Associació Milfulles: les hortes de Salt i el seu poder integrador

“Tu pots redactar sobre el paper la teva visió, però quan et poses sobre el terreny es va dibuixant sol, com l’aigua que es va distribuint pels canals: i et trobes amb coses que, potser, ni t'havies plantejat”. Paraula de Pilar Martínez. Sap de què parla perquè, després d'iniciar-se en el món del periodisme, els canals de les seves aigües ràpidament la van portar a Mèxic i Guatemala, a la cooperació amb persones migrades i amb discapacitats… i a la terra, a les hortes de Salt. Des d'allí va cocrear l'Associació Milfulles que ara és un pilar fonamental de la comunitat del poble amb projectes com el de ‘Dones, Terra i Flors’. 

El seu treball posa al centre les dones migrades —en aquest cas, un petit grup de dones de majoria gambiana— i al camp com a eix integrador a Salt, un municipi on el 38% de la població és estrangera. “A Amèrica es va anar traçant un camí que em portava cap a la terra, cap a veure l'agricultura com un mitjà per poder oferir oportunitats a persones que tenen dificultats per accedir al món del treball”, explica Pilar, que veu l'horta com un espai de cohesió social i de relacions entre cultures diferents. 

“Si fem la vista enrere, la veritat és que hem avançat com no imaginàvem” 

Encara que el viatge de Pilar és llarg, l'Associació Milfulles es va crear formalment el setembre de 2020. En l'actualitat hi ha quatre persones en el nucli d'una organització amb tres línies d'acció molt ambicioses: la recerca i la divulgació del patrimoni hortícola de Salt a través de la recuperació de la memòria, el treball comunitari i de cohesió entre hortolanes, i la formació i sensibilització a partir de visites guiades. “Si fem la vista enrere, la veritat és que hem avançat com no imaginàvem”, reconeix Pilar. 

Interessada a acostar-se molt més a la terra com a font d'oportunitats, Pilar va contactar amb la comissió pagesa de l'Ateneu de la Coma Cros i la resta és història. “Ens vam anar sumant persones igual de motivades que jo amb l’agricultura, amb tornar a la terra i defensar poder cultivar el teu propi aliment”, recorda Pilar, que afegeix que el pas a convertir-se en associació va ser per la necessitat de “tenir una personalitat jurídica per poder portar els projectes una mica més enllà”. El pròxim pas serà la creació d'una web que ara mateix està en construcció. 

‘Dones, Terra i Flors’: camps sense cultivar i persones que els volen treballar 

Milfulles, que a més és entitat activadora dintre de la Comunalitat Urbana Som de Salt a l’eix de l’agroecologia, pretén unir recursos i voluntat amb un objectiu integrador. Però, ‘Dones, Terra i Flors’ afronta amb obstacles des de l'inici: “el primer problema sempre és trobar la propietària del camp, i que te'l vulgui llogar”, i afegeix: “a vegades és trist, però veus allà la terra davant nostre sense treballar, un recurs bàsic desaprofitat, i persones amb ganes de treballar”, lamenta Pilar. 

L'objectiu del projecte és, per tant, aconseguir vincular el camp de Salt amb dones que, en arribar, no entenen l’idioma i a vegades han de quedar-se casa perquè no tenen xarxa comunitària i sí moltes dificultats per accedir al món laboral. “Dones que alimenten les seves famílies i que, al seu país, estan connectades amb la terra i ací volen continuar aquest vincle”, confirma Pilar, que reconeix que estan en un punt d'inflexió: elles treballen de manera estacional i a l'hivern marxen del camp. 

Per tant, “la qüestió és donar continuïtat al cultiu i que el vegin interessant". Per a això, seria essencial assolir una xarxa de distribució mínima per a cobrir la demanda d’un perfil de consumidora que valora el fet de conèixer quasi al 100% la traçabilitat del producte, des de la llavor pràcticament. “Si creem aquesta xarxa i entre totes ens organitzem i tenim un pla de cultiu i un suport tècnic, podríem podem tenir excedent suficient com per a poder abastir un menjador escolar, per exemple”. 

Ecofeminisme, agroecologia i desenvolupament sostenible 

Milfulles es construeix a partir de termes com ecofeminisme, agroecologia o desenvolupament sostenible que “es relacionen d'una manera molt orgànica” perquè en el substrat de tot això hi ha un missatge que per a Pilar és evident: “som davant d'una situació d'emergència i, d’alguna manera, totes hem de ser part de la solució”. I totes vol dir totes. Per això un dels objectius principals de l'associació és “posar en relleu el paper de les dones en un context molt masculinitzat”. 

Les idees calen a poc a poc, però mai res és tan fàcil com pugui semblar des de fora. Hi ha “hàndicaps importants” que van des del xoc cultural, fins a qüestions tan prosaiques com la falta d’aigua i l'emergència climàtica. “Però tot això junt potser fa que aquest engranatge continuï rodant amb més convicció” perquè, davant les visions apocalíptiques, Milfulles proposa integració i comunitat: “no ens podem rendir i no podem plegar veles; més que mai, necessitem aquesta energia, aquesta força creadora amb cura i amb consciència”. 

Això sí, per a aconseguir-ho, Pilar sap que la participació de l'administració local és fonamental. “Ja fa uns anys que treballem ací i, a vegades, costa aquest diàleg: s’ha de crear una aliança i ens hem de corresponsabilitzar perquè, a vegades, tenim la sensació que Salt viu a esquena de les hortes”. Però el missatge és esperançador: “ho continuarem intentant, no defallirem”.