Què cal tenir en compte per impulsar un projecte intergeneracional

Tot i que varien en forma, hi ha un seguit de factors característics que tots els PI han de seguir. Primer, evidentment, cal que siguin iniciatives d’interrelació entre dos grups d’edat diferenciats, i que s’emmarquin dins d’un objectiu concret, rellevant, mesurable i avaluable. En aquesta meta s’ha de contemplar sempre la realització d’un intercanvi recíproc, planificat, entre els grups participants, motivant un encreuament d’interessos entre generacions.

Els PI son programes complexos, d’aquí que sigui molt recomanable una col·laboració i coordinació d’entitats diferents amb especialitzacions diverses, però que comparteixin una mateixa visió i valors. Això ajudarà al fet que es compleixi la continuïtat necessària per a la realització d’aquests projectes, que mai han de limitar-se a una acció puntual. Això és molt útil per a aconseguir que els PI tinguin un impacte comunitari real en la millora del benestar social tant de les persones participants com també de la inclusió social en el si de la comunitat.

La realitat sociodemogràfica de molts països occidentals i el canvi en els models de família, amb el predomini de famílies nuclears formades per la generació adulta i dels infants, van originant unes noves necessitats socials a les quals els PI pretenen donar resposta.

En la mesura que es vagi produint un envelliment de la població i amb unes perspectives de vida més llargues i saludables els PI aniran trobant el seu espai, però també hauran d’adaptar-se. Així, en la realització d’aquests projectes cal tenir en compte el context social en el qual es desenvolupen.  

Habitualment s’accepta una tipologia de PI que inclou quatre categories diferents. Els dos primers podrien considerar-se més aviat projectes multigeneracionals, ja que tenen un caire més unidireccional sense la reciprocitat i intercanvi inherent als PI. Es tracta dels PI en què la gent gran fa algun servei a la generació més jove, com a mentors, coachs i formadors; i PI en què la dinàmica és a la inversa, i els joves ofereixen un servei principalment d’ensenyament de les noves tecnologies a la generació gran.

Les altres dues categories en què es pot emmarcar un PI són projectes en què les dues generacions intercanvien vivències, coneixements, experiències, valors amb un impacte en els propis grups participants; i projectes on les dues generacions es proposen una acció conjunta amb un impacte comunitari, ambiental, artístic. 

Al seu torn, les categories esmentades a dalt, poden tenir una diversitat de temàtiques segons on es posa el focus de les activitats realitzades.

Entre els PI més estesos trobem projectes tecnològics, on la gent jove ofereix coneixement a la gent gran sobre les noves eines tecnològiques; mentories, on la gent gran dona suport en la formació del jovent; projectes d’horts urbans o rurals, en els quals les dues generacions munten un hort conjuntament i hi realitzen activitats ambientals; accions mediambientals, en què ambdós grups col·laboren en una intervenció ambiental o comunitària; allotjament compartit, en què persones grans ofereixen una habitació a estudiants per tal d’ajudar-se mútuament; debats sobre temes socials, per tal d’intercanviar punts de vista; i diverses activitats d’oci i lleure. 

Els PI poden generar un seguit de beneficis i impactes tant en les dues generacions que participen com en el si de la comunitat que es beneficia de la intervenció engegada.

Entre els beneficis per les persones participants és remarcable el profit que la gent gran traurà en termes de sentir-se valorades, vèncer la soledat, millorar la seva motivació vital, treballar la memòria i millorar el seu benestar físic implicant-se en activitats físiques, impacte emocional i relacional. Per la generació jove, al seu torn, el PI té un impacte als aspectes relacionals, en l’empatia cap a altres generacions, un aprofundiment del seu coneixement i formació, un reforç de l’autoestima i un augment de la implicació social.

A més, per tots dos grups participar en un PI suposa sortir dels espais coneguts com residències, casals, escoles, instituts i trobar un espai nou de confluència i relació.

