Interpretació de balanços (III). Obtenir la informació i limitacions

A Catalunya, les entitats no lucratives obligades a formular comptes anuals són:

• Entitats que tinguin la forma jurídica de fundació.
• Entitats que tinguin la forma jurídica de cooperativa.
• Entitats que tinguin la forma jurídica d'associació, i hagin obtingut el reconeixement de la condició d'entitat "declarada d'utilitat pública", o bé que rebin periòdicament subvencions o altres ajuts econòmics de les administracions públiques, i les que recorrin a la captació pública de fons com a mitjà de finançament de les seves activitats.

De totes aquestes, en general només estàn obligades a presentar-les a algun organisme les fundacions, les cooperatives i les associacions declarades d'utilitat pública. És el tràmit que s'anomena "rendició de comptes".

La resta d'entitats, malgrat no haver de presentar-les, sí que estan obligades a tenir-les fetes i a ensenyar-les a tothom que li pugui demanar.

Els documents que composen els comptes anuals, són:

• El balanç de situació: estat financer que mostra la situació econòmica i financera de l'entitat en una data determinada.
• El compte d'explotació o compte de resultats: estat financer que recull el resultat de l'exercici, a partir dels diferents ingressos i despeses de tot un període.
• L'estat de canvis en el patrimoni net: estat comptable que recull els moviments que s'han produït durant un període en els fons propis i altres elements del patrimoni net de l'entitat.
• L'estat de fluxos d'efectiu (només entitats grans, que hagin de formular comptes utilitzant els models normals): estat comptable que recull informació sobre el moviments dels fons de tresoreria de l'entitat durant un període.
• La memòria econòmica: és un document escrit en el qual s'amplia, s'explica i es completa la informació numèrica aportada pels estats comptables, de forma que es pot interpretar aquesta de forma molt més acurada. A més, aporta informació qualitativa (no numèrica) que pot ser molt rellevant. Per exemple, s'informaria respecte a avals, límits disponibles en comptes de crèdit, condicions de préstecs o de deutes pendents de cobrar, garanties, possibles contingències... També s'especifiquen en ella els criteris de registre i les normes de valoració que ha aplicat l'entitat en la confecció de la seva comptabilitat, i si hi ha alguna dificultat per poder comparar les dades de l'exercici objecte dels comptes anuals amb les dels exercicis anteriors.

Els comptes anuals els ha de formular la junta directiva o el patronat de l'entitat, és a dir, l'òrgan de govern que tingui en funció de la seva forma jurídica.

Han d'estar redactats amb claredat. Tots els elements que els composen han de formar una unitat, i cal que reflecteixin la imatge fidel de la situació financera de l'entitat.

S'han de formular en el termini màxim de sis mesos immediatament posteriors a la data de tancament de l'exercici econòmic de l'entitat (per exemple, en aquelles entitats que funcionen segons l'any natural, que tanquen el seu exercici a 31 de desembre, s'haurien de formular abans del 30 de juny de l'any següent). S'elaboren amb una periodicitat de dotze mesos, llevat d'alguns casos excepcionals, com ara l'any de constitució, o en un procés d'escissió o de fusió, en què aquest període serà inferior.

Al igual que passa amb moltes de les tècniques que s'utilitzen a la gestió de les organitzacions, l'anàlisi dels estats financers té diverses limitacions, que cal tenir presents a l'hora d'interpretar els resultats de l'anàlisi i, sobretot, a l'hora de prendre decisions.

Les principals limitacions són:

• Normalment, l'anàlisi es basa en dades històriques. Per aquest motiu, pot passar que no es tingui prou perspectiva per a saber cap a on va l'entitat.
• Les entitats formulen els comptes anuals referits a la seva data de tancament, normalment a 31 de desembre. Pot passar que hi hagi entitats que tinguin una activitat molt estacional, en la qual el seu moment màxim d'activitat no coincideix amb el seu tancament i que, en conseqüència, les dades a aquella data podrien ser poc representatives, sobretot pel que fa a la seva situació patrimonial. Per exemple, podria ser el cas d'una entitat de lleure que durant l'any funciona només fent activitats de cap de setmana, i que el seu volum econòmic més gran es produeix a mitjans d'any amb la realització de casals d'estiu i colònies. Si s'analitza el seu balanç de situació a 31 de desembre, al ser aquest un estat comptable que s'elabora amb les dades a una data determinada, i ser aquesta una data allunyada del seu període àlgid d'activitat, probablement no es reflectirà el volum de diners que s'han mogut durant l'exercici.
• Si han hagut canvis a les polítiques de valoració, la comparació de les dades pot portar a conclusions errònies.
• Si les dades comptables s'han registrat d'una forma determinada a l'objecte de, per exemple, retardar el pagament d'algun impost o bé per corregir d'alguna manera el resultat, les dades a analitzar podrien no representar adequadament la realitat de l'entitat.
• Habitualment, no es reflecteix a la comptabilitat la correcció derivada dels efectes de la inflació. Si l'anàlisi dinàmica es fa en un període de forta variació, podria presentar dades distorsionades.
• Sovint és complicat obtenir dades d'altres empreses o entitats que operen en el mateix sector en què ho fa l'entitat. Aquest fet dificulta poder fer comparacions.
• Sovint la informació qualitativa de què es disposa és molt escassa.
• En ocasions, les dades que apareixen en la comptabilitat han estat registrades en base a estimacions, o bé el registre dels actius està fet sense tenir en compte possibles variacions del valor de mercat dels béns (el registre seria correcte en aplicació de la norma de registre comptable adient). A més, el més habitual és que en els estats comptables no quedin reflectides molts partides "generadores de valor", com el valor dels recursos humans o de la feina dels voluntaris que conformen la seva base social.

Per totes aquestes raons, cal prendre amb prou prudència i perspectiva les conclusions purament numèriques de l'anàlisi dels estats financers.