Anna Gispert: "La poesia pot arribar a tothom perquè és una manera de reflexionar i de diàleg"

A partir del 28 de maig, Tarragona viurà sis dies plens de poesia gràcies a una nova edició del Festival Transvers, organitzat per l'Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC). Els versos ocuparan diversos espais de la ciutat amb activitats tant per a adults com per a infants perquè un dels objectius de l'organització és acostar la poesia a la mainada i al jovent. 

Però no només hi haurà poesia, ja que aquesta disciplina s'unirà amb la dansa, la música i el teatre per crear espectacles únics. Per parlar de l'edició d'enguany, hem entrevistat l'Anna Gispert, presidenta de l'APELLC.

Com i per què va sorgir la idea de crear el festival Transvers de poesia? 

Va sorgir perquè a Tarragona es feien molts actes de poesia, però no hi havia cap festival. Vam pensar que valia la pena anar concentrant els diferents actes i, sobretot, fer un festival que acollís tota mena de públics perquè la poesia pot arribar a tothom. A vegades ens pensem que és una activitat per a poca gent, de poc públic, però realment la poesia té a veure amb les altres arts, amb música, amb dansa, i pot arribar a tothom perquè és una manera de reflexionar i de diàleg. 

Vam decidir fer-lo i tirar-lo endavant des de l'APELLC, que està formada pels filòlegs que han sortit de la Universitat Rovira i Virgili i ja té més de vint-i-quatre anys d'existència. 

Quins criteris s'han seguit per crear la programació d'enguany? 

S'han seguit diversos criteris en la línia dels anys anteriors, és a dir, s'ha volgut donar relleu a les diferents celebracions perquè, enguany, és un any molt celebrat: l'Any Montserrat Vayreda, l'Any Salvat-Papasseit, l'Any Guimerà i l'Any Vicent Andrés Estellés. També hem volgut continuar amb activitats que tenen sentit i, sobretot, molt bona acollida, com les rutes literàries (sempre hi ha una ruta literària al festival), acollir tot allò que es fa de poesia a la ciutat i, seguint la línia de la poesia infantil, hi ha un espectacle familiar per al públic més petit. 

Fins ara, no havíem presentat cap llibre i aquesta vegada ens ha semblat que valia la pena tenir Mireia Calafell, guanyadora del premi de poesia Carles Riba. La presentació anirà a càrrec de Pol Guasch, escriptor i poeta tarragoní que li va fer el pròleg del llibre, exalumne nostre i que ens l'estimem molt. Tenim una bona representació tarragonina al festival, això també ho tenim molt en compte, valorar el talent tarragoní. 

"Vicent Andrés Estellés va quedar enlluernat d'aquesta llum de Tarragona quan va venir a la ciutat".

Quins espectacles s'han preparat per homenatjar Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseit? 

Hem convidat el director tarragoní Marc Chornet, que ara té aquest espectacle sobre Vicent Andrés Estellés, 'Coral Romput', interpretat per l'actriu valenciana Marina Alegre, i farem un concert de rock a la Capsa de Música amb poesia d'Estellés que ha preparat un grup tarragoní, que parla de les cançons de sexe i de mort. El poeta de Burjassot va tenir uns lligams molt clars amb Tarragona des que l'any 1952 va venir a cobrir, per al diari 'Las Provincias', la notícia del trasllat de les despulles de Jaume I des de la catedral al monestir de Poblet. Va quedar enlluernat d'aquesta llum de la ciutat i del color de la pedra i va escriure sobre Tarragona en el seu primer llibre, 'Ciutat a cau d'orella'. 

La Sala Trono, de Tarragona, que celebra els vint anys, ens ha fet la producció d'un espectacle magnífic, que no s'ha vist mai al món i que tindrem la possibilitat de veure'l al port, sobre Salvat-Papasseit, una obra que parla dels joves. No oblidem que Salvat era un poeta que va morir molt jove, un poeta rebel i que va intentar establir aquest diàleg amb la gent jove. 

El festival va més enllà de Tarragona amb una ruta literària i un concert al Vendrell per recordar Àngel Guimerà. 

Sí, també ens agrada molt fer partícips la gent que tenim al voltant. O sigui, no parlem de Tarragona ciutat solament, sinó que també anem al Camp de Tarragona i enguany visitarem el Vendrell per fer la ruta de Guimerà i entrar a la Casa Museu. La idea és redescobrir el Guimerà poeta perquè coneixem molt el dramaturg, però el Guimerà poeta i el Guimerà reivindicatiu i patriòtic va fer molta feina. Era Mestre en Gai Saber que va guanyar tots els premis dels Jocs Florals, aleshores, ens interessa que tothom sàpiga que, aquestes lletres i aquestes sardanes que de vegades cantem, tenen el text de Guimerà. Va ser una persona que va reivindicar la nació catalana. 

