6 claus per tenir presència als mitjans de comunicació

Quan elaborem el material per enviar als mitjans de comunicació, cal tenir present sempre que  la competència és ferotge i per tant, necessitem vendre la informació d’una manera atractiva i cridanera. La persona que es troba a l’altre costat, s’ha de sentir atreta per el nostre correu i donar-hi preferència per davant d’altres. A continuació us oferim algunes idees per fer de la nostra informació un fet noticiable atractiu:

• Oferir històries personals: Humanitza l’entitat i crida l’atenció dels mitjans. Fer que les persones afectades expliquin les seves pròpies experiències li dona un valor afegit al contingut i el fa més efectiu que transmetre dades abstractes i fredes. Per posar un exemple, si som una entitat que treballa amb persones sense llar, serà més noticiable per als mitjans si els oferim un testimoni personal que ha format part de la nostra campanya que si els fem arribar les dades de la mateixa.
• Donar veu al voluntariat: A l’hora d’elaborar una peça sobre una iniciativa de la nostra entitat, als mitjans els pot interessar més escoltar a les persones voluntàries que no pas al president de l’entitat. El factor humà i proper que transmet aquesta figura converteix el fet en noticiable i el dota d’una major singularitat, fet que pot atreure amb més facilitat l’atenció dels espectadors/es o lectors/es.
• Remarcar l’acció social: Potenciar els beneficis socials, ambientals o col·lectius de  l’acció que volem difondre enlloc de posar èmfasi en l’entitat i en com ho fem també pot ser atractiu.
• Ressaltar la singularitat: Si aportem algun fet innovador en la nostra tasca, el fet serà més noticiable.
• Temes d’actualitat: Relacionar el fet noticiable amb temes candents, pot ajudar a que els i les periodistes el tinguin en consideració.
• Transparència: La transparència de l’entitat facilitarà que els mitjans, en un moment donat, apostin per nosaltres.

De periodistes i mitjans de comunicació n’està ple. El primer que cal fer abans de contactar és detectar a quin mitjà de comunicació ens interessa tenir visibilitat i analitzar quines seccions, programes televisius o espais radiofònics són sensibles amb la temàtica en la que treballem.

Una vegada tenim clar els espais on podem tenir presència, cal assabentar-se de quins i quines periodistes estan al càrrec d’aquests i elaborar una base de dades amb el nom del periodista, el mitjà i el seu contacte. Això ens permetrà tenir una part de la feina feta i saber a qui adreçar-nos en cada moment depenent del que ens interessi que ens comprin.

Degut a la naturalesa de cada fet noticiable, ens podem trobar amb casos on ens sigui més interessant la presència en mitjans locals, i d’altres on els mitjans generalistes esdevinguin prioritaris. Premsa escrita, ràdio o televisió també poden ser motiu de debat en molts casos. Tenir la base de dades actualitzada ens facilitarà aquesta tasca.

Una vegada tenim clar a qui volem adreçar-nos, és important estudiar les dinàmiques d’aquests mitjans o periodistes. Quin és l’horari de la redacció, el de tancament, com funcionen els caps de setmana o com s’organitzen. Tot plegat ens ajudarà a detectar quin és el moment més adequat per enviar el correu electrònic.

Preguntar a alguna persona coneguda dins la redacció o fer una trucada per plantejar la nostra consulta poden ser dues maneres de fer aquesta anàlisi.

D’altra banda, també és cabdal estar al dia de l’actualitat i aprofitar l’agenda mediàtica, els dies internacionals o efemèrides històriques per posar en valor i vendre el nostre projecte. Alguns temes tenen més ressò en moments concrets de l’any, com ara la solidaritat per Nadal i la problemàtica dels gossos abandonats al juliol. Són tempos comunicatius en què podem oferir informació relacionada o bé, justament proporcionar alternatives a aquestes informacions cícliques.

Cal tenir present també el factor estiu ja que el dèficit de notícies propi d’aquestes èpoques esdevé una oportunitat.

Els periodistes reben cada dia molt més del que poden cobrir i saturar-los d'informació és contraproduent. Per tant, cal facilitar la feina a aquest col·lectiu:

• Notes de premsa atractives, cridaneres i eficaces. Hem d’enviar la informació necessària d’una manera creativa i original.
• Evitar informació irrellevant.
• Missatge senzill i clar. Cal tenir present que el periodista potser no és especialista en aquella matèria.
• No donar per fet aspectes que nosaltres considerem innats. Hem de comptar, com a base, amb que ningú ens coneix.
• Proporcionar imatges que ajudin a identificar la informació que els enviem.
• Proposar diversos enfocaments possibles de la informació: notícia, reportatge, vídeo, entrevista, i oferir informacions relacionades de context, etc..
• Fer visible el nostre correu o telèfon de contacte per si estan interessats en aprofundir en el contingut.

Menció especial es mereix l’assumpte del correu electrònic. Hem parlat anteriorment que els periodistes reben diàriament una quantitat inassumible de correus i, en molts casos, es veuen obligats a ser selectius a l’hora d’obrir-los. Per tant, l’assumpte del correu és converteix en la carta de presentació del nostre ‘producte’.

Cal definir amb poques paraules el que estem enviant d’una manera clara però creativa i cridanera a la vegada.

Tot i ser el mètode tradicional, cada vegada és menys recomanable accedir als i les periodistes per telèfon. Si no tenim contacte directe amb aquella persona, és aconsellable utilitzar les noves tecnologies per apropar-s’hi.

Enviar les notes de premsa i la informació per correu electrònic és segurament el recurs més utilitzat però n’hi ha d’altres. Les noves tecnologies ens ofereixen altres vies de contacte, tant o més pràctiques. Accedir a través dels comptes de Twitter, Facebook o Instagram és una opció igual de vàlida.

Per tal de crear un vincle professional que afavoreixi les dues parts, és important mantenir el contacte personal amb els i les professionals de la comunicació que ens han permès tenir un espai en el seu mitjà. Fer retorn d’allò publicat i trobades informals poden ser dues vies útils per cuidar la cartera de contactes.

Quan la relació és amistosa i s’ha generat un clima de certa confiança, és un bon moment per proposar col·laboracions periòdiques en seccions o programes en els que l’entitat pot aportar un valor afegit. Oferir-se com a persones expertes en moments d’actualitat, més enllà de les activitats elaborades per l’entitat, ens pot permetre esdevenir un referent en un àmbit o temàtica concret i, de retruc, afavorir de manera indirecta a fer visible la nostra organització.