si aquesta pandèmia i el seu confinament han deixat quelcom clar és la importància de les cures i com és de necessari fer valdre el treball de cuidar. Les demandes que s'han posat sobre la taula són multifactorials, de gènere, socials, econòmiques...

Si es posa al centre el treball de cures descobrint com aquesta crisi ha desbordat les llars amb un augment de tasques educatives, assistencials, domestiques, etc. És per això que en aquest escenari el treball invisible i no remunerat s'ha demostrat indispensable. Un sistema sanitari públic i universal amb perspectiva de gènere ha d'estar ben finançat i lliure de discriminacions i privatitzacions, que atorgui el pes cabdal al treball de cures, que com societat hem de reivindicar per evitar que en el moment de les crisis quedi menyspreat i no es desenvolupi com cal.