El pla comunitari de Sagrada Família: les virtuts del treball en xarxa al barri

L’acció comunitària consisteix a treballar les relacions entre persones per assolir canvis i transformacions socials que tinguin una incidència positiva sobre les condicions de vida i de convivència. Les ciutats, i especialment els barris, són marcs ideals per desenvolupar pràctiques comunitàries que articulin vincles i generin processos per a la transformació i la millora de la vida de les persones que hi viuen.     

Quan tot just estem començant a albirar un fil de llum després de mesos de foscor pandèmica, el treball comunitari ha de ser una de les palanques per fer via i trobar una sortida a aquesta crisi. Una de les expressions més destacades d’aquesta acció comunitària a la ciutat de Barcelona són els Plans de Desenvolupament Comunitari (PDC).

L’experiència dels Plans de Desenvolupament Comunitari (PDC) a la capital catalana comença el 1996, però aquests no es posen en marxa com a tal fins al 2005. Finançats per l’Ajuntament i la Generalitat, es defineixen com “una xarxa d'entitats, equipaments, serveis i persones d'un barri en concret, que treballa per millorar la qualitat de vida i la transformació social i s’organitza conjuntament per fer propostes per a la millora del barri”, en paraules de la Isis Sainz, tècnica del PDC de Sagrada Família, que està en marxa des del 2007. 

Cada Pla compta amb una entitat gestora, sempre vinculada al territori, que demana el finançament, s’encarrega de gestionar-lo i impulsa el PDC al barri. Des del 2020, l’entitat gestora del PDC de la Sagrada Família és Espai Ambiental Cooperativa, que ha agafat el relleu de l’Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família. Aquesta cooperativa de treballadores sense ànim de lucre va néixer el 2004 vinculada al barri i treballa per la transició ecològica urbana a través del desenvolupament de projectes comunitaris amb vessant ecosocial. 

La Isis Sainz explica que el PDC s’organitza en taules i comissions de treball temàtiques, on es prenen les decisions per generar projectes i processos organitzats, en totes les fases, amb la implicació dels agents del territori. Aquestes taules i comissions, que aborden temàtiques diverses com gent gran, interculturalitat i salut, entre altres, les formen entitats, serveis públics, equipaments públics i el veïnat.  

Nous reptes i dificultats

En aquest moment, un dels principals desafiaments que ha d’afrontar el PDC de la Sagrada Família té a veure amb el finançament, que no sempre arriba a temps per generar tots els projectes que voldrien. 

“Els reptes a nivell comunitari són molts, el primer és cobrir totes les necessitats que hi ha al barri, i no ho abastem perquè el finançament no arriba”, assenyala Sainz, que explica que fins fa pocs dies no han conegut les resolucions de les subvencions i, és clar, no s’ha pogut aplicar per generar projectes. “Ens agradaria treballar amb més col·lectius, amb joves, infància, treballar tot el tema de medi ambient, que també és un dels reptes que tenim ara mateix, però no arribem a cobrir-ho tot perquè el finançament no és suficient”, rebla.

Per altra banda, la tècnica del PDC exposa les dificultats a l’hora d’aconseguir la plena implicació dels agents del barri en aquest moment, atès que “les entitats, serveis i equipaments estan molt desbordats amb la seva pròpia feina, que és molta, i és clar, la implicació a nivell comunitari demana temps i dedicació”. I posa l’exemple dels CAP, que “fan el que poden, però ara mateix estan molt saturats, i passa tres quarts del mateix amb els Serveis Socials i les entitats, que es troben en un moment de fragilitat”. 

Projectes que responen a noves necessitats

Tanmateix, Sainz destaca que des del PDC Sagrada Família hi ha línies molt importants que estan prioritzant en el context actual, marcat pels efectes, encara molt visibles, de la pandèmia. Una d’elles és la línia d’acollida i atenció a les persones migrades, atès que al barri no hi ha cap projecte, entitat o servei públic que s’hi dediqui.

També tota la que té a veure amb el tema de cures i persones cuidadores, així com una formació per a treballadores de la llar, que en la seva majoria, apunta Sainz, són persones migrades i que ha generat una xarxa de suport mutu entre dones. 

“Hem potenciat tots aquells projectes que tenen a veure amb les necessitats detectades després del confinament, hem generat un projecte de suport per fer tràmits online, amb implicació de la biblioteca; també hem impulsat el projecte interCANVIS, una xarxa comunitària per donar una segona vida a roba i altres objectes des d’una mirada no tan assistencialista com per promoure el consum responsable; i hem engegat un grup de criança, amb especial atenció a les famílies monomarentals, un dels col·lectius que més necessitats presenta”, afegeix Sainz.

Font: PDC Sagrada Família.

Des del PDC subratllen que, malgrat que les necessitats van emergint en el dia a dia i s’obren noves finestres, com el tema de les cures, un dels objectius principals és aconseguir que els projectes que es generin adquireixin autonomia pròpia i funcionin sols. “Treballem amb objectius que són de procés, i ho hem anat aconseguint de forma progressiva”, diu Sainz

Generar espais més participatius

La resposta del veïnat del barri als projectes que s’han tirat endavant és molt positiva, apunten des del PDC, però expliquen que encara cal fer un pas més per eixamplar els mecanismes de participació ciutadana.

“Veiem que les taules són molt tècniques, i ara estem intentant generar nous espais de participació i fer-ho de forma igualitària”, convé Sainz, i afegeix que “per exemple, ara amb la taula de feminismes impulsarem un curs des del qual es generarà un nou espai de dones, aquesta és la línia que volem seguir com a estratègia de cara a promoure espais més ciutadans, que generin xarxa social i vincles amb una mirada d’apoderament”.

Font: PDC Sagrada Família.

L’experiència adquirida amb aquests projectes, com els que se centren en l’acollida, ha posat de manifest que hi ha una demanda oculta que fins ara no s’havia pogut detectar. “Alhora que generem projectes va sorgint més i més gent que vol participar i abans no havia fet demanda, perquè no coneixia els espais o els canals on fer-ho”, revela la Isis Sainz.

I és que, una de les grans virtuts del PDC i clau de volta per al seu èxit és la xarxa i les interrelacions que teixeix entre els diversos agents implicats al barri. “Aquesta col·laboració és imprescindible perquè ens permet conèixer de primera mà les necessitats i mancances del territori, i evitar, com passa de vegades, que arriben plans o projectes des d’institucions que estan pensats en un despatx i no responen o no encaixen amb les necessitats reals del barri”, agreguen des del PDC. 

Per això, segons Sainz, “el treball conjunt implica un enriquiment dels projectes, fer-ho entre tots fa que s’aprofitin millor els recursos del barri, s’evitin duplicitats i aconseguim arribar a la ciutadania d’una forma molt més lògica, evitant que la gent hagi d’estar donant tombs, per això la cooperació és fonamental”.

Font: PDC Sagrada Família.