Com treballar els discursos d’odi i l’antifeixisme des de l’educació

Actualment s’ha produït un augment dels discursos d’odi i els posicionaments feixistes a la societat, en part pel sorgiment de partits polítics d’extrema dreta i sobretot per les dinàmiques que reprodueixen i extremen les xarxes socials. Per això últim, hi ha la preocupació constant per la radicalització de la joventut. És per això, i sempre amb una mirada cap al futur, que s’ha acusat la necessitat de la promoció de contranarratives des dels contextos educatius.

Cal aprofitar aquests espais on la infància i la joventut passen la gran part del seu temps i que construeixen els fonaments del seu creixement per a ajudar-la a augmentar el seu grau de conscienciació, tot posant a la seva disposició eines per a identificar certes posicions i perspectives i transformar-les. Ve a ser una inversió en el present per a la sensibilització del demà.    

Això s’haurà de fer mitjançant dos mecanismes: primer, fent activitats concretes que promoguin aquestes actituds; i segon, implementant costums antifeixistes i crítiques de manera transversal.

L’objectiu bàsic ha de ser sempre educar en pensament crític. És necessari fer entendre a la infància i la joventut que dubtar de les coses està bé, i ajudar-la a prendre consciència que les informacions poden ser esbiaixades o falses, també les que provenen dels mitjans i de les xarxes. Es tracta de fer reflexionar a l’alumnat dels riscos que suposen els discursos falsos, parcials i discriminatoris, per tal que cerqui les seves pròpies solucions i continguts alternatius, contribuint a generar una cultura de tolerància i intercanvi.

Per començar a treballar aquestes actituds a les aules i espais educatius, és important iniciar amb una anàlisi del context educatiu. El si del grup és el punt de partida perquè és una mostra de la diversitat social, i el lloc exemplar on posar a prova la reflexió. Per això, caldrà tenir en compte el bagatge de les persones que el conformen, els posicionaments i missatges que ja s’hi desenvolupen i la seva capacitat d’autoavaluar-se.

Una forma de fer-ho pot ser lliurar un test inicial per a recollir el nivell de coneixement del grup sobre el fenomen de l’odi i l’extremisme, i les estratègies que es poden usar per a combatre’l. Una altra opció és crear un primer debat o pluja d’idees i anotar totes les preocupacions, preguntes i reflexions que sorgeixin per a treballar-se més endavant en tallers concrets o per a tenir en compte per al desenvolupament de l’activitat general.

Per a implementar el pensament crític cal generar un clima en el grup que deixi espai per al pensament crític i la reflexió segura. Això suposa fomentar un clima relaxat i de confiança, on l’alumnat pugui estar còmode per a opinar i equivocar-se. Això passa per donar temps per a que tothom pugui respondre amb seguretat, pensant bé i amb llibertat tot allò que es vol dir, així com encoratjar la cohesió del grup i les relacions de respecte i cura.

Una forma molt adequada de fer això és permetre al grup prendre decisions sobre les condicions del debat i l’aprenentatge. Això contribuirà a crear un clima de confiança, convivència i comprensió. Es tracta de practicar la prevenció, assegurant que cap persona se sentirà fora de la conversa o imposarà la seva veu. També és interessant indicar abans de l’activitat o el debat quines competències es treballaran.

Aquí també té un rol important l’autonomia de l’alumnat. El paper de la persona docent és d’acompanyament, o com a molt de moderació. Les nenes, nens i adolescents seran les encarregades de construir les seves opinions i coneixements, i el tutor o tutora serà allà per respondre preguntes i dubtes, tot i que això últim seria aconsellable que es fes sense contestar directament, sinó amb altres preguntes que ajudin als i les alumnes a elaborar la resposta que busquen.

Com ja s’assenyala a l’apartat anterior, cal que el grup participi en la presa de decisions referents a la creació d’activitats i el clima general per a promoure el pensament crític necessari per a l’impuls de la contranarrativa dels discursos d’odi i el feixisme. Tot, des del calendari fins als continguts, ha de ser compartit amb les nenes, nens i joves, i han de tenir el dret a qüestionar-ho i dir la seva.

A més, és molt aconsellable promoure l’aprenentatge en la pràctica, cosa que permetrà aprofundir en els coneixements. Es tracta d’utilitzar metodologies actives on l’alumnat és protagonista, quelcom que pràcticament garantirà l’atenció, la motivació i la curiositat. A més, el treball en equip obrirà necessàriament espais per a discutir, compartir opinions, construir respostes conjuntes...

Això també implica practicar l’autoafirmació. Es tracta de permetre compartir les emocions sorgides i inspirar a les persones a fer-se-les seves i actuar segons les seves opinions i potencialitats.

