Com combatre la desinformació i els discursos d’odi en un context digital cada vegada més complex?

La sessió dedicada a la desinformació i els discursos d’odi va reunir professionals de la Xarxa Òmnia en una formació que va aprofundir en els mecanismes, impactes i noves tendències d’aquests fenòmens, així como en les eines per abordar-los des dels territoris. La trobada va posar el focus en com la desinformació s’entrellaça amb l’odi, erosiona la convivència i afecta drets fonamentals.

La periodista i experta en alfabetització mediàtica Nereida Carrillo, fundadora del projecte Learn to Check, va conduir la sessió. Va explicar que Learn to Check treballa des del 2018 en quatre eixos: formació, projectes, recerca i divulgació, amb l’objectiu de capacitar la ciutadania per analitzar críticament la informació.

Carrillo va començar definint la desinformació a partir d’un exemple real: un informe que afirmava que "la majoria de les ajudes en lloguer a Castella i Lleó les rebien persones d’origen migrant". La realitat, va precisar, era que "1 de cada 4 eren estrangers; el 75% tenien nacionalitat espanyola". Segons l’experta, "quan aquest 25% també es considera massa, és quan entra el discurs d’odi".

Va remarcar que "la desinformació no sorgeix del no-res: arrela en les esquerdes de les nostres democràcies". Per això, va insistir que no es pot abordar de manera simplificada: "la desinformació i els discursos d’odi són part del mateix problema". Va explicar que la desinformació es troba en la intersecció entre "allò fals i allò que intenta perjudicar una persona o comunitat", i que si només es desmenteixen fets "s’està oblidant la part dels valors: l’odi a persones i comunitats". Segons Carrillo, "la desinformació és odi en format mentida" i el més important no és la falsedat, sinó "a qui perjudica".

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Learn to Check (@learntocheck)

L’experta va alertar que aquests fenòmens "no només són problemes actuals, sinó agreujants de tots els problemes que no tenim resolts" i que poden "erosionar la confiança en les institucions democràtiques". També va advertir sobre noves tendències, com "enverinar les fonts de les quals beuen les IA", contaminant continguts perquè "la desinformació deixi de ser periòdica i es converteixi en perenne i sistemàtica". Segons Carrillo, la finalitat última és "que no ens creguem res" i trencar els llaços comunitaris: "ja no és que creguis en alguna cosa, sinó que desconfiïs de tot".

La ponent va recordar que la desinformació danya drets fonamentals com el dret a la vida, la llibertat d’expressió i informació veraç, la pròpia imatge, l’habitatge, la salut o la no-discriminació. Va citar el cas del polític brasiler Jean Wyllys, víctima d’una campanya de desinformació i odi que va acabar afectant greument la seva vida.

Carrillo va explicar que la desinformació és "un negoci molt lucratiu" per a xarxes socials i altres actors, amb més de 60 milions de dòlars invertits en computational propaganda des del 2009. Va remarcar que el discurs d’odi extrem genera més engagement i que, en un context d’informació immediata, aquests continguts circulen amb més facilitat.

Tot i que no hi ha una recepta definitiva, Carrillo va oferir diversos "ingredients" per abordar el problema. Va reivindicar l’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) com una competència essencial per a la vida laboral i quotidiana, que permet "buscar, avaluar i utilitzar críticament la informació" i conèixer els drets digitals. Va recordar el cas de Darnella Frazier, l’adolescent que va enregistrar amb el mòbil la mort de George Floyd, com a exemple de com les tecnologies poden "donar la volta" i convertir-se en eines de defensa dels drets humans.

La sessió va oferir eines pràctiques com el mètode PANTERA, que analitza la procedència, autoria, novetat, to, evidències, rèpliques i necessitat d’ampliar la cerca. També es va presentar l’eina WeVerify, que permet fer anàlisi forense de fotografies, ampliar imatges amb lupa i detectar imperfeccions típiques de la generació amb IA, com simetries artificials o absència de taques i cicatrius.

Carrillo va destacar el valor de les contranarratives, citant projectes com els de Rocío Quillahuaman o Asaari Bibang, i va remarcar la importància de "establir diàlegs intergeneracionals" per evitar que la informació circuli de manera individualista.