Àmbit
Jurídic

Bones pràctiques per a una comunicació no sexista

Entitat redactora
Suport Tercer Sector - Jurídic
Autor/a
Dani Gallart

Utilitzar les formes genèriques i impersonals en lloc de les formes dobles, fer ús dels adjectius en comptes de substantius o utilitzar noms epicens són només algunes de les pautes que es poden seguir per a un llenguatge inclusiu.

Per aconseguir una igualtat de gènere real a una entitat, és imprescindible comptar amb una comunicació no sexista, adequada a formes no discriminatòries. Per aquest motiu, és important que s’evitin els usos lingüístics que minimitzen la visualització d’algun gènere i poden crear desigualtat.

Índex

Què representa el llenguatge androcèntric?

En el moment en què s’anomena una cosa, una persona o un col·lectiu, s’està fent visible i es reconeix la seva existència. D’aquesta manera, el llenguatge condiciona la imatge de la realitat i la perspectiva d’aquesta.

Si a l’hora de comunicar-se s’utilitza un llenguatge androcèntric i estereotipat sobre les dones i els homes, es nega l'evidència dels canvis socials que s’estan duent a terme per assolir una igualtat de gènere real.

Per aquest motiu, si s’utilitza la forma masculina com a genèric no s’està donant visibilitat a les dones i tot el que això representa. Tot i que estiguin presents a la feina, la cultura, l'educació, la política, l’esport o el Tercer Sector, si no apareixen en el llenguatge, queda totalment minvada la seva repercussió i presència, generant una discriminació perpetuada cap al gènere femení.

Per tant, per reflectir la situació real de les dones, el llenguatge i la seva utilització hauran de canviar per a la igualtat efectiva de dones i homes amb la implantació d’un llenguatge no sexista, tal i com diu la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març.

Contingut mínim per registrar un pla d’igualtat

Un dels elements indispensable a l’hora de registrar un pla d’igualtat és comptar amb un llenguatge i una comunicació no sexista. La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes fa referència a la necessitat d’aquest llenguatge en diversos àmbits.

Per aquest motiu, les entitats han de portar a la pràctica una comunicació no sexista, ja sigui en el dia a dia, com en la seva comunicació, tant interna com externa. Si es registra un pla d’igualtat, totes les mesures referents en aquest aspecte s’hauran de recollir en la sol·licitud del registre.

Bones pràctiques

Per emprar un llenguatge inclusiu correcte, primer de tot, es prioritzaran les formes genèriques i impersonals abans que les formes dobles, sempre que sigui possible. És important que no es redueixi el llenguatge no sexista als desdoblaments, ja que moltes de les solucions són precisament més sintètiques.

Exemples:

  • Incorrecte: ‘La directora, el subdirector, la cap d’estudis, professors i alumnes estan convidats a la castanyada, que enguany es realitzarà al pati interior de l’escola’.
  • Correcte: ‘Tota la comunitat educativa està convidada a la castanyada, que enguany es realitzarà al pati interior de l’escola’.
  • Incorrecte: ‘Els mestres i les mestres de secundària han donat la benvinguda als alumnes i les alumnes de primer curs’.
  • Correcte: ‘El professorat de secundària ha donat la benvinguda a l’alumnat de primer curs’.

D’altra banda, sempre que sigui possible, s’hauran d’utilitzar adjectius en comptes de substantius.

Exemple:

  • Incorrecte: ‘Vaig recollir l’informe del metge’.
  • Correcte: ‘Vaig recollir l’informe mèdic’.

Una altra alternativa, en cas de no poder utilitzar formes genèriques, ni personals, ni adjectius, serà l’ús de noms epicens com estudiant, nadó, periodista, infant, adolescent o persona. D’altra banda, també es pot adjuntar la terminació femenina a la forma masculina després d'una barra inclinada. Sobretot pot ser pràctic en textos breus i esquemàtics, com ara formularis, llistes, taules i gràfics.

Guies per a una bona comunicació no sexista

L’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació, amb el suport de la Diputació de Barcelona, compta amb la Guia orientativa sobre l’ús d’una comunicació no sexista en l’àmbit de les administracions locals.

L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) també posa a disposició de la ciutadania una guia de llenguatge inclusiu, Eines per a una comunicació no sexista i la Generalitat de Catalunya compta amb la Guia d’usos no sexistes de la llengua, per als textos referents a l’Administració.

Algunes universitats també han donat un pas endavant per emprar el llenguatge inclusiu, com és el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha publicat la Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona.

D’altra banda, Suport Tercer Sector, l’àrea de Fundesplai dedicada a l’enfortiment del tercer sector mitjançant l’acompanyament de tasques de gestió, formació i generació d’eines i recursos, disposa d’un servei d’acompanyament a entitats en la realització de plans d’igualtat i projectes com ‘En qüestions de gènere EMPAT’, amb el qual es donen eines per emprar una comunicació no sexista.

 

Comparteix i difon