Claus de la governança democràtica a les entitats
Comparteix
L’acció més bàsica és una participació de totes les veus sense que cap s’imposi sobre les altres, sempre tendint cap al bé comú i la decisió col·lectiva.
Cada vegada són més les entitats que persegueixen la implementació d’una governança democràtica. Les raons principals són la cerca d’una organització interna conseqüent amb els valors d’igualtat que solen abanderar les entitats, i una millora del desenvolupament de la seva tasca resultat d’una escolta activa de totes les parts.
Per això, La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya ha editat la Guia per Impulsar la Governança Democràtica a les organitzacions del Tercer Sector social. L’objectiu del document és oferir un full de ruta estandarditzat per a les entitats que volen treballar incorporant totes les veus possibles en una construcció col·lectiva de la seva tasca orientada cap al bé comú.
Aquest recurs recull les claus d’aquesta guia, per tal de donar a les entitats del tercer sector una mirada introductòria i estratègica a la governança democràtica.
El govern a les organitzacions
El ‘govern’ és el primer element del concepte ‘governança democràtica’, i fa referència al desenvolupament de la presa de decisions i la seva implementació.
En una entitat, les decisions que s’han de prendre a nivell estructural s’agrupen en tres grups: globals, d’objectius i de treball. Les decisions globals, primerament, fan referència a debats sobre la identitat de l’entitat (finalitats, principis, valors...), els estatus o la normativa, l’elecció dels òrgans de govern i l’aprovació de comptes. Sobre els objectius de les entitats, cal prendre decisions sobre l’estratègia (futur de l’entitat, visió compartida...) i el pla de gestió i de pressupost (ingressos, costos, resultats...).
Finalment, l’últim àmbit de decisió a les entitats és el de treball, que introdueix reflexions sobre l’estructura organitzativa (equips de treball, coordinació...), l’autonomia dels equips (autoorganització...) i l’autoregulació de les persones.
En tots aquests àmbits, l’acció de govern i, per tant, de presa de decisions, té un marge d’actuació de mida variable. Per a aspectes formals com els estatuts, els òrgans de govern o els comptes, l’acció de govern s’emmarca en unes qüestions predefinides formalment en el moment de la institució de l’entitat. En canvi, hi ha altres aspectes, anomenats ‘aspectes culturals’, on la governança de les entitats té molt de marge d’acció i decisió, ja que es construeixen en cada organització.
Entitats democràtiques?
El concepte de la ‘democràcia’, que conforma el segon axioma de la ‘governança democràtica’, defineix que la capacitat de decisió d’una persona sobre allò que ha de viure és considerable. Aquesta capacitat de decisió o influència és anomenada ‘veu’, que en l’àmbit de la governança democràtica s’ha de manifestar com a integrant d’una ‘agrupació natural’.
A les entitats, les agrupacions naturals de veus participatives que es poden trobar en una governança democràtica són: òrgans de govern (assemblea general, patronat...), gerència o equip directiu o responsable, persones sòcies, persones treballadores, persones usuàries i voluntariat.
Totes i cadascuna d’aquestes veus han de poder expressar-se i decidir tant sobre allò que afecta tots els grups (objectius, disposicions globals, qüestions d’estructura i funcionament...), que es coneix com a ‘democràcia poder’; com sobre allò que afecta el seu grup individualment (les persones usuàries sobre la recepció de serveis, el voluntariat sobre la dedicació...), que és la ‘democràcia acció’.
Què és la governança democràtica
Partint de les definicions exposades als dos apartats anteriors, la governança democràtica és un marc de govern en què l’entitat incorpora les diferents veus implicades en la presa de decisions, resultant en uns processos i normes que apoderen totes les persones de manera transversal.
Així, la governança democràtica dona poder als diferents grups que estan més o menys implicats en una entitat per a que tinguin veu en les decisions que, inevitablement, els apel·len. Totes aquestes veus, al seu torn, exerciran el seu poder en l’horitzó del bé comú.
