Patricia Carmona: "És un moment històric per la lluita de les dones amb diversitat funcional"

La sexualitat és un tema que encara és tabú. I, si parlem de sexualitat en dones amb diversitat funcional, l'estigma és encara més gran. És precisament per aquest motiu que l'activista feminista i pels drets de les persones amb diversitat funcional Patricia Carmona es va adreçar a l'ONG SIDA STUDI per dur a terme el projecte 'El teu cos, el teu camp de plaer', un conjunt de trobades, materials audiovisuals i processos participatius per 'obrir el meló' de la sexualitat en les dones amb diversitat funcional.

El mes passat, SIDA STUDI va rebre el Premi 8M – Maria Aurèlia Capmany per part de l'ajuntament de Barcelona, que va destacar "la transversalitat del projecte i la capacitat d'articular diferents nivells d'impacte".

Amb motiu de la presentació del projecte aquesta setmana al Centre LGTBI de Barcelona, des de Xarxanet hem parlat amb la seva impulsora, Patricia Carmona, per saber més sobre 'El teu cos, el teu camp de plaer' i sobre com es viu la sexualitat des de la perspectiva d'una dona amb diversitat funcional.

En què consisteix exactament el projecte ‘El teu cos, el teu camp de plaer’?

L'objectiu general del projecte és prevenir i contribuir a l'erradicació de tota forma de discriminació, directa o indirecta, en l'àmbit dels drets sexuals cap a les dones amb diversitat funcional mitjançant l'elaboració i difusió d'una campanya participativa de sensibilització a la ciutadania i la creació i difusió de materials didàctics per a professionals que treballen amb població jove.

El cor d'aquest projecte és l'espai de trobades 'El teu cos, el teu camp de plaer' integrat per dones, no binàries, lesbianes i trans amb diversitat funcional per reflexionar sobre el cos, la sexualitat i el capacitisme. La idea d'aquest espai és desenvolupar diferents tallers per generar una reflexió grupal on compartir els mecanismes de contestació i resistència enfront de les violències masclistes i capacitistes que les participants han posat en marxa al llarg de les seves vides.

Què aporten aquest tipus d’espais i per què és important generar-los?

Aquest tipus d'espais des de l'experiència encarnada, entre iguals i reivindicatius, poden generar fortaleses per resistir les violències quotidianes i posar en marxa estratègies de contestació i reapropiació de les seves sexualitats i les seves vides. A través de les diferents sessions – dinamitzades per una activista amb diversitat i una professional de SIDA STUDI – arribarem a conclusions sobre la interacció entre el capacitisme i el masclisme, les dificultats que la societat imposa a la sexualitat de les dones amb diversitat funcional, etc.

Posteriorment, es duran a terme les sessions de conceptualització de les conclusions per tal d'elaborar el conjunt de missatges de la campanya de sensibilització a la ciutadania.

Quines accions tindrà aquesta campanya de sensibilització ciutadana?

Dins de les accions de la campanya destaquem la realització d'un material audiovisual ideat i protagonitzat per les integrants del grup motor, que tindrà com a objectiu prioritari sensibilitzar a la ciutadania sobre les discriminacions en l'àmbit de la sexualitat que afecten negativament a les dones, lesbianes i trans amb diversitat funcional i donar missatges encaminats a la igualtat de tracte i la reivindicació dels seus drets sexuals i reproductius.

Tot plegat parteix del diagnòstic que hem fet des de SIDA STUDI i que ens ha fet evidenciar que manquen recursos pedagògics per promoure els drets sexuals de les persones amb diversitat funcional. És per això que, a més de coordinar el procés participatiu i l'execució de la campanya de sensibilització, també volem crear aquests materials didàctics i difondre recursos pedagògics per a professionals que treballen amb joves en l'àmbit de l'educació formal i informal.

Com va sorgir la idea de crear el projecte?

El projecte neix d'una proposta personal, ja que en els activismes de les persones amb diversitat funcional, en els últims anys, hem aconseguit situar la cruïlla entre sexualitat i diversitat funcional en els debats de l'opinió pública, no només combatent la vulneració sistemàtica dels drets sexuals, sinó generant també importants i valuoses aportacions al voltant de les sexualitats.

Calia fer un pas més i posar el cos al centre, per això, vaig proposar un cicle de tallers on poder trobar-nos i treballar al voltant del plaer, l'eròtica, la sexualitat, i les violències que vivim les dones, no binàries, lesbianes i trans amb diversitat funcional.

El projecte pretén erradicar la discriminació sobre els drets sexuals de les dones amb diversitat funcional. Com es manifesta aquesta discriminació?

Centrant-nos en el capacitisme, les desigualtats socials