Sílvia Benaiges: “Persisteix una visió androcèntrica del món en què l’experiència de l’home és la universal
Comparteix
-
La Sílvia Benaiges és directora general de la Fundació Surt. Font: Sílvia Benaiges -
L'Ernestina és una de les participants del projecte 'Dones amb eines'. Font: Fundació Surt. -
Un dels tallers del projecte 'Dones amb eines'. Font: Fundació Surt.
Parlem amb la nova directora general de la Fundació Surt, una entitat que fa més de tres dècades que treballa per millorar la situació de les dones, fer efectius els seus drets i erradicar les discriminacions per raó de sexe i gènere.
Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, hem trucat a la Sílvia Benaiges, nova directora general de la Fundació Surt, qui tot just fa un mes que ha agafat les regnes de l’organització, amb més de trenta anys de trajectòria i compromís amb els valors d’equitat de gènere, inclusió, solidaritat i transformació social.
Benaiges comparteix amb Xarxanet els reptes que afronta la fundació i repassa la tasca que duu a terme per millorar aspectes com l’ocupabilitat de les dones, alhora que reflexiona sobre la importància de l'empoderament i la tasca comunitària per aconseguir un canvi real que deixi enrere les discriminacions sistèmiques que encara avui pateixen les dones en l’àmbit laboral.
Fa tot just un mes que ets directora general de la Fundació Surt. Quina entitat t’has trobat?
Surt és una organització amb més de trenta anys de trajectòria i l’equip fundador continua sent el nucli dur del patronat. Això fa que sigui una organització molt familiar i que l’esperit Surt es respiri arreu, perquè les fundadores i el patronat s’encarreguen que així sigui. Per tant, la meva entrada a l’entitat és continuista pel que fa a aquest esperit Surt, la tasca que fem i el nostre propòsit com a entitat.
En quin moment vital es troba la fundació?
A nivell de gestió, és veritat que l’organització ha travessat una etapa complicada. Hi ha hagut molts canvis a l’equip directiu i això ha implicat una certa inestabilitat. Igualment, hem patit un decreixement econòmic que també ha posat en perill alguns projectes històrics de la casa. Per tant, ha estat un moment marcat per certes tensions.
Per això s’ha anat a buscar un perfil com el teu.
Jo vinc del món de les ONG i del tercer sector. Fa anys que dirigeixo equips de comunicació i màrqueting d’envergadura, com el d’Oxfam Intermón, i crec que s’ha anat a cercar un perfil més de gestió per estabilitzar aquesta part de l’entitat. I també, és clar, que vingui de l’entorn d’aquesta idea de construir un món millor, més just i igualitari. Amb tot, malgrat que Oxfam Intermón és feminista per principis, no és la seva raó de ser. Aleshores, encara estic aprenent i interioritzant tota aquesta part més de l’essència de l’entitat, de conèixer la casa i entendre la mena de programes que tirem endavant.
Quin és el repte?
La Fundació Surt és una entitat complexa. Pensa que som unes 120 persones, que cada any ajudem entre 3.000 i 4.000 dones. En aquest sentit, el repte és clar: com continuar creixent com a entitat, perquè, malauradament, la nostra causa té cada cop més necessitats. Hem de treballar per saltar al següent nivell pel que fa a la gestió, sense fer-nos mal, és a dir, sent sostenibles.
Aquest 7 de març inaugureu un nou local, l’Espai Barceloneta.
Com et deia, la idea és créixer, i creiem que l’Espai Barceloneta és una oportunitat. Vam parlar amb l’Ajuntament de Barcelona sobre la possibilitat d’adquirir aquest local, que és propietat seva, i hem pogut arribar a un acord per un preu raonable, tenint en compte les obres de reforma que requeria el local.
No està lluny de la vostra seu principal, a les Drassanes.
Nosaltres tenim una manera de treballar comunitària, per poder fer la nostra tasca hem d’estar presents als barris i als entorns on hi ha la dificultat i el repte. Per tant, com més a prop estem de les dones, que, al cap i a la fi, són les persones que volem acompanyar i empoderar, molt millor. De fet, en un futur no gaire llunyà ens agradaria fer el mateix a l’Hospitalet. En resum: la nostra idea és créixer en volum de persones i de recursos, però també territorialment, sortir de l’àrea on hem estat sempre.
Parlem del model Surt. En què es basa?
En aquest sentit, és important entendre les grans àrees o eixos que vertebren el treball de la fundació. El primer se centra a l’empoderament personal de les dones. Es tracta d’ajudar-les a prendre consciència de qui són, on estan els seus límits o no, entendre quines són les seves capacitats i fins on poden arribar. Fet això, ens enfoquem en el seu empoderament econòmic. És a dir, treballar en la seva inserció laboral o ajudar-les a tirar endavant un projecte d’emprenedoria si en tenen ganes.