En aquest sentit, es parlarà de governança democràtica quan: es considerin primerament els objectius del grup, es cooperi en la definició d’objectius, es respecti el pla de treball col·lectiu, s’aporti el coneixement de tothom, s’assumeixin responsabilitats concretes que derivin dels acords col·lectius, es considerin tots els punts de vista, i es preparin les reunions i trobades per tal d’impulsar aquestes actituds.
En resum, aquest marc de governança s’estructura en la codecisió i la co-construcció, un espai on cap veu és ignorada, però cap veu s’imposa sobre les demés. Es tracta, com ja s’ha assenyalat, d’un principi que garanteix una millora en el funcionament de l’entitat, perquè quan una veu es manifesta i sent que aporta coses, s’implica més en l’organització, i d’aquí es camina fàcilment cap a una millora dels resultats.
La governança democràtica està formada per dos estadis o dimensions, la participació i la decisió, que es definiran de manera detallada als dos apartats següents.
Dimensió 1: Participació
‘Participar’ designa prendre part, manifestant-s’hi activament. És la base de la governança democràtica, i el punt de partida per la decisió col·lectiva.
La participació, per a que sigui real i tingui efectes de caminar cap a la governança democràtica ha d’estar complementada o construïda sobre dues accions. Primer la informació. Les persones han d’estar informades, conèixer bé la situació sobre la qual han de decidir. Per a això cal facilitar-los els mitjans.
La segona acció primordial de la participació és l’aportació, que ve a ser el mitjà pel qual les persones participen. Caldrà definir la forma i els canals d’aquesta aportació.
Dimensió 2: Decisió
L’acte de decidir és el pas definitiu de la governança democràtica, l’acció de prendre part activa en els acords que defineixen l’entitat i el seu funcionament. Es tracta d’un aspecte que, a més, té un caràcter que camina cap a la transcendència, i és que si bé s’inicia en una expressió individual de la veu, es tracta d’una onada que, a través de la influència en l’equip i, a partir d’ell, en el servei i l’organització, es projecta inevitablement a l’exterior de l’entitat cap a la comunitat on es desenvolupa la tasca o inclús més enllà.
De fet, cal escoltar les veus individuals però considerant-les de forma col·lectiva amb les agrupacions naturals, que poden tenir un pes relatiu que variarà segons la idiosincràsia de l’entitat.
Estratègia de governança democràtica
Cada entitat és un món, i les diverses formes d’implementació de la governança democràtica variaran segons les seves diferents característiques. Tanmateix, a tall general, hi ha sis passos que poden funcionar de model per a aquesta implementació.
El primer pas és de tipus constructiu conceptual i habilitador, i es tracta d’alinear la voluntat organitzativa cap a la governança democràtica des de l’equip directiu. Seguidament, caldrà crear un equip transversal amb persones de tots els grups o veus que, al seu torn, tindrà el rol, en el tercer pas, d’analitzar en quin punt es troba l’entitat i les diferents veus que la conformen en relació amb la governança democràtica. De manera semblant, en el quart pas, aquest mateix equip transversal haurà de definir el pes que haurà de tenir cada veu i marcar un calendari per a que arribi a aquest punt.
El cinquè pas és planificar la participació, definint un pla amb els objectius de les veus i les accions per a assolir-los. Això ho farà també l’equip transversal però amb el reforç d’altres persones membres de les diferents veus implicades. Un cop posat en marxa el pla, l’últim pas de la implementació de la governança democràtica és precisament reforçar aquest pla, fent-ne un seguiment i garantint que totes les veus compten amb la informació necessària en tot moment per a una participació igualitària. També pot ser interessant comptar amb l’ajuda de persones expertes o formar alguna membre de l’equip en governança democràtica.
Per tal de desplegar aquest marc caldrà introduir elements que facilitaran la implementació del pla. Són la voluntat organitzativa, la gestió del temps de les persones, la informació de fàcil accés, la creativitat en els processos i l’ús de tecnologia.
