Lourdes Muñoz: "Volem recollir dades perquè les entitats del tercer sector puguin prendre millors decisions"

Periodisme de dades, visualització de dades, control de les dades... Darrerament, no parem d'escoltar la importància d'acumular informació, treballar-la i poder prendre decisions. Sabem que les grans empreses ja ho fan. Impacten en els seus públics, desenvolupen productes o fan campanyes de publicitat basades en dades. Però, què passa amb les entitats? Pot el tercer sector utilitzar tota aquesta informació per continuar apropant-se a l'objectiu de la transformació social?

Aquest és l'objectiu de l'associació Iniciativa Barcelona Open Data que, cada any, llança un repte a les apassionades de les dades per anar creant, de manera comunitària, un gran repositori d'informació. Enguany, el repte consisteix a fer un rànquing amb les cinquanta millors bases de dades amb propòsit social, amb l'objectiu que el tercer sector pugui tenir-ne accés.

Per saber més sobre aquesta iniciativa, hem parlat amb la directora de l'entitat, Lourdes Muñoz Santamaría.

En què consisteix el repte #50Datasets socials?

Cada any, des d’Iniciativa Barcelona Open Data llancem un repte conjunt als nostres ‘data lovers’, que és el nom que li donem a aquelles persones apassionades del treball amb dades. La idea dels reptes és que acabin generant un recurs que pugui contribuir a trencar escletxes socials. En aquest cas, dediquem el repte d’enguany a un propòsit social i és que volem que el tercer sector utilitzi més les dades obertes. És per aquest motiu que busquem 50 ‘data sets’ que puguin ser d’utilitat per a entitats del tercer sector.

Què entenem per ‘data set’?

Un 'data set' és una font de dades obertes, és a dir, una base de dades accessible, organitzada i estructurada i que està en obert, permetent així que qualsevol persona accedeixi a la informació, la pugui descarregar i la utilitzi per a qualsevol propòsit.

Ara que ja sabem què és un ‘data set’, hem de saber què fa que aquest conjunt de dades sigui d’alta qualitat. Aquest és un dels vostres criteris a l’hora d’elaborar la classificació, de fet.

Sí. Un primer criteri que utilitzem per elaborar el rànquing és la temàtica, perquè ‘data sets’ hi ha de moltíssims temes i, en aquest repte, busquem, com ja hem dit, que tinguin temàtica social. En aquest sentit, el primer que hem hagut de fer és a acotar el que vol dir ‘social’ perquè és un terme molt ampli. Per això hem fet una llista que limita una mica els temes sobre els quals busquem ‘data sets’. Està disponible al nostre web, però alguns dels temes són la infància i l’adolescència, les persones grans, l’acció comunitària o la pobresa.

Més enllà d’això, per determinar la qualitat d’un ‘data set’, ens hem de fixar en tres aspectes: temporalitat, territorialitat i interoperabilitat. La temporalitat fa referència a l’actualització freqüent de les dades i a la desagregació temporal d’aquestes. Per exemple, és molt important que hi hagi un conjunt històric de dades per poder comparacions, prendre decisions i canviar les coses. I és vital també que totes les dades es puguin consultar en un mateix ‘data set’.

També és important la territorialitat.

Importantíssima! De fet, com més concreta sigui la desagregació de les dades per territoris, millors decisions es poden prendre. I no ens podem oblidar de la interoperabilitat. Aquesta paraula és la més complicada, però crec que és molt senzill d'entendre el concepte quan s'explica. Bàsicament, el que es busca amb la interoperabilitat és que les dades es puguin creuar i comparar les unes amb les altres. Per això, és molt important que tothom agrupi les dades de la mateixa manera per poder treballar-les.

Amb les dades que es recullin, es volen fer intervencions en l'àmbit públic i en el tercer sector. Quin tipus d'intervencions espereu poder fer?

Volem recollir dades perquè siguin fàcilment aplicables i perquè les entitats del tercer sector puguin prendre millors decisions basant-se en aquestes dades. Com? Doncs un dels exemples d'intervenció són les visualitzacions de dades, de fet, és una de les aplicacions més habituals. Per exemple, per a una administració local o per a qualsevol entitat és molt més fàcil dissenyar un projecte en un territori com més característiques de la població conegui.

A més, és important destacar també que volem que aquesta intervenció social es faci amb perspectiva de gènere. Per això, hem incorporat la lluita pels drets de les dones com un criteri d'avaluació. Els 'data sets' que es presentin han de tenir en compte la variable del gènere per poder ser considerats a la classificació. Per nosaltres aquest factor és molt important perquè considerem que per poder fer polítiques de gènere, cal tenir dades sobre gènere.

Hem parlat al llarg de l'entrevista d'aquest rànquing, aquesta classificació de les bases de dades que voleu fer. Per què heu decidit implementar aquest format?

Fer-ho en aquest format i afegir el factor competitiu creiem que serveix per posar en valor els 'data sets' que estan millor presentats i també genera criteris que es poden aplicar en altres bases de dades. És a dir, creiem que serveix per generar bones pràctiques.

Això sí, el que demanem a la nostra comunitat és que les bases de dades que es presentin siguin en obert, perquè tothom pugui veure, descarregar i treballar amb la informació que es presenti.

Per acabar, parlem d'Iniciativa Barcelona Open Data. Quina tasca desenvolupeu a l'associació?

Des de l'associació ens dediquem a promocionar l'ús de les dades obertes de qualitat i, més en concret, el que volem és fer veure la importància i el valor de les dades en aquells entorns en què encara no s'utilitzen massa. Les grans empreses ja coneixen el valor de les dades i les usen i ara volem que siguin les entitats socials les que ho facin, per continuar transformant i millorant la societat.