Tot plegat, sempre des d’una manera de treballar comunitària.
Sí, perquè pel tipus de societat en què estem i per com és la Barcelona actual, per a nosaltres és essencial treballar d’aquesta manera. Tenim molt clar que soles no ho podríem fer. Ara bé, tota aquesta tasca no és suficient si no tenim en compte el que nosaltres anomenem empoderament sociopolític.
Desenvolupem aquest concepte.
En la societat occidental, i en general, encara tenim una visió molt androcèntrica del món, en què l’experiència de l’home és l’experiència universal. Es té poc en compte com les dones veiem el món i vivim la vida. I això ja ho aprenem des de ben petites. Es veu en com les noies, tenint les mateixes capacitats intel·lectuals que els nois, des que són molt joves comencen a decantar per feines més de cura, mentre que els nois ja s’orienten cap a ocupacions que tenen a veure amb l’empresa o les enginyeries. És així ja en edats molt primerenques i d’una manera molt inconscient.
Aquí comencen les diferències.
Es veu a l’escola, a la universitat i en les etapes posteriors. I ara parlo de la gent que té la sort d’entrar en el sistema. Les dones que no ho poden fer molt sovint es veuen abocades a feines molt més precàries, amb pitjors condicions laborals, sous més baixos… moltes de les quals tenen a veure amb les cures, tasques de la llar, etc. Per tant, des de petits ja es van marcant les circumstàncies familiars, socials, però també de gènere.
Com avancem cap a un canvi a nivell social que trenqui amb això?
Els canvis socials i culturals s’assoleixen a través de la sensibilització i la conscienciació, però també legislant, mitjançant les lleis. Per això és bàsic reclamar a les administracions i governs que facin lleis per assegurar, per exemple, que la igualtat a les empreses sigui una realitat. Com la llei de paritat que es va aprovar l’estiu passat, les lleis que s’han posat en marxa a Europa o la que hi havia als Estats Units, que ha estat derogada recentment. De fet, no és casualitat que el primer que ha fet Trump hagi estat retallar les ajudes a la cooperació i carregar-se la llei que consagrava la diversitat i la igualtat a les empreses.
Les empreses també han de complir. Com estem en aquest sentit?
Estem veient que cada vegada més empreses estan treballant o implementant plans d’igualtat, això és bon senyal. A poc a poc, estem assolint més igualtat en càrrecs tècnics i de comandament, però la realitat és que això no arriba a les direccions. Per això són molt importants les lleis i fer-les complir. Jo vull ser optimista i crec que anirem endavant, abans érem poques organitzacions amb plans d’igualtat i ara hi ha moltes empreses i consultores que es dediquen a això. Per tant, la demanda i la necessitat hi són.
Tot i els avenços, tasques com les de cura continuen recaient principalment en les dones i estan poc reconegudes.
La cura mai ha estat al centre i és una tasca que socialment i retributivament està poc reconeguda, no està equiparada a les ocupacions masculinitzades. Mentre no es reconeguin, es remunerin i siguin tan visibles com la resta, continuaran sent considerades feines de segona. Per això és tan important aconseguir que la cura estigui al centre i que, sobretot, es reconegui. Necessitem que qui faci aquesta cura tingui el mateix estatus social o reconeixement social que té un enginyer, un professor o un electricista.
Es tracta de combatre la feminització de la precarietat i la invisibilització dels sectors essencials on les dones són majoria.
Exacte, i creiem que s’ha de fer en tres àmbits principals. El primer és la visibilització, en el sentit de denunciar, protestar i fer activisme des de les organitzacions del tercer sector que treballem per aquesta causa.
El segon és la incidència política, és a dir, pressionar els governs perquè adoptin mesures efectives que dignifiquin aquestes professions i garanteixin condicions laborals justes. Això vol dir fer política i exigir compromisos reals.
I el tercer té a veure amb sensibilització social i el relat. Vivim en una era en què les xarxes socials tenen un pes enorme en la configuració de les opinions públiques, especialment entre el jovent. Si no estem presents en aquest espai, la desinformació i la propaganda en contra dels drets de les dones guanyaran terreny. L'extrema dreta, per exemple, sap utilitzar molt bé aquestes plataformes i ho està fent millor que l’esquerra, com es pot veure a TikTok.
En aquest sentit, estem assistint a un auge del relat de l’extrema dreta.