Acabarem a l'Auditori Pau Casals on hi haurà un recital de poesia i seguirem aquests textos tan patriòtics i reivindicatius amb un espectacle que han preparat l'Ignasi Roda i la Mone Teruel, que canten Guimerà. 

Has comentat que en el festival feu una barreja de poesia amb altres arts i has anomenat el teatre i la música. Hi ha alguna cosa de dansa, també? 

Sí, a l'espectacle inaugural tenim el goig de comptar amb actors de primera línia com Victòria Pagès, Bàrbara Roig i Carles Roig, acompanyats de l'alumnat del cicle de tècniques teatrals que es fa aquí a l'Institut Martí i Franquès. Hi ha una persona que els ha preparat a través de la dansa, Anna Corredor, i tenim una part de música i d'espai sonor amb Magí Capdevila, que també és de casa. L'alumnat del cicle també ha preparat un espectacle, 'Missa Pagesa', de la poeta Dolors Miquel, amb música i dansa. 

I aquesta és una de les maneres d'apropar la poesia a infants i joves, que és, precisament, un dels objectius del festival.  

Sempre hem tingut aquesta inquietud. A més, el cartell i el programa s'ha fet a partir del taller de poesia de la Fundació Topromi, on treballen persones amb capacitats diverses. Abans de fer el programa o el cartell, fem el taller de poesia, els hem parlat de Salvat-Papasseit i ells han sabut representar molt bé aquest cal·ligrama del vaixell. O els hem parlat d'Estellés a partir del poema que es va triar el Dia Mundial de la Poesia, que és aquell tan bonic d'"He estimat tant la vida", i ells han dibuixat les coses quotidianes, les cireres, la taula... 

A més, si veieu el cartell, és molt clar com arriba la poesia a qualsevol públic, a qualsevol sensibilitat i a qualsevol mirada. També els vam parlar de la 'Sardana de les fulles' i han dibuixat aquestes fulles. Vull dir, que el cartell també és una mostra i aquesta voluntat de voler arribar a tothom i de comptar amb tothom a l'hora de fer el festival. 

Quines altres activitats heu preparat per a mainada i jovent? 

Enguany, hi ha una activitat nova al festival que l'hem titulada 'Canto la lluita' i donem veu a un grup de joves, que són el Col·lectiu Vespres de Poesia, que ens oferirà un micròfon obert. Aniran llegint els textos i els poemes que han anat escrivint i seran els teloners del concert de rock dedicat a Estellés. 

L'any passat vam tenir un taller de poesia inclusiva i, enguany, en veurem el resultat. Hi haurà dos professors, Manel Magí i Júlia Pascual, que ens explicaran com ha estat l'experiència d'aquesta poesia inclusiva a les aules del CEE Solc i l'Escola La Muntanyeta. És una manera de visibilitzar les feines que es fan als instituts i als centres d'ensenyament que, de vegades, queden molt de portes endintre i s'ha de veure que hi ha molta feina i molt ben feta, i ens agrada, com a persones que hem estat molt vinculades a l'ensenyament, que això es vegi. 

"Emociona treballar amb gent amb capacitats diverses, veure la rebuda que tens, la participació i la implicació". 

Heu treballat amb alumnes amb capacitats diverses, en quina mesura els ajuda, en el seu àmbit personal, treballar la poesia o fer aquests tallers?  

Aquesta resposta te l'hauria de dir després de l'espectacle d'enguany, que es diu 'Essència de les intimitats més fondes', que farem al Centre Cultural Antic Ajuntament, i allà ens explicaran com ha anat aquesta experiència del taller de poesia inclusiva que vam fer l'any passat a La Muntanyeta. Hi hem anat diverses vegades, a fer taller de poesia, i després ells han dibuixat el que els transmet. Crec que els arriba molt i, sobretot, els agrada que els facis protagonistes perquè després ells veuen que el que han dibuixat surt i queda reflectit. També fa que els tinguem en compte i que se sentin ells mateixos. 

Per mi ha estat una experiència molt bona que, a més a més, emociona. Emociona veure la rebuda que tens a l'hora d'anar allà a llegir poesia, la participació, que tots volen dir la seva, volen dibuixar. Hi ha molta implicació perquè realment ells són els protagonistes i hi posen tot i més per dibuixar i per transmetre el que entenen, senten i veuen.