Un full de ruta cap a la maduresa digital que no deixi ningú enrere

Internet ens permet estudiar, teletreballar i estar llegint ara mateix aquesta notícia. Si no hi tenim accés es vulneren, per tant, drets humans com el dret a l'educació o el dret a la informació. Per garantir-ne l'accés cal connectivitat i dispositius òptims i assequibles i, sobretot, unes competències digitals. 

Fins aquí totes les participants del m4Social day d'aquest any, centrat en Internet com a dret fonamental, estaven d'acord. I és que, com bé ha dit Ricard Faura, cap de Servei d'Inclusió i Capacitació Digital de la Generalitat de Catalunya, "sabem el que s'ha de fer, però no sabem com fer-ho".

Un informe que demana cooperació

Per això, Roger Civit, director de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, ha presentat l'informe d'm4Social 'Internet, dret fonamental: propostes per a reduir la bretxa digital i social'.

El text elaborat per La Taula del Tercer Sector, femProcomuns i Observatori DESC exposa la situació i posa deures a la Taula, a les entitats i a les administracions en relació al desenvolupament legal de normativa i a la incidència política.

Un informe que posa de manifest que és necessari tenir "un full de ruta sobre com abordem la bretxa digital", ha dit Xavier Trabado, representant de m4Social a la Junta Directiva de la Taula, i ha afegit la necessitat d’un mapa global per saber què fem a les escoles, al Tercer Sector, als ajuntaments i a les comunitats per mesurar i avaluar la situació.

La responsabilitat és, doncs, compartida. "Ens hem de posar les piles perquè l'accés a internet sigui un dret universal", ha dit la presidenta de la Taula, Francina Alsina, que ha obert l'acte plantejant la tasca com "un repte de la humanitat" que s'ha de servir de la inspiració d'aquells països més avançats en la matèria.

En aquest sentit, la consultora d'investigació independent i professora la Universitat de Bristol, Patricia Lucas, i la directora de l'agència de recerca sense ànim de lucre Frame, Rosa Robinson, han explicat la seva recerca sobre pobresa de dades al Regne Unit que posa en evidència que les persones amb menys ingressos tenen menys accés a internet de qualitat.

També l'experta en polítiques públiques i product manager a Proud Engineers, Hille Hinsberg, ha exposat el cas d'Estònia, pionera en la digitalització mitjançant una identificació única i segura, que permet fer gestions al sector públic i privat, i que promou la participació de la ciutadania. Una identificació semblant es va intentar tirar endavant a Catalunya, però va ser suspesa pel 'decretàs' digital, ha recordat Faura.

El primer pas: saber on som

No sempre som conscients com a societat de la realitat i la pandèmia ens ha agafat amb la feina a mig fer. Lluís Torrens, director d'Innovació Social a l'Ajuntament de Barcelona, ha admès que les escoles no estaven preparades per afrontar la digitalització que ha exigit la pandèmia. De fet, un 25% de l'alumnat de la ciutat no va poder seguir les classes o perquè les famílies no estaven preparades o perquè les escoles tampoc ho estaven. 

Les administracions no havien previst aquesta situació perquè hi havia un biaix positiu a les estadístiques, especialment entre els col·lectius més vulnerables, i la gent deia estar més digitalitzada del que realment estava. Un exemple ha sigut la sol·licitud de l'ingrés mínim vital, amb més d'un 80% de peticions rebutjades per dèficits en la presentació de documentació o duplicitats.

Per això cal obrir espais de debat i escoltar les experiències dels diferents col·lectius. Per ara sabem que un 20% de les persones ateses per les entitats no poden accedir a internet quan volen. La principal causa és el cost i la segona és la manca d'habilitats.

Col·lectius vulnerables, exclusió digital

No podem parlar de bretxa digital sense parlar de bretxa social ni de pobresa estructural, de salaris mínims, inclús de pobresa energètica i altres drets no garantits, com ha subratllat Héctor Santcovsky, director de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB. 

La responsable del think tank de la Digital Future Society, Carina López, ha assenyalat la bretxa digital de les pimes i la falta de plantejaments col·lectius en la digitalització de sectors privats com el bancari, així com la intensitat dels processos de digitalització en els tràmits als quals s'enfronten justament els col·lectius més vulnerables, una experiència que agreuja l'exclusió social.

Aquestes persones són també les que pateixen més vigilància massiva i discriminació agorítmica, apunta l'especialista en innovació social digital Liliana Arroyo. Per tant, "més que d'accés hem de parlar de qualitat d'ús", diu Arroyo, que aposta per incloure aquesta mirada crítica en processos d'acompanyament de capacitació digital tot fent un símil de la maduresa digital amb el coneixement que assolim per circular pel carrer.

Subratlla l'urgència d'aquest coneixement per a l'educació de les noves generacions, que ha qualificat més d'"orfes digitals" que de "nadius digitals".

La mirada empresarial de tot plegat l'ha posat Julián Vinue, gerent d'innovació digital de Telefónica, que ha explicat les formacions en digitalització gratuïtes que ofereix l'empresa tant a infància com a gent gran, i també a persones adultes en relació als llocs de treball més demandats.

Vinue ha tret pit de les inversions en infraestructures i ha aprofitat per reclamar més col·laboració pública a les administracions i que es revisin els impostos de la connectivitat i dels dispositius.

Sobre el terreny

La jornada de reflexió deixa molta feina per fer sobre la taula de les participants en l'acte, que ha comptat amb una intervenció i menció especial per a la Xarxa Òmnia, coordinada per Colectic, antic Teb, el primer telecentre d'Europa, situat al barri del Raval. La Xarxa Òmnia ara està formada per 130 punts digitals amb ordinadors, accés a internet i professionals que fan acompanyament.

Faura ha reivindicat també altres iniciatives catalanes pioneres com la xarxa Punt Tic, el Citilab de Cornellà, l'Observatori de Ciberseguretat o el domini.cat. "Tenim un capital que hem de saber aprofitar per no començar des de zero". Ja sabem quines experiències ens agradarà sentir al pròxim m4Social day.