Roger Mestre: "No hem de caure en pessimismes, sinó en engrescar la gent a que parli en català"

El passat 5 de maig es van complir cent cinquanta anys de la publicació de la primera Esquella de la Torratxa, un setmanari satíric en català que es va publicar entre el 1872 i el 1939. El retrat que va fer de la societat catalana en èpoques com la Mancomunitat o la República a Catalunya, així com el seu esperit crític i capacitat de generar debat, la converteixen en una de les publicacions més importants del panorama periodístic català.

Avui, l'Associació Cultural La Torratxa, recull part del nom d'aquesta mítica publicació amb la intenció d'esdevenir un punt de trobada, de reflexió i de pensament crític, i de contribuir a enriquir el debat cultural català. A través de diverses activitats, l'entitat treballa per promoure i donar la màxima visibilitat a la llengua i la cultura catalana, tant del passat com del present, en totes les seves expressions.

Parlem amb el Roger Mestre sobre aquesta entitat cultural que, tot i la seva relativa joventut, ja ha impulsat diverses activitats al voltant de la llengua catalana

Quina relació hi ha entre el nom de l'entitat i el nom del setmanari satíric l'Esquella de la Torratxa?

Té relació directa. L'entitat sorgeix arran de la idea d'un grup d'amics de recuperar els corrents culturals existents durant l'època de la Mancomunitat i l'època de la República a Catalunya. D'alguna manera, recuperar la tradició de debat que hi havia, sobretot, a les penyes literàries de l'Ateneu Barcelonès, un espai on et podies trobar diferents intel·lectuals, com Joaquim Borralleras o Josep Pla, entre altres. Era allà on bullien les idees que després anaven fluint pels diferents mitjans de comunicació que hi havia en aquell moment en el país.

Com a curiositat, l'Associació Cultural la Torratxa va néixer l'any en context de plena pandèmia.

Gairebé en plena pandèmia, perquè l'any 2019 ja teníem aquesta idea d'impulsar una entitat per fomentar el debat cultural i polític del nostre país. Així que va ser un fet casual. Entre un grup de persones vam començar a parlar-ne, però no va ser fins a l'any 2020 quan vam començar a posar fil a l'agulla. Durant la quarantena va ser el moment en què teníem més temps per poder dur a terme tot el tema de registre d'estatuts i els tràmits que s'han de fer per impulsar les entitats. I així ho vam fer.

En tot cas, malgrat ser una entitat relativament jove, ja heu impulsat diverses activitats. Quina valoració feu d'elles?

Pel temps que portem actius crec que hem fet força activitats. Si més no, molt destacades a escala qualitativa. En aquest sentit, al mes de novembre vam fer les jornades sobre el cànon periodístic català. Les jornades van versar sobre quins van ser els autors que van influir en la història del nostre periodisme. Ambdues taules rodones va ser dirigides pels periodistes Francesc Canosa i Magda Gregori, socis de l'associació.

Crec que van tenir un alt nivell qualitatiu perquè hi van participar periodistes de la talla de la Fàtima Llambrich, el Jordi Amat, l'Anna Punsoda, el Plàcid Garcia-Planas, i molts més, gent amb un cert renom dins del món del periodisme. També col·laborem en l’organització del Miravisions, el certamen del fotoperiodisme català. 

Recentment, vau impulsar El Palau de la Llengua.

Es tracta d'unes jornades sobre l'estat del català en l'actualitat. El vam coorganitzar juntament amb el magazín 'La Mira' a Palau d'Anglesola, a la demarcació de Lleida. Hi va assistir gent significativa del món sociolingüístic de Catalunya, com per exemple la lingüista Maria del Carme Junyent, el periodista Enric Calpena, el director de la Fundació.cat, en Roger Serra, etcètera. Com pots veure, gent amb un nivell de coneixement bastant significatiu sobre l'actual situació de la llengua catalana i dels seus àmbits.

Unes jornades sobre l'estat del català no es poden resumir en unes línies, però a quina conclusió es va arribar?

Òbviament, no és un panorama molt engrescador. Està clar que s'ha posat en qüestionament el model d'immersió lingüística a causa de les sentències que hi ha hagut en els últims mesos, referint-nos al català al món de l'ensenyament, amb les quals s'ha derogat la Llei de normalització lingüística a les escoles. A més, les diferents enquestes que han sortit sobre la utilització del català en l'àmbit diari, també ens indiquen un cert retrocés, sobretot entre infants i adolescents.

