Com desenvolupar les finances ètiques a les associacions
Comparteix
Els principis de la banca ètica rebutgen el funcionament de les finances tradicionals i aposten per una gestió dels diners amb un impacte social positiu.
La majoria d’associacions, siguin o no sense ànim de lucre, generen moviments econòmics. D’ells surten, al cap i a la fi, els seus recursos. D’aquí que calgui fer-ne una gestió segura però adequada tenint en compte els principis ètics de l’organització. Per això cal conèixer de primera mà les opcions més ètiques a l’hora de gestionar els dines d’una entitat.
Les finances ètiques són aquelles que permeten fer aquesta gestió dels diners compromesa amb la transformació social. A continuació es detalla el funcionament de les banques amb aquesta natura i s’especifica com fer-ho per entrar en el seu ecosistema.
Aquest recurs ha estat elaborat a partir del treball ‘Tresoreria transformadora: les finances ètiques en l’associacionisme juvenil!’, elaborat pel Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ) conjuntament amb LaCoordi, Esplac i Escoltes Catalans amb l’objectiu d’ajudar a les persones i les entitats a reconèixer les finances ètiques.
Què són les finances ètiques?
El concepte ‘finances ètiques’ es refereix no tant a un tipus de bancs, sinó a un ecosistema d’entitats o cooperatives que ofereixen gran part dels serveis financers que té el sistema bancari tradicional: custodien estalvis, concedeixen préstecs, financen altres projectes...
La diferència amb els bancs, però, és que l’impacte mediambiental i social es troba al mateix nivell de prioritats que el benefici econòmic. Això es reflecteix, entre altres coses, amb els projectes que financen.
Per fer això, la banca ètica treballa a través d’una mirada col·lectiva, analitzant detalladament l’impacte dels projectes que cauen sota el seu paraigua. De fet, moltes de les entitats que conformen aquest ecosistema tenen una gestió cooperativa en la qual totes les persones que en són clients són també sòcies participatives dels processos de decisions.
Quines entitats en formen part?
Existeixen set característiques que identifiquen les entitats que es consideren membres de l’anomenat ecosistema de les finances ètiques. Totes aquestes qualitats tenen a veure precisament amb els valors ètics i morals de les entitats i amb si aquestes són conseqüents amb ells tant en l’àmbit exterior com estructural.
Així, justament, la primera qüestió que caracteritza les entitats de les finances ètiques és precisament això: que siguin ètiques per dins i per fora, de manera que els seus principis impregnin tant el seu funcionament com la política d’inversions. En aquest sentit, una altra qualitat definitòria és l’exclusió de tota inversió que vulneri els drets humans o la justícia social i ambiental.
Una altra qüestió de les finances ètiques és que treballen amb “economia real”. Això significa que deixen de costat els projectes especulatius, així com aquells que no repercuteixen activament i positivament en la qualitat de vida de les persones.
Però la banca ètica no és pas exclusiva. Dues més de les seves característiques principals són la inclusió i la participació. Amb el coneixement que la meitat de la població adulta mundial no té garantit l’accés a serveis financers, un dels seus objectius és facilitar l’accés al crèdit a col·lectius que en solen ser exclosos. També permet, com ja s’ha assenyalat, la participació democràtica de les persones sòcies.
Finalment, aquesta mena de finances es basen en la sostenibilitat, en tant que usen criteris que avaluen la responsabilitat social, mediambiental i ètica dels projectes que demanen finançament; i en la transparència, de forma que tots els moviments que fan són transmesos a la ciutadania i a la clientela.
Qui pot accedir a les finances ètiques?
Per tal de fer valdre aquests principis característics i mantenir el funcionament ètic, les entitats que conformen aquest ecosistema són molt curoses amb quines persones, projectes i organitzacions s’incorporen a la seva xarxa.
El criteri bàsic és que els projectes que volen ser finançats han de buscar, a més de la seva viabilitat econòmica, l’assoliment de criteris ètics i l’impacte social, cultural o ambiental. La idea és que els beneficis de la iniciativa o l’entitat no vagin només per a les persones que la conformen sinó també cap a l’exterior, de manera que funcionin com una eina d’acció transformadora i comunitària.
Això es deu al fet que les finances ètiques aposten sempre per contribuir a l’economia social, solidària i cooperativa, i això mateix han de fer tots els projectes i organitzacions que cauen sota el seu paraigua.
Així, la banca ètica utilitza dos mètodes per analitzar els projectes. L’anàlisi tècnica és un estudi que també es fa a la banca tradicional, i implica calcular la rendibilitat econòmica de la iniciativa, per tal d’assegurar que aquesta prosperarà i podrà tornar els diners i els interessos. En canvi, l’anàlisi eticosocial és exclusiu de les finances ètiques, i és bàsicament un estudi de l’impacte social, cultural o ambiental del projecte.
Per què optar per la banca ètica?
Les entitats que volen ser conseqüents amb els seus valors i principis cal que es plantegin de quina forma i a través de quina institució gestionen els seus diners. La confiança dipositada en un banc no és només en relació amb l’administració que fa de les finances, sinó també als seus actes externs. Això, tanmateix, és difícil de descobrir en la banca tradicional per la poca transparència que la caracteritza.
De fet, aquesta és una de les raons per les quals les entitats haurien de plantejar-se passar-se a la banca ètica. Mentre les finances tradicionals tenen influència en els mitjans de comunicació i fins i tot en els governs, les caracteritza una grandíssima opacitat. Contràriament, la banca ètica té la transparència com un pilar fonamental, actualitzant constantment la seva informació.
Tot i el seu hermetisme, és un secret de domini públic que la majoria de bancs financen la guerra. S’especula que tres de cada quatre armes surten de la banca tradicional. L’aplicació #PetjadaEnArmes permet cercar l’impacte armamentístic que tenen una gran quantitat de bancs d’arreu del món. Això no succeeix a les finances ètiques, que tenen el principi de garantir els drets humans.
De manera semblant, els bancs tradicionals solen ser impulsors de desnonaments, a la vegada que acumulen gran quantitat d’immobles buits. A diferència d’això, les banques ètiques promouen un habitatge digne i accessible, especialment a través de cooperatives.
En aquesta línia, les finances ètiques destinen les seves inversions a cooperatives de comerç just del sud global i projectes que impulsen la sobirania alimentària i una reducció de la petjada ecològica. En canvi, els bancs tradicionals solen especular a la borsa amb recursos bàsics i financen empreses que exploten l’entorn i les persones del sud global.
Una altra qüestió a tenir en compte a l’hora de valorar si passar-se a la banca ètica és el seu model de gestió horitzontal i participatiu. Això no succeeix a la banca tradicional, que és liderada sempre pel mateix segment de la societat, en un format inaccessible en el qual molt poques persones acumulen molt de poder.
Dues opcions de banca ètica
Actualment a Catalunya operen dues banques ètiques. Fiare Bancaetica és una cooperativa que nasqué de la unió de Banca Popolare Etica, d’Itàlia, i Fiare, d’Espanya, el 2005. Seguint els principis d’aquestes dues entitats, Fiare Bancaetica vol ser una eina per la transformació social basada en la intermediació financera transparent i democràtica i l’economia social i solidària.
Triodos Bank és una altra banca ètica que va néixer el 1980 amb l’objectiu de promoure un ús conscient dels diners que generi beneficis pel conjunt de la societat i el medi ambient. Actualment treballa en cinc països europeus i ha finançat més de 21.000 vivendes sostenibles o en transició cap a la sostenibilitat a Europa el 2021.