El món que coneixíem fins ara està virant i veurem cap on ens condueix tot això. Fins ara teníem molt clar que Occident assegurava que la democràcia era el sistema, però sembla que això també està en perill. Només cal veure el gir dels Estats Units, que sempre havia estat un dels garants de la democràcia juntament amb Europa i ara sembla moure’s cap a l’autoritarisme. Tot plegat fa que estiguem totes en perill, començant pel mateix planeta, perquè el sistema de valors que ens estaven sostenint fins ara ha començat a trontollar molt ràpidament.
Una mostra dels projectes de la Fundació Surt per empoderar i millorar l’ocupabilitat de les dones
Es tracta d’un projecte que planteja tot un itinerari d’empoderament integral adreçat a dones en situació de vulnerabilitat. Aquest programa posa el focus en l’empoderament personal i econòmic de les participants, alhora que fomenta la seva implicació en xarxes i espais comunitaris per enfortir el suport mutu.
A través de sessions temàtiques, es treballen aspectes com el desenvolupament personal, la definició d’un Pla Vital, la millora de competències laborals i digitals, o el benestar emocional. També es duen a terme activitats per facilitar la vinculació comunitària. A més, el projecte ofereix un acompanyament individualitzat, assessorament jurídic i suport en tràmits en línia, així com la possibilitat de derivació a altres programes de Surt.
“Acompanyem dones que es troben de sobte en una situació de pobresa emergent, ajudant-les a estabilitzar-se emocionalment i reprendre la seva vida amb suport en formació, assessorament psicològic i jurídic”, explica Benaiges.
El SADI és un servei d’atenció a dones migrades en situació de vulnerabilitat que ofereix suport en el camí cap a la regularització. Acompanya dones que encara no han pogut regularitzar la seva situació o que s’han trobat amb la irregularitat sobrevinguda, proporcionant assessorament jurídic i eines per protegir-se davant les vulneracions de drets.
El programa treballa la millora de competències professionals, lingüístiques i d’inserció laboral, amb formació específica com un tastet d’ofici d’ajudant de cuina. També inclou activitats per reforçar l’autonomia de les participants, com visites culturals, fomentant així la seva integració en la societat.
El programa MAIS té com a finalitat augmentar les oportunitats d'ocupació i inserció laboral de les dones participants, que normalment són perceptores de la Renda Mínima Garantida. Per aconseguir-ho, es duen a terme tutories individuals i activitats tant personals com grupals, centrades en la identificació de competències bàsiques i transversals, la definició d'objectius professionals i l'elaboració d’un pla personalitzat d’inserció laboral.
En aquest sentit, però, Benaiges assegura que “moltes dones que venen d'altres països ja tenen una professió, estan formades, però quan arriben aquí acaben a càrrec de la casa o en feines precàries”.
MAIS també treballa per aprofundir en el coneixement del mercat laboral i en les eines i estratègies per accedir-hi, incloent-hi l’acompanyament en la recerca de feina, així com opcions d’emprenedoria social i autoocupació. El programa també ofereix formacions adaptades a les necessitats detectades i la possibilitat de realitzar pràctiques no professionals.
Dones amb eines ofereix formació professionalitzadora i acompanyament laboral per a dones de totes les edats. L’objectiu és proporcionar formació a aquelles que vulguin accedir a oficis tradicionalment masculinitzats i contribuir a trencar estereotips de gènere. Des de la reparació de bicicletes i ascensors fins al testatge d’aplicacions tecnològiques, totes aquestes professions ofereixen a les dones noves oportunitats laborals a explorar.
Amb tot, Benaiges assegura que, més enllà de la inserció laboral com a tal, sovint sorgeixen noves dificultats que cal resoldre, com que en molts d’aquests oficis es requereix un vehicle i moltes dones no tenen el carnet de conduir, per exemple.
DIMO és un programa d’orientació i inserció laboral dirigit a dones cis i trans en situació d'exclusió social que permet el desenvolupament de competències professionals i transversals, a la vegada que facilita la recuperació de drets vulnerats i el reforç del seu desenvolupament personal.
El programa inclou sessions grupals que busquen crear espais de cures i debat per visibilitzar les desigualtats estructurals i socials que pateixen les dones participants. L'objectiu és generar estratègies conjuntes per desarticular aquests mecanismes i crear noves formes de relacionar-se amb el món, promovent la sostenibilitat de la vida.
Segons la Sílvia Benaiges, el creixent nombre de dones en situacions de dificultat que acudeixen a l’entitat obliga a redoblar esforços i posar en valor la importància de l'empoderament i la col·laboració comunitària: "Cada vegada ens arriben més dones en moments vitals més difícils, per tant, el repte és estabilitzar-les i empoderar-les, perquè siguin conscients de la força i capacitat que tenen per tirar endavant”, assenyala, alhora que destaca “el valor fonamental la tasca comunitària per crear xarxa i col·laborar entre entitats i institucions."
Afegeix un nou comentari