Compartir coneixement: l'experiència de les entitats amb els fons europeus

Quin tipus de projectes es presenten als fons europeus i en quins programes? És complicat el procés burocràtic i exigent la seva justificació? És una oportunitat per aprendre i conèixer altres organitzacions? No hi ha millor manera de saber-ho que coneixent l'experiència d'entitats que han participat en projectes europeus.

És el cas de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), l'organització Save The Children i la cooperativa Colectic, que en fan una valoració positiva.

Xarxa

Un dels aprenentatges comuns és l'oportunitat per conéixer entitats del mateix àmbit que treballen a altres països, de crear xarxa amb entitats públiques, s'associar-se amb altres organitzacions per presentar projectes i de formar consorcis amb altres entitats i institucions amb experiència que puguin resultar una font d’aprenentatge.

La FAGIC forma part d'una xarxa paneuropea suprastatal amb dues entitats més que li ha permès tenir sòcies fiables per buscar partenariats i garantir l’èxit de la proposta. A més, "l'efecte multiplicador que té formar part d’una xarxa ajuda a tenir un impacte més potent amb els mateixos recursos", explica el gerent, Pedro Aguilera, que també subratlla l'oportunitat "de compartir coneixement". "Coneixe'ns i reconeixe'ns els uns als altres en l’espai europeu per enriquir-nos veient el món des de diferents perspectives", afegeix.

I és que ell ha conservat relacions personals al llarg de la seva trajectòria personal: "Les entitas són importants, però el més important de les entitats són les persones".

"Sempre és recomanable formar un consorci amb entitats i institucions amb qui hi hagi experiències de col·laboració positives prèvies, per assegurar que es podran complir els compromisos i la qualitat de les activitats incloses en el projecte", explica Cristina Massó, de Save The Children.

També és important per l'organització "treballar de forma estreta i coordinada amb totes les entitats i institucions sòcies i col·laboradores que hi participaran, perquè se sentin també seu el projecte i aspectes clau com el pla de treball i el pressupost siguin clars des d’un inici", així com fer-ne un reguiment mitjançant reunions regulars "per identificar qualsevol desviació important que calgui notificar a la Comissió Europea".

És el que ha fet l'organització al projecte STEPS amb la col·laboració amb la Universitat de Barcelona i l'Hospital Sant Joan de Déu. El projecte finançat pel Programa Drets, Igualtat i Ciutadania (REC) del DG de Justícia proporciona formació basada en l'evidència a professionals que atenen infants víctimes d’abús sexual a Catalunya.

Projectes motivadors

Aprendre de les pràctiques dels altres, apropar al territori nous recursos i noves maneres de treballar i visibilitzar la feina diària, però també treballar amb profunditat i amb més recursos és el que han permès els fons europeus a la cooperativa Colectic de tecnologia per la transformació social, que ha participat en Europe for Citizens, Erasmus+, Media Literacy for All i AMIF. Per aquesta entitat, la col·laboració ha sigut imprescindible.

Durant la pandèmia, per exemple, en el projecte 'Get your facts straight!', una altra entitat del partneriat va formar l'equip i les va ajudar a construir un programa formatiu sobre la desinformació. A canvi, Colectic va aportar coneixement per a la la digitalització de les formacions.

Amb les escoles tancades, el material que en un inici estava previst per a adolescents va ser adaptat al professorat. "Hi ha un conjunt de docents que estan preparats per formar l'alumnat a les aules. Té més impacte, a llarg termini, del que s’havia previst inicialment", explica Esther Subias, responsable de projectes europeus de la cooperativa.

A la FAGIC, els fa especial il·lusió el projecte AGREB, que ha permès desenvolupar una aplicació per denunciar casos de discriminació i antigitanisme a Barcelona i la seva àrea metropolitanta. "Fer una denúncia a comisaria és complicat. Des del moment en què pateixes la discriminació fins que hi vas et relaxes o hi ha persones que pensen que no serveix per a res. Si es troben que un restaurant no els deixa accedir o els fan pagar el compte per adelantat, com va passar fa uns mesos, ho poden denunciar", explica Aguilera.

A més, l'eina té un mapa de calor que permet detectar les zones amb més discriminació i comunicar-ho a les autoritats.

L'aprenentatge de viatjar

La coordinació, la llengua i els viatges han suposat tant un aprenentatge com una dificultat per a aquestes entitats. A Colectic han après que "en l’equilibri nord-sud i est-oest rau una de les claus més importants" i per això han format consorcis amb entitats de països diversos com Lituania, Romania o Irlanda.

Per fer-ho ha sigut fonamental "dominar l'anglès i aprendre a comunicar-se en un context amb sensibilitats culturals molt diferents", explica Subias. També construir consorcis forts, i fer plans de contingencia, ja que en projectes grans, amb un partenariat ampli, "sempre hi ha incidències".

De fet, l'experiència de la cooperativa amb el finançament europeu ha sigut tan enriquidora que un dels objectius d'aquest any és desenvolupar una web en anglès per augmentar la visibilitat de cara a futurs projectes europeus.

Reponsabilitat, temps, paciència

Aquestes entitats admeten que per presentar-se a un programa europeu s'ha de disposar de temps per fer les gestions administratives i de molta paciència.

"Rebre finançament europeu és una gran responsabilitat, al igual que ho és gestionar diners públics", afirma Subias, que destaca els materials reutilitzables i els beneficis humans que generen: "Aquelles joves que han pogut fer un viatge, viure una experiència, fer una formació; o aquelles dones migrants que han pogut construir una xarxa de suport mutu; o aquelles persones docents que han pogut incorporar noves metodologies o aquelles organitzacions amb les quals hem compartit reptes i superat dificultats".

Aguilera recomana la fórmula SMART per marcar objectius específics, pràctics i mesurables, i no perdre de vista la realitat: "Si dius que aconseguiràs la pau mundial, has d’aconseguir la pau mundial".

Tot i que la burocràcia ha millorat, continua sent complicada, sobretot per a entitats petites que no poden destinar una persona a gestionar-la. Save The Children ha participat al programa Horizon, que és potser el més exigent, i sap que els processos administratius i comptables complexes per a la justificació del projecte poden suposar una càrrega addicional i laboriosa.

La seva referent aconsella una revisió posterior: "Quan un projecte és aprovat, és important revisar cautelosament tots els requisits de justificació del projecte que exigeix la Comissió Europea, sobretot a nivell econòmic però també de les activitats realitzades, per assegurar-se de poder complir amb els requeriments i fer adaptacions en aquesta etapa inicial si fes falta". 

Consells

Massó recomana que per començar les entitats es presentin com a sòcies i que participin en consorcis, que es presentin a programes de finançament que no requereixin una gestió administrativa i de justificació complexa, com per exemple els programes del DG de Justícia, i que es contemplin les necessitats reals de recursos humans per a poder gestionar de forma efectiva el projecte.

Per la seva banda, Aguilera aconsella llegir molt bé la convocatòria perquè ens dona pistes sobre com redactar el projecte, i no adaptar la idea a la convocatòria sinó buscar aquella convocatòria que s'adapti més a la proposta de l'entitat.