Ivette Royo: “El món casteller universitari està a l’alça i té una gran projecció”

Malgrat no comptar sempre amb el reconeixement que mereixen, les colles castelleres universitàries han guanyat pes en el món casteller i han dut a terme una tasca important en diversos àmbits, com introduir noves persones a aquesta tradició catalana, entre moltes altres. 

Avui parlem dels Xoriguers de la Universitat de Girona (UdG), una de les colles universitàries més veteranes del nostre país, amb més d’un quart de segle de vida. Ens endinsem en la història i l’activitat d’aquesta colla, que es defineix com “molt més que castellers”, de la mà de la Ivette Royo, actual presidenta de la junta directiva dels Xoriguers.

Per què els Xoriguers són “molt més que castellers”?

Crec que, en general, una colla castellera aporta molts més vincles que no només els castells. Si entres en una colla universitària, com és el nostre cas, t’emportes una família i un grup d’amics. Són quatre anys, en la majoria dels casos de les estudiants, en què es viu tot molt intensament i es creen vincles molt potents. Per això som molts més que castellers, perquè hi ha moltes altres coses. 

Els Xoriguers van ser una de les primeres colles universitàries. Com va néixer?

Sí, els primers van ser els Arreplegats de la Universitat de Barcelona (UB), després els Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i els tercers ja vam ser nosaltres. A mi m’agafa una mica lluny, però, segons tinc entès, com que teníem  els Marrecs de Salt al cantó, gent que ja tenia vincle amb el món casteller va començar a fer quatre assajos a la gespa de la Politècnica, es reunien amb amics… I la gent que passava per allà va començar a unir-s’hi, i fins avui. Es va consolidar la colla i ja són vint-i-sis anys oficials, perquè abans ja hi havia algun moviment. 

D’on ve el nom?

Un xoriguer és un ocell, un falcó. Només et puc dir això, perquè jo soc de lletres i no controlo gens el món dels ocells (riu). Sí que sé que per Girona i comarques n’hi ha bastants i d’aquí ve el nom.

Sou l’associació que més persones mobilitza a la UdG. L’ambient és un dels secrets de l’èxit?

Penso que sí, que forma part d’una visió diferent del que és la vida universitària. No només és anar a les classes i a la biblioteca, sinó de crear vincles que, vulguis o no, et faciliten molt aquests quatre anys universitaris. I, siguem sincers, quan ets universitari tens ganes de festa i de conèixer gent nova, i els Xoriguers facilita aquest ambient, no només casteller, també d’amistats i festiu.  

I ajuda a apropar les estudiants al món dels castells.

És així, per exemple amb estudiants d’intercanvi o que venen de l’estranger, que senten curiositat per venir i viure el que són els castells. També dins de Catalunya hi ha molta gent que no coneix els castells, o els coneix i no hi té cap mena de relació, i busca una associació per fer alguna cosa diferent i acaba entrant al món dels castells. És el meu cas, per exemple. Jo coneixia el món dels castells, però mai hi havia tingut contacte. I ara ja fa sis anys que faig castells i també estic en una colla convencional.

 "Una colla castellera aporta molts més vincles que no només els castells".

A nivell intern, com us coordineu?

Tenim dues juntes, la directiva i la tècnica. Per una banda, la directiva s’encarrega de les activitats més socials i de la part administrativa, així com d’anar a les diades, la gestió dels transports i l’organització de les festes, que ens proporcionen un suport econòmic durant tot l’any perquè els membres de la colla no tinguin moltes despeses i puguin gaudir de l’experiència. 

Per altra banda, la junta tècnica s’encarrega de tot el tema dels castells, és a dir, l’organització dels assajos, les diades, la preparació i introducció… tota la part més tècnica dels castells.

Més enllà dels castells, quins són els principals esdeveniments que organitzeu?

A l’octubre fem l’Oktoberfest, en similitud amb la festa alemanya de la cervesa; també tenim presència a les barraques, on tenim una barraca a les Fires de Girona; i un dels esdeveniments més importants que organitzem, i un dels que més renom té, és la calçotada, que fem al febrer. Aquests tres són els principals i també són el nostre fons econòmic, per dir-ho així.

En el cas dels Xoriguers, tu ets la presidenta i el cap de colla és un home. És prou igualitària la participació en la colla?

Penso que sí, que és bastant igualitària entre homes i dones. Amb tot, en la meva opinió,  i com passa en molts altres àmbits, sovint persisteixen uns estereotips de gènere, però el món casteller diria que és prou igualitari i equilibrat. 

Quina és la vostra relació amb la UdG?

Podem dir que la universitat ens ajuda molt. Sempre que pot ens dona suport, per exemple a les diades que organitzem a casa. La veritat és que sempre que hem volgut organitzar diades o algun altre tipus d’activitat, ens ho ha facilitat molt. I en el tema econòmic, evidentment, ens ajuda bastant. Nosaltres, cada any, fem un viatge i marxem fora de Catalunya a fer representacions i donar visibilitat tant als castells com a la universitat i, en aquest aspecte, la universitat és un gran suport a nivell econòmic i social, dins i fora de Catalunya.  

Si ampliem el focus, creieu que el món dels castells universitaris té bona salut?

Penso que sí, i la prova és que cada vegada estan sorgint més colles universitàries i és un món que està creixent moltíssim. També en el tema purament casteller, atès que s’està superant el sostre i les fites que assolim són cada cop més importants. En l’àmbit social, pel que fa a temes de gènere i igualtat, per posar un exemple, també estem millorant moltíssim i moltes colles som un referent en aquest sentit. Per tant, crec que el món casteller universitari està a l’alça i, si mirem al futur, té una gran projecció. 

Personalment, què destacaries de l’experiència de formar part d’una colla castellera en l’etapa universitària?

Primer de tot, et diria que amb la passió que m’ha sorgit pels castells. Jo no formava part d’aquest món i ara, per a mi, és una passió. Ara bé, el millor de tot plegat són les relacions personals que es creen aquí dins. És una etapa de quatre anys molt intensa en què crees molts vincles i relacions que valen molt la pena. Vulguis o no, el tema dels castells pots continuar vivint-lo fora de la universitat, en espais convencionals, però aquestes relacions i lligams que estableixes és molt difícil crear-les en un altre àmbit.