Per a la comunitat en general, els PI suposen, entre altres, l’avenç en la inclusió social, la creació de vincles socials, la superació d’estereotips lligats a l’edat, la millora del teixit social i de la connexió social, la superació de l’aïllament social i la soledat, la conservació d’unes tradicions i d’una memòria cultural i social vinculada a pobles i barris, el resultat concret generat per una intervenció social conjunta, la sensibilització social del conjunt de la població, la promoció d’un lleure alternatiu diferent...

En la formulació dels PI ens podem trobar un seguit de problemes i dificultats que s’haurien de tenir en compte i atendre. Primer, i perquè d’això depèn la definició d’aquests programes, cal superar la idea d’una acció unilateral de donants cap a receptors, més pròpia d’una intervenció de voluntariat. L’objectiu és generar interessos comuns i un espai de confiança entre les generacions.

I és que realitzar un PI passa per vèncer les resistències de les entitats a treballar amb un sol col·lectiu com se sol fer habitualment i avançar cap a la transversalitat i la intergeneració. Així, també cal superar la visió de projectes multigeneracionals en què s’intervé amb els dos grups sense interrelació constant.

Una problemàtica relacionada amb això són els estereotips que hi ha al voltant de les generacions participants als PI. És necessari que des de les entitats es trenqui la imatge preconcebuda de gent jove en formació i gent gran en jubilació que tenen poc a compartir. A la vegada, però, també cal tenir en compte les particularitats de cada grup, per la qual cosa la planificació ha de preveure coses com l’existència de ritmes diferents.

Els PI han de promoure la participació i el protagonisme de les persones grans i joves perquè facin seu el projecte tractant que totes les persones se sentin participants no com a una tasca de voluntariat (tot i que pot contenir elements de voluntariat) sinó com a actors. I això passa per capacitar als equips professionals i de voluntariat que duran a terme el projecte per aprendre a treballar amb dos col·lectius tan diversos amb ritmes i expectatives diferents. De fet, una de les tasques d’aquests equips hauria de ser facilitar vies fàcils d’escapament per si algun participant està cansat i no vol continuar més en l’activitat.

És aconsellable també que en la realització dels programes es garanteixi la paritat de participants tant d’edat com de gènere entre els dos grups. Això ajudarà a fer més fàcil el debat, el qual ha de tenir un enfocament principal, i per això també se suggereix que es contemplin aspectes de gènere i ambientals que poden incloure formació i reflexió. I aquí seria interessant també que l’entitat es preguntés pel rol de les generacions intermèdies: participen?, organitzen?, lideren? De fet, l’interès dels PI està en saltar aquesta generació.

Un altre tema a tenir en compte és que, per fer una recol·lecció adequada dels resultats del programa, és important preveure una avaluació periòdica del projecte a fi d’identificar els aspectes susceptibles de millora i acumular una experiència per a futures formulacions.

Finalment, a banda dels aspectes anomenats, que són interns de la mateixa planificació del programa, també hi ha qüestions més externes a ell que s’han de contemplar, com és la comunicació de cara a la comunitat, important per a transmetre el missatge d’inclusió social.

Com dèiem al principi, els PI han de respondre a un context canviant. Així, als anys vinents, aquests programes es poden trobar amb un seguit de reptes nous dels quals les entitats han de ser conscients. El primer i més clar és que s’hauran de treballar els PI com a política d’envelliment actiu i de manera més intensa en la mesura que augmenti el nombre de persones grans, en millors condicions de vida i motivades per intervenir socialment.

També existirà el repte de la generació més jove de conèixer les generacions d'edat avançada i les seves aportacions i experiències en un context de canvis socials i tecnològics constants i accelerats que dificulten la capacitat d'adaptació de la gent gran i la segreguen. La gent gran pot ajudar la gent jove a reflexionar sobre la tecnologia com a eina i no com a finalitat o valor.

Això últim pot ser també una manera d’abordar el repte de mantenir la cohesió social entre generacions quan la proporció de gent gran laboralment no activa es vagi incrementant. En aquest sentit, també hi ha el repte de la creació d'espais físics i socials intergeneracionals on convisquin o es puguin trobar membres de generacions diferents i se sentin còmodes i integrats. Caldrà, doncs, superar les especialitzacions socials actuals i avançar cap a projectes més transversals i integrals.