Maria Campuzano: “El govern ha de reclamar responsabilitats a les elèctriques”

Una llar es troba en estat de pobresa energètica quan ha de destinar la major part dels seus ingressos al pagament dels subministraments elèctrics o directament és incapaç de fer front a les factures. Enguany a Espanya, al voltant de 4 milions i mig de persones estàn en aquesta situació.

Aquest març, la factura de la llum ha pujat un 130% respecte al mateix mes de l'any passat. Hi ha qui parla d'una pujada històrica, i a tota Europa ja s'usa el concepte de 'crisi energètica'. En part, això es deu al conflicte a Ucraïna, i segueix una tendència que ja va començar a l'estiu del 2021. Tanmateix, l'alça de preus va més enllà de les problemàtiques puntuals, que el que fan és fer més punyent una situació existent des de fa anys.

Això és el que denuncia l'Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE), un moviment social nascut el 2014 que lluita per garantir que tota la població tingui accés als subministraments d'aigua i energia, reivindicant que són drets bàsics que haurien d'estar assegurats. Maria Campuzano, portaveu de l'entitat, explica que cal una empenta a les administracions que obligui a les elèctriques a prendre partit.

Quantes persones es troben avui en situació de pobresa energètica a Catalunya?

Des de l’administració no hi ha molta actualització, així que costa comptar amb xifres oficials. Ja fa un temps, però que es contempla que un 10% de la població està vivint en circumstàncies de pobresa energètica.

Quina és la raó d'això? Hi ha qui assenyala la crisi sanitària...

Evidentment, no només és causa de la pandèmia. Actualment, té molta incidència en això la brutal pujada dels preus de la llum que va començar l'estiu de l'any passat i que encara no s'ha aturat. De fet, això ens fa pensar que aquesta xifra no farà més que pujar si no s'estableixen mesures quan abans per tal de protegir les famílies en situació de vulnerabilitat.

Aquesta pujada de preus està provocant un augment del gruix de la població al llindar de la pobresa?

Sí. La pujada del preu de la llum està afectant també als preus de les matèries primeres, el que està complicant molt la situació a algunes llars. Això està provocant que moltes famílies entrin en situacions de vulnerabilitat. Aquestes són circumstàncies extremadament complexes i per això demanem que s'implementin mesures realistes que protegeixin de veritat a les famílies vulnerables que aniran en augment.

I per aquelles famílies que ja ho són, de vulnerables, suposa una complicació encara més gran...

És clar. L'augment dels preus de l'energia és una cosa que provoca moltíssima angoixa en aquestes llars. Des dels mitjans es parla molt d'això des de fa mesos, i la gent té por de no poder fer front a les factures. Sobretot això es deu al fet que aquestes pujades afecten especialment al mercat regulat, que és el que fluctua més, i és on es troben justament les persones més vulnerables, perquè tenir aquesta tarifa és un dels requisits per poder accedir al bo social elèctric.

Ja abans de la guerra estaven augmentant els preus. Creus que s'ha fet servir el conflicte com una excusa? Quin és el paper de les elèctriques?

La guerra no és l'únic motiu. És un d'ells, evidentment, però ja a l'estiu es van detectar actuacions irregulars per part de moltes companyies en el funcionament del mercat majorista. I tot i la pandèmia les companyies van continuar maximitzant els beneficis tot i l'enorme pujada de preus que està afectant tantíssimes persones. De fet, precisament entre els mesos de març i abril se celebren els consells d'administració de les diferents empreses energètiques, i allà s'està fent palès que han augmentat beneficis respecte a l'any anterior.

I quin hauria de ser aquí el rol de l'administració pública?

És necessari que el govern reclami a les empreses la responsabilitat que tenen en tot això que està passant. Han d'exigir-los mesures, més enllà d'abaixar els impostos. Perquè l'actuació ha d'anar més lluny de la dimensió dels pressupostos públics, i les companyies han de posar de la seva part. No és suficient amb allò que estan fent en l'àmbit administratiu.

Semblant a la iniciativa de retallar els beneficis extra de les elèctriques?

Sí, però això no és suficient. Necessitem que s'exigeixin més responsabilitats a les companyies, i que es responguin preguntes. Per exemple, des de l'abril de 2020, amb la pandèmia, hi ha una moratòria en l'àmbit espanyol que evita que les companyies facin talls d'aigua, electricitat i gas a les llars, però en cap moment s'ha previst què passarà amb les factures que es van acumulant en aquelles famílies protegides per la moratòria.

De moment, la van prorrogant, i ara estarà vigent fins al 30 de juny. Quan s'acabi, les famílies tindran un deute acumulat impossible de cobrir que no se sap com es resoldrà. Nosaltres demanem que se signin convenis amb les companyies i que elles assumeixin aquests deutes. Les elèctriques han d'entendre que aquest és un moment de crisi i han de posar de la seva part.