Però crec que, com a Associació, no hem de caure en pessimismes, sinó que hem de tractar d'engrescar la gent a què parli la nostra llengua.

I com s'aconsegueix engrescar la gent?

És important fer que la llengua sigui atractiva. I això s'assoleix intentant que hi hagi uns mitjans de comunicació de qualitat i que ofereixin, per exemple, propostes atractives per a la gent que els consumeix. I quan parlo de mitjans de comunicació, també em refereixo a l'ús del català a les xarxes que, de fet, gairebé seria molt més important per algunes generacions que no pas els mitjans de comunicació.

A xarxes com Tik Tok, Twitter o Instagram, han d'haver-hi prescriptors de diferents temes que aconsegueixin que també altres generacions, com la generació millennial, consumeixi contingut en català, fomentant així l'ús del català i la normalització del català dins del món de les xarxes socials.

Existeix el debat de l'ús del català entre generadores de contingut i com afecta això en poder arribar a més gent. Costa que les joves que són a les xarxes parlin català?

Costa, però és cert que els joves que ho fan, o que estan actuant ja de prescriptors, fan coses de molta qualitat. Per això considero que val molt la pena apostar-hi. I crec que és important que des de la nostra entitat tractem d'influir, dins de les nostres possibilitats, òbviament, en l'aposta que ha de fer el Govern de la Generalitat en polítiques que fomentin l'ús del català en l'àmbit de les xarxes socials.

Com bé dius, les joves consumeixen contigut a les xarxes socials, però no hem d'oblidar que els mitjans de comunicació encara continuen sent essencials.

Nosaltres creiem que si es fan les coses ben fetes i de qualitat, això té una recompensa per part de la gent. Un exemple és la ràdio en català, un mitjà de comunicació que, com es pot veure en les darreres enquestes de l'EGM, la gent consumeix massivament. Es pot veure, per exemple, en l'èxit de RAC1, de Catalunya Ràdio o de la SER Catalunya. És un mitjà de comunicació consumit massivament en català.

"Les coses ben fetes i de qualitat tenen una recompensa per part de la gent. Un exemple és la ràdio en català".

També cal destacar la tasca de les edicions en català de diaris com La Vanguardia o El Periódico de Catalunya, o aquelles publicacions que són pròpiament fetes en català, com l'Ara o el Punt-Avui i la premsa comarcal en la nostra llengua que també fan molt bona feina.

A banda del foment de l'ús de la llengua, també parleu de la importància de fomentar la cultura catalana. Com és el coneixement d'aquesta entre la societat?

Penso que tots tenim els nostres interessos i que, per tant, hi ha gent que sempre serà més sensible a la cultura catalana i al fet cultural català. Però torno a insistir, crec que quan es fan les coses ben fetes, hi ha una resposta en l'alt interès que genera. Per exemple, el programa de TV3 'Eufòria', que protagonitza gent jove que canta en català, ha tingut un alt nivell d'acceptació. De fet, gent que no és catalanoparlant l'ha seguit perquè li agrada aquest tipus de programa, s'hi ha enganxat. Per tant, li ha semblat atractiu un contingut fet en llengua catalana.

Crec que una llengua ha d'introduir–se, sobretot, en nivells de modernitat per arribar als grans públics. Si s'aconsegueix això, creiem que tindrà una presència i visibilització amb les quals podem estar força tranquils.

Productes a l'estil 'Eufòria' poden ajudar a generar interès en la televisió catalana i, per tant, en la llengua catalana?

És un programa atractiu, en un llenguatge adreçat a la gent jove i en el qual la protagonista és la gent jove. Crec que per aquí és cap a on hem d'anar. Ara s'està replantejant el 'Club súper 3', així que, si es vol que tingui èxit, possiblement també haurà de tenir presència a les xarxes socials que més fan servir els joves. Si sap captar aquest nou llenguatge i nova visió de la gent jove respecte a les noves tecnologies, i allò que els envolta, doncs tindrà també una acceptació important per part d'aquest públic.

Quines són les següents passes de l'Associació Cultural La Torratxa?

Per una banda, consolidar la participació en el certamen Miravisions sobre el fotoperiodisme en català. D'altra banda, cap al novembre tornarem a fer una jornada sobre el cànon periodístic català, però sobretot centrat en dones periodistes: parlarem de la Montserrat Roig, de la Irene Polo, de Pilar Aymerich, etcètera. Creiem que se'ls ha de donar visibilitat a aquestes periodistes que al llarg durant el segle XX i el XXI han tingut influència en els nostres mitjans de comunicació.