Maria Orti: "Hem de compartir i donar temps a la criança"

La maternitat és una experiència única per com capgira la vida de les persones que l'experimenten. Però, alhora, és una experiència molt diversa, ja que hi ha tantes maternitats i criances com persones que crien.

Precisament amb l'objectiu de visibilitzar i donar espai a aquesta diversitat, fa ja gairebé dos anys la cooperativa de salut Cos va posar en marxa la iniciativa 'Maternitats Dissidents', un espai de trobada per a persones del col·lectiu LGTBI i famílies monoparentals, gestants, en postpart o primera criança, amb l'objectiu de compartir experiències i crear xarxa. El projecte, a més, va ser reconegut aquest any amb el premi de la Fundació La Bastida.

Per saber més sobre les maternitats dissidents i sobre el projecte hem parlat amb la seva responsable, la docent especialitza en canvis i cicles de vida i cofundadora de Cos, Maria Orti.

Què són les maternitats dissidents?

El concepte 'maternitats dissidents' fa referència a totes les maternitats que són diferents a les maternitats heteronormatives. És a dir, parlaríem de persones que tenen criatures i que pertanyen al col·lectiu LGTBI i persones monoparentals. Aquestes persones no es manifesten dissidents per no estar d'acord amb altres maternitats, sinó per evidenciar la seva opció.

Com neix el projecte 'Maternitats Dissidents' dintre de Cos Cooperativa?

A Cos, fem cursos d'embaràs, part, postpart i criança on hi ha diferents realitats. Una parella de mares que van fer el curs, em van comentar que els hi agradaria fer grups de trobada només per persones del col·lectiu LGTBI, ja que les realitats són diferents. I, així va ser com vam engegar el grup!!! De fet, van ser elles mateixes les que va escollir el nom.

A quines usuàries es dirigeix el projecte i per què?

El grup de ‘Maternitats Dissidents’ es dirigeix a persones monoparentals i del col·lectiu LGTBI que estiguin en moments de criança moments de criança. Tot plegat amb l’objectiu de recollir i acompanyar les seves pròpies inquietuds.

Amb aquesta iniciativa busqueu crear una 'tribu'. Quina importància té aquesta tribu en la criança?

La tribu és superimportant en qualsevol mena de criança. L'ésser humà és social i és per això que necessitem sentir-nos dins d'un grup, perquè sols no tenim referències ni suport. Quan compartim les nostres experiències o neguits, les inquietuds es calmen, es tranquil·litzen. En aquest sentit, també l'ajuda mútua que es dona al grup fa la funció de comunitat. Moltes d'aquestes maternitats, com les monoparentals, tenen poc suport al dia a dia. La soledat és complexa al postpart i durant els primers anys de la criança.

És per això que, en el nostre cas, es promou que el grup segueix fora de Cos i durant la setmana i el cap de setmana les persones que hi formen part, fan activitats juntes i estan molt connectades pel grup de Whatsapp que tenen per poder compartir dubtes, tristors i alegries. A més, compartir les característiques diferencials del seu col·lectiu els hi dona força.

Què hem de fer, com a societat, per contribuir a crear aquesta tribu que pugui fer de suport en el procés de criança?

Jo crec que hem de compartir i donar temps a la criança, alhora que creem més espais de trobada. A més, trobo que també caldria una legislació que doni més temps per criar, sigui la persona del col·lectiu que sigui. Setze setmanes són insuficients per acompanyar una persona en els primers mesos de la seva vida, si aquest acompanyament es vol fer amb qualitat.

Quines són les principals temàtiques o discussions que sorgeixen al grup?

Durant els grups es parla una mica de tot, des de la duresa de les nits, fins al canvi de ritmes de vida, passant per les opinions crítiques de moltes persones del voltant que fan trontollar la confiança en una mateixa. També es parla sovint de les dificultats que s'han tingut per aconseguir la gestació, el procés emocional, el tracte hospitalari, etc. També el tema del desig que tenien per sobre de tot i una altra qüestió recurrent és plantejar-se on o amb qui deixaran a la criatura quan hagin d'anar a treballar.

Parlem d’una de les altres experiències relacionades amb la criança: la lactància. Com trobes que ha canviat l'experiència de la lactància en els darrers anys?

Les persones amb les jo em relaciono, tenen una voluntat molt ferma d'alletar i la gran majoria, m'atreviria a dir que gairebé el 95% per cent, ho aconsegueixen! Si tenen un bon suport, informació, persones a les quals preguntar i amb les que compartir, alletar arriba a ser un èxit i un plaer.

Sí que és cert que cada vegada hi ha més dificultats en l'inici del procés. Els primers dies i setmanes són complexes, ja que, com deia abans, no tenim referències, no hem vist alletar, no confiem del tot que funcionarà, hi ha pressió amb el pes de creixement del nadó. Al principi se sol sentir que la seva vida està a les teves mans i passen uns dies fins que tot se suavitza i es pot gaudir.

Quins altres projectes relacionats amb la maternitat teniu a la cooperativa i en què consisteixen?

A Cos oferim grups d'embaràs, preparació al part, exercicis i gimnàstica per l'embaràs i postpart i, a més, tenim un grup de criança en dos horaris diferents per compartir experiències, dubtes i alegries. També fem visites individuals d'acompanyament emocional i psicològic, visites de salut a l'embaràs i per la criatura i visites per cuidar la part física del cos, amb una fisioterapeuta i una osteòpata. I a cada grup o en cada visita fomentem la comunitat, la tribu i l'acompanyament personalitzat.