De fet, a Catalunya s'està fent una cosa així.

Sí. Aquí tenim una llei més garantista, la 25/2015. És un sistema més estable que es basa en l'anomenat "principi de precaució", això és l'obligació de les empreses a consultar als serveis socials abans de tallar els subministraments en una llar, quelcom que no podran fer si aquesta es troba registrada com a vulnerable.

Aquesta llei preveu una signatura de convenis semblant al que comentava abans. De fet, el primer es va signar amb Endesa l'any passat.

Fa poc heu valorat el compliment d'aquest conveni junt amb la Taula del Tercer Sector Social. Quines serien les conclusions?

És una prioritat que el conveni ja signat es compleixi del tot. El deute no fa més que acumular-se: primer fins al final del 2020, després es va tornar a acumular el 2021 i també s'està acumulant en el que portem de 2022. Estava previst que això se solucionés amb el desenvolupament d'un fons d'atenció solidària, en què com a mínim un 50% havia de ser aportat per les empreses, deixant un màxim de participació de l'administració pública d'un altre 50%. Però això encara no s'ha fet i els deutes continuen acumulant-se.

A banda d'això, també demanem que aquest tipus de convenis es repeteixin amb la resta de companyies, sobretot les grans com Naturgy i Iberdrola. Només amb això ja estarien protegides el 85% de les famílies catalanes.

I també teniu reivindicacions en l'àmbit espanyol.

Sí. I a Espanya van molt més enllà, perquè les polítiques que s'han aplicat en l'àmbit estatal pel que fa a la crisi energètica són molt més limitades. Més que la resolució de la moratòria i el pagament dels deutes que s'han acumulat sota aquesta, demanem que s'hi traslladi el principi de preocupació que hi ha a Catalunya, i que les empreses tinguin aquí l'obligació de resoldre els deutes.

Així, la responsabilitat no la tindria tant l'administració com si les companyies. El que també demanaríem a escala governamental és que el bo social es transformi en un descompte amb una tarifa social progressiva, que fluctuï en funció dels ingressos de les famílies, que és, al cap i a la fi, el que aquestes ens demanen. Elles no volen deixar de pagar, només demanen poder fer-ho.

Així, tot i l'ampliació de fa poc, el bo social no és una mesura suficient.

És cert que l'ampliació en la rebaixa en la factura de la llum despresa del bo social a ser significativa. Abans era d'entre un 25% i un 40%, en funció de la renda de cada llar, i ara s'ha ampliat a un 60-70%. Tanmateix, el problema que té aquesta iniciativa és que té un límit de consum, i això genera problemes a les famílies que compten amb llars on quasi tot és elèctric, o per exemple hi ha persones malaltes dependents de dispositius elèctrics.

Aquest consum extra provoca que algunes llars perdin el bo social, o que ens trobem amb situacions en què persones que estan en el mercat regular i amb descomptes del bo social del 70% encara paguen 300 euros en la seva factura elèctrica, i això no pot ser.

Fa poc vau seure amb el Ministeri de Transició Ecològica per fer-los les vostres reivindicacions.

Sí. Els vam plantejar mesures a curt i llarg termini. A curt, demanàvem que s'eliminés el límit de consum del bo social, perquè està molt baix i, com deia, no dona de si. També vam demanar una automatització dels processos per accedir a aquesta rebaixa. Actualment, les famílies que volen demanar-la han de passar per una burocràcia ingent, i encara hi ha llars que tot i tenir-hi dret no hi poden accedir. Una automatització que creui les dades entre el ministeri i hisenda seria una bona solució per això.

Una altra demanda seria mantenir aquesta ampliació, i això ens ho han acceptat però només fins al juny, mentre que nosaltres demanàvem que s'allargués fins a finals d'any, perquè sinó cada tres es crea una situació angoixant per les famílies. Després a llarg termini la demanda és això que deia de fer una política més estable i la creació d'una tarifa social que s'adapti a les famílies i que tingui un preu estable que es revisi, per exemple, cada sis mesos.

I a banda d'aquesta mediació amb les administracions, quines altres acciones feu a l'APE?

Sobretot assessoraments. Cada quinze dies ens reunim els dimecres amb famílies que acaben d'entrar en situació de pobresa energètica i alguna família que ja ha estat en aquesta situació els exposa de primera mà com gestionar-ho.

La idea no és fer venir a una persona experta que els expliqui com funciona el mercat, sinó que algú que ja s'ha trobat en aquestes circumstàncies expliqui com ha aconseguit la condonació i quines passes s'han de seguir. Així, per una banda, s'informa les famílies sobre els seus drets i per l'altra se les apodera perquè en un futur siguin elles les que assessorin els altres.