Angélica Cuautle: “No és freqüent que les persones grans busquin ajuda ni expressin pensaments suïcides”

L'envelliment sovint s'acompanya d'una sèrie de desafiaments físics, emocionals i socials que poden incrementar el seu risc de suïcidi. Tot i així, aquest tema sovint roman silenciat i subestimat. Les senyals d'alerta poden passar per alt perquè s'atribueixen als canvis de l'edat, fent que la tasca de sensibilització social sigui clau.

Precisament aquesta tasca preventiva i sensibilitzadora és la que aborda el portal web SOM Salut Mental 360º, oferint assessorament per a detectar la conducta suïcida i saber com actuar en aquests casos. Ho explica per a Xarxanet la Dra. Angélica Cuautle, membre del grup coordinador del portal.

Quines són les estadístiques recents sobre el suïcidi en persones grans a Catalunya? 

La Fundació Espanyola per a la Prevenció del Suïcidi realitza anualment l''Observatori del suïcidi', sent el més recent el del 2022, on s'analitza les dades proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística. Aquesta anàlisi indica que al llarg del 2022 van morir, a Espanya, 4.097 persones a causa del suïcidi i el nombre més elevat de defuncions es van registrar a Catalunya (604 defuncions) i Andalusia. 

En el 2022 van morir 993 persones majors de 70 anys a causa del suïcidi i 1.632 persones majors de 60 anys. La taxa de suïcidi per cada 100.000 habitants augmenta considerablement en persones de més de 80 anys. Els intents de suïcidi solen ser greus en les persones grans i la gran majoria moren en el primer intent.

!function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r=0;r

Quins són els factors de risc més comuns associats amb el suïcidi en persones grans? 

La conducta suïcida - és a dir, les idees i intents de suïcidi - en la gran majoria dels casos es desencadena després d'una situació adversa en la qual la persona veu la mort com un alliberament i com única sortida, perquè creu que no pot canviar la seva situació. El desig de morir és major que el desig de viure.

En la vellesa hi ha grans canvis individuals i socials que poden viure's com a adversitats o pèrdues. Alguns exemples són l'envelliment, l'aparició de certes malalties - moltes d'elles limitants i amb dolor-, o la pèrdua de cercles socials, l'aïllament social i la solitud.

Quins senyals d'advertiment han de tenir en compte els familiars i cuidadors de persones grans per a detectar un possible risc de suïcidi?  

Existeixen dos tipus de senyals d'alerta i és molt important tenir-les en compte. En el primer grup tenim les verbals, amb frases com “no valc per a res”, “estaríeu millor sense mi”, o directament “no vull continuar vivint”. Després estan les no verbals, que podrien ser l'aïllament, els canvis d'humor cap a la irritabilitat o l'apatia, la falta de cura i higiene, les autolesions o el regal de pertinences, objectes de valor o mascotes.

Quines són les principals barreres que enfronten les persones grans quan busquen ajuda o tractament per a problemes de salut mental o pensaments suïcides? 

Les persones grans tendeixen a consultar amb facilitat al seu metge de capçalera per a buscar ajuda mèdica, però no és freqüent que busquin ajuda dels serveis de salut mental ni tampoc que expressin pensaments suïcides.

Això es pot deure a la concepció personal, familiar o social respecte a la vellesa. A vegades es té la percepció que "és normal amb la seva edat", o a l'estigma general que comporten els problemes de salut mental i el seu tractament. També hi ha dificultats per a demanar ajuda quan hi ha una pèrdua d'autonomia o és necessari l'ajuda d'altres persones.

Quins programes o serveis ofereix SOM Salut Mental 360º per a prevenir el suïcidi en persones grans? 

SOM Salut Mental 360º és una plataforma digital que té per objectiu informar, acompanyar, capacitar i sensibilitzar sobre el benestar emocional i la salut mental. En aquest sentit, el que oferim a la ciutadania són recursos digitals en diferents formats, des d’articles fins a seminaris en línia o la possibilitat de preguntar a les persones expertes, per entendre millor, en aquest cas, tot el que implica un problema de salut pública com és la conducta suïcida. 

És molt important trencar el tabú i els mites que acompanyen el suïcidi, també perquè cadascú de nosaltres estigui atent al seu entorn. Tots hi tenim un paper en la prevenció. Tant la plataforma SOM Salut Mental 360º, com des del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, hem desenvolupat contingut dirigit a la conscienciació i sensibilització de la de conducta suïcida. Intentem trencar les barreres perquè les persones puguin buscar ajuda.

Quines són algunes de les estratègies efectives per a abordar el suïcidi en persones grans, tant des del punt de vista de la prevenció com de la intervenció? 

Hi ha diversos tipus de mesures de prevenció del suïcidi. Les universals, i que van dirigides a tota la població geriàtrica general, com el potenciament d'habilitats socials que els permetin integrar-se als canvis que comporta l'envelliment i desenvolupar interessos que li facin tenir una rutina diària. També seguir hàbits de vida saludable, assegurar un suport familiar amb el qual la persona se senti secundada, reconeguda i respectada, i tenir accés a recursos socials que li permetin tenir un habitatge, transport, alimentació i atenció sanitària.