Hi ha gran diversitat de temes implicats en la qüestió del feixisme i els discursos d’odi que es poden i s’haurien de tocar als centres educatius. Això, com ja s’ha esmentat, es pot fer amb tallers concrets o vehiculant les activitats del calendari general per a incorporar aquests continguts. D’aquests, els més punyents són els que fan referència a la prevenció del desenvolupament de certes actituds i posicionaments en el si del grup i en els seus entorns.  

Un dels àmbits que han de protagonitzar aquestes sessions és el conflicte. Caldrà deixar clar que és un aspecte integral de la societat, que pot tenir diferents dimensions, que sorgeix normalment d’un xoc de posicions o necessitats... També serà primordial posar el focus en la resolució d’aquest conflicte, oferint eines per a trobar sortides negociades i constructives, i això inclou la capacitat d’expressar les pròpies opinions i interessos de forma constructiva.

Un altre concepte a treballar serà l’alteritat. Històricament, la societat s’ha construït sobre la imatge del “ells” i “nosaltres”, establint l’alteritat com l’enemic. L’educació, però, pot contribuir a deconstruir aquesta idea, ajudant l’alumnat a entendre la por i canalitzar l’empatia, a posar el focus en la identitat individual de cada persona, fomentar la flexibilitat d’actituds vers l’altre... Fer això suposa començar per prendre consciència de la pròpia identitat i dels processos amb què es construeixen les identitats de la resta, així com de l’existència de diferents cosmovisions del món. D’aquesta manera, es podrà ajudar el grup a avançar cap al posicionament de ferm rebuig cap als comportaments que demonitzen l’altre i minven la diversitat.

El dubte no és només una actitud, sinó també un tema a treballar a l’aula. Cal transmetre a les nenes, nens i joves que dubtar és un dret i un do, i educar-les en qüestionar-se les certeses i en fer autocrítica. Només així es podrà promoure la sensibilitat cap als altres i la capacitat de ser flexible.

També serà aconsellable incloure contingut sobre els mitjans de comunicació. Es tracta d’exposar que aquests solen oferir informació fragmentada, objectiva però no imparcial, i que cal contrastar la informació amb diferents fonts i fer-ne una anàlisi crítica, tenint al cap qui emet la informació, d’on la treu, amb quines intencions, quins interessos econòmics hi ha al darrere... Seria interessant dedicar una sessió a ajudar el grup a comprendre el sistema d’informació actual, i a tractar temes com la desinformació o les bombolles informatives.

En relació amb això últim, un darrer àmbit temàtic primordial són les xarxes socials. Caldrà treballar les diferents plataformes, i tractar temes com els algoritmes adaptatius, les dades, el funcionament intern (amb més o menys complexitat depenent del grup), els agents que les posen en funcionament, la manera d’explotar-les d’una manera més positiva...

Per tal de poder treballar els temes esmentats amb profunditat, i poder garantir que es fa un abordatge integral a dintre del grup de les actituds crítiques, és molt recomanable comptar amb la col·laboració d’agents i entitats que treballen activament en contra del feixisme, els discursos d’odi i la intolerància, en diversos àmbits (jurídic, comunicació, activisme...). Cal que s’estableixi un treball pluridisciplinari, educant alhora en l’especificitat i en la transversalitat.

Una forma molt fàcil de fer això des de les entitats educatives és aprofitar el treball en xarxa, col·laborant amb entitats socials que puguin explicar el seu testimoni. I això encara millor si es fa a través d’activitats d’aprenentatge-servei, oferint a les nenes, nens i joves la possibilitat de participar en la seva tasca.

Hi ha moltes activitats i tallers que es poden idear per a treballar el pensament crític com a eina contra el feixisme i els discursos d’odi, i el més adient és que cada centre plantegi les seves pròpies accions, adaptades als seus grups. Tanmateix, a continuació s’ofereixen alguns exemples per a agafar idees:

L’activitat més evident que caldrà incorporar són els debats. Caldrà preparar-los amb antelació i, com ja s’ha assenyalat, incorporar el grup en la presa de decisions sobre el seu format. Es poden plantejar a partir d’una notícia, un llibre, un vídeo, una situació del mateix grup... Una alternativa al debat és, senzillament, fer preguntes, és a dir, formular qüestions que demanin reflexions i que no cal que tinguin una resposta clara.

Per al foment del pensament crític també és molt útil posar el grup en posicions diferents de la seva. Això es pot fer mitjançant dues accions. Primer, plantejant-los un dilema moral a través de la narració d’una situació problemàtica que resulta en un conflicte de valors. Això obligarà l’alumnat a prendre posicions i argumentar quina seria la seva solució, obrint així un espai per a que es plantegin quina és la seva escala de valors. Una segona acció una mica més complexa és fer jocs de rol, és a dir, fer que el grup representi la situació controvertida, dividir-lo en equips que també hauran de performar la solució que consideren més adient i arribar a una conclusió conjunta.  

Una última possible activitat és l’anàlisi de notícies, tot posant en joc diferents perspectives i contrastant la informació en diverses fonts.