El criquet com a eina per a la cohesió social
Comparteix
El projecte Criquet Jove BCN treballa des del 2010 promovent processos d’interculturalitat i apoderament juvenil a través de la pràctica d’aquest esport.
D’uns anys ençà és habitual veure en determinats espais de la ciutat de Barcelona grups de persones jugant al criquet, un esport originàriament nascut a Anglaterra, però practicat en molts dels països de l’Àsia Meridional.
Al 2010, un estudi etnogràfic i de dinamització comunitària desenvolupat al Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEAI) al barri del Poble Sec, a Barcelona, identificava una necessitat no coberta d’espais a la ciutat on poder jugar al criquet. És en aquest context que neix el projecte Criquet Jove de Barcelona, amb l’objectiu de promoure la pràctica d’aquest esport com a eina pedagògica, educativa i de treball intercultural.
"Criquet Jove és un projecte que treballa la intervenció social i comunitària amb joves a través de la pràctica de l’esport, en concret del criquet", explica Ana Villalobos, coordinadora del projecte actualment gestionat pel CEAI i per la Fundació per a l'Esport i l'Educació de Barcelona (FEEB).
L’esport com a eina de cohesió social
El que va començar com una demanda per a l’habilitació d’espais per a la pràctica esportiva ha esdevingut una eina indispensable per a establir ponts de comunicació i de participació amb les comunitats de població d’origen paquistanesa, índia i bengalí resident a la ciutat.
Al 2018, després d’un llarg treball de promoció, es van arribar a establir fins a 9 equips masculins i femenins amb un centenar de participants en diferents barris de la ciutat de Barcelona. Tot i que la majoria de joves que practiquen aquest esport són nois i noies d’origen paquistanès o indi, el projecte pretén fugir de l’estereotip: "Tenim com objectiu garantir un accés igualitari a la pràctica esportiva identitària en relació a la resta d’esports, però també afavorim la promoció del criquet entre tota la població jove barcelonina, intentant desestigmatitzar la seva pràctica com esport exclusiu de la comunitat paquistanesa", explica Villalobos.
Criquet inclusiu i contra la discriminació
La primera Lliga Femenina de Criquet Sala a Catalunya i a tot l’Estat Espanyol es va iniciar al 2018 a Barcelona. Hi van participar quatre equips formats per una cinquantena de noies de diferents barris de la ciutat.
"Posem especial atenció en l’acompanyament de les joves per tal que l’esport sigui una via més per tal d’apoderar-se i trencar barreres. Per a elles l’equip és un espai de seguretat i d’apoderament femení", reflexiona la coordinadora del projecte.
La diversitat en termes d’origen, de creences, a nivell cultural i generacional dels participants converteixen les activitats esportives en un escenari de cohesió social, participació inclusiva i no discriminació. Tal i com explica l’Ana Villalobos, "en aquest escenari es donen moltes situacions que ens permeten abordar els conflictes com a oportunitats de canvi. Intentem que els i les joves prenguin consciència dels seus actes allunyant-se d’una perspectiva etnocèntrica i apropant-se al diàleg intercultural en un espai distintiu i educatiu com pot ser l’esport escolar".
El repte del confinament, el criquet a casa
Arrel de la situació derivada de la covid es van haver d’aturar tots els entrenaments i partits. "Va ser problemàtic, ja que molts infants i joves van veure reduïda la seva rutina al confinament a casa, on sovint no es reunien les condicions mínimes per a garantir el seu benestar i el de les seves famílies", lamenta Villalobos.
En aquest context des del projecte es va compartir la voluntat de continuar garantint la intervenció educativa, social i esportiva del projecte. Sota el nom 'Convivim a casa' es van continuar duent a terme activitats. Els entrenadors i entrenadores van seguir en contacte amb els joves, proposant exercicis i compartint setmanalment el seu dia a dia.
"Durant el confinament vaig estar bé, vam fer videotrucades i parlàvem de moltes coses. També vaig aprofitar per veure vídeos tècnics i teòrics sobre el criquet, i encara que la meva casa no és molt gran, vaig poder fer alguns exercicis de pràctica", explica la Samaia Basharat, una de les joves participants del projecte. Però afegeix: "Ara tenim moltes ganes de jugar, fer entrenaments i partits. Tant de bo poguem tornar a la pista aviat".
Afegeix un nou comentari