Les mesures específiques van dirigides a les persones que presenten pensaments de mort o suïcidi i s'orienten perquè els diferents agents socials i sanitaris disposem de les eines per a detectar la conducta suïcida. També disposar d'una xarxa de salut mental que pugui atendre i ajudar a les persones en aquesta situació de crisi.

"Hem de tenir sempre presents els diferents recursos als quals podem acudir per a demanar ajuda".

Quins són els recursos disponibles per a les persones grans que necessiten suport emocional o ajuda amb problemes de salut mental? 

El procediment per a una atenció en el circuit públic a Espanya és acudir al seu referent de medicina d'atenció primària i informar-lo de la situació, perquè valori i pugui fer la derivació a salut mental, que normalment està en el mateix centre d'atenció primària. Hem de tenir sempre presents els diferents recursos als quals podem acudir per a demanar ajuda si creiem que alguna persona pròxima té risc de suïcidi.

Existeix la línia telefònica 024 per a l'atenció a les persones amb pensaments, idees o risc de conducta suïcida, gratuïta 24 hores al dia. En cas de presentar idees de suïcidi sense tractar-se d'una situació d'emergència podem trucar a Salut Respon, que és el 061. En cas de risc suïcida o conducta suïcida en situació d'emergència hem de telefonar al 112. I també tenim el Telèfon de l'Esperança o també podem consultar el servei d'urgències del nostre hospital de zona. 

Quin és el paper de l’administració en la prevenció del suïcidi en persones grans?

L’any 2021, la Generalitat de Catalunya va desenvolupar el Pla de Prevenció del Suïcidi a Catalunya, amb la participació de diferents professionals de diferents sectors, inclosos l'atenció a la salut mental. Una de les claus d'aquest projecte són les propostes de mesures que permetin un abordatge integral i comunitari, amb l'objectiu de reduir les temptatives de suïcidi i les morts per suïcidi.

Des del meu punt de vista això és clau en la prevenció del suïcidi, i totes les persones podem participar en aquesta prevenció. Ja sigui des de la perspectiva de persones que presenta risc suïcida, els seus familiars, la comunitat, serveis socials, educació, sistema sanitari i governança, etcètera.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de SOM Salud Mental 360 SJD (@saludmental_sjd)

Quines són les recomanacions clau que l’entitat ofereix per a promoure la salut mental i el benestar emocional en persones grans? 

Treballem diversos enfocaments per promoure la cura del benestar emocional de les persones grans, pensant tant en aquestes com en les persones cuidadores. D’una banda, expliquem recomanacions orientades a l’envelliment actiu, com a ara fer activitat física, mantenir hàbits saludables i promoure la seva participació activa en la comunitat, com ara activitats de voluntariat o, simplement, aprofitar totes les oportunitats de socialitzar amb iguals o generacions més joves. 

Hem de tenir en compte que la soledat no desitjada és un dels grans reptes que tenim com a societat. També treballem sobre l’estigma que hi ha sobre la gent gran a causa de l’edat i que fa que sovint se sentin fora de lloc, aprofundint encara més en la soledat i els problemes de salut mental. L’últim punt important que treballem és saber reconèixer el comportament que tenen els trastorns de salut mental en la vellesa, que és diferent a altres etapes vitals i fa que, sovint, no es detecti. Passa molt amb la depressió, que es manifesta de manera diferent.  

"Moltes vegades tractem a les persones grans d'una forma infantil, excloent-les de la presa de decisions".

Com s’aborden les necessitats específiques de les persones grans en matèria de salut mental en comparació amb altres grups d’edat? 

Com a professionals de la salut mental hem d'adaptar-nos a la persona que sol·licita ajuda i no a l'inrevés. Hem de tenir una visió global i sensible que tingui en compte tots els aspectes de la vida de les persones, inclosos els associats a la seva edat.

L'envelliment del cos i la ment implica moltes vegades pèrdua d'autonomia, sensorial, cognitiva, etc. Aquesta pèrdua d'autonomia sovint implica que necessitin de terceres persones per a poder satisfer totes les seves necessitats bàsiques. Moltes vegades tractem a les persones grans d'una forma infantil, excloent-les de la presa de decisions i és necessari que sentin que en formen part, també en les decisions mèdiques i tractaments. Si no tenim en compte això, podem generar sensació de pèrdua de dignitat.

Hi ha molts estigmes al voltant de les persones grans.

També existeix un estigma en els problemes de salut mental en totes les edats incloses la vellesa. Molts dels problemes de salut mental són infradiagnosticats perquè s'atribueixen a que “és per l'edat”. A més, el tractament farmacològic dels problemes de salut mental en aquesta edat implica diverses qüestions. D'una banda, hi ha més risc d'efectes secundaris. A més, normalment han de prendre altres tractaments per a altres malalties i cal evitar els efectes adversos per interaccions dels medicaments.

També hi ha una disminució en la funció del fetge i ronyó, la qual cosa implica que el metabolisme i eliminació dels medicaments canvia amb l'edat. Les nostres intervencions moltes vegades van dirigides a la resignificació de les pèrdues que comporta la vellesa