La Llei d'integració social dels minusvàlids -LISMI- (1ª part)

La Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'integració social dels minusvàlids (LISMI) té com a objectiu principal el d’aconseguir la incorporació al món laboral de les persones amb discapacitat i inclou un conjunt de mesures que afecten tots els àmbits de la societat. Les principals mesures adreçades a la incorporació al mercat laboral de persones amb discapacitat són dues:

• Els incentius econòmics a la seva contractació.
• La reserva de llocs de treball.

La LISMI estableix que les empreses públiques i privades -incloses les entitats no lucratives- de 50 o més persones treballadores, han de destinar, com a mínim, un dos per cent de la seva plantilla per a persones amb discapacitat.

Alhora, la llei preveu que, excepcionalment, les organitzacions puguin quedar exemptes d'aquesta obligació, de forma total o parcial, sempre que s'apliquin lesmesures alternatives que es determinen reglamentàriament.

No podem oblidar que la LISMI és una llei i, per tant, el no compliment dels seus preceptes pot donar lloc a diferents sancions. En l’actualitat, la sanció mínima és de 3.006 € per treballador discapacitat no contractat, amb un termini establert per la solució d’aquesta situació.

Un cop finalitzat aquest termini, aquesta sanció es pot veure incrementada si no s’ha solucionat la situació originària de la mateixa.

Per arribar al càlcul del 2% de la plantilla cal tenir en compte el nombre de treballadors contractats els 12 mesos anteriors de tots els centres de treball de l’entitat. Així, a efectes de còmput:

• Els treballadors indefinits computaran com un treballador.
• Els contractes temporals de més d’un any comptaran com a treballadors fixos i, per tant, com un treballador.
• Els contractes temporals fins a un any es computaran en base als dies treballats. Així, cada 200 dies treballats computaran com un treballador més.

Sobre el total d’aquests càlculs haurem d’aplicar el 2% a efectes d’obtenir el número de treballadors discapacitats a contractar.

Les entitats poden quedar exemptes de l'obligació de contractar persones amb discapacitat, de forma parcial o total, si prèviament han obtingut la declaració d’excepcionalitat per alguna de les circumstàncies següents:

a) Quan la no-incorporació d'una persona treballadora amb discapacitat a l'empresa obligada es degui a la impossibilitat que les oficines de Treball del Servei d'Ocupació de Catalunya, o en el seu cas, les agències de col·locació, puguin atendre l'oferta d'ocupació presentada, després d'haver efectuat totes les gestions d'intermediació necessàries sempre que la impossibilitat sigui deguda a:

• la inexistència de persones demandants d'ocupació amb discapacitat inscrites en l'ocupació indicada, o
• tot i haver-n'hi, quan acreditin que no estan interessades en les condicions de treball que s'ofereixin en la citada oferta.

b) Quan hi hagi, i així ho acrediti l'empresa obligada, qüestions de caràcter productiu, organitzatiu, tècnic o econòmic que motivin l'especial dificultat per incorporar persones amb discapacitat a la seva plantilla.


En aquest cas, l'entitat ha d'adjuntar a la sol·licitud la documentació que acrediti l'existència de les causes al·legades.

Només poden portar a terme aquestes mesures alternatives les empreses que prèviament  han obtingut la declaració d’excepcionalitat.

La competència correspon al SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal), i en el cas de Catalunya a l’OTG (Oficina de Treball de la Generalitat). Quan l’entitat disposi de més d’un centre de treball en diferents comunitats autònomes, la competència correspondrà al SEPE, excepte en el cas que el 85 % dels empleats formin part de la mateixa comunitat autònoma.

Per l’obtenció de la declaració s’estableixen els següents reconeixements:

• Presentació de les ofertes públiques a treballadors discapacitats realitzades a agències o serveis públics de col·locació. Aquestes oficines de col·locació hauran d’emetre un certificat especificant que no es pot atendre a aquestes ofertes. Les places que no han pogut ser cobertes seran les susceptibles de cobrir mitjançant mesures alternatives.
   
• Al·legació de problemes de caràcter productiu, organitzatiu, econòmic o tècnic que demostrin la dificultat per incorporar treballadors amb discapacitat a l’entitat. Per la seva comprovació, el servei públic d’ocupació podrà sol·licitar certificats de peritatge o informes d’entitats públiques o privades.

 
El termini per resoldre l’excepcionalitat sol·licitada és de dos mesos.

Llegir més:

Mesures alternatives a l’obligació de quota de reserva de la LISMI (2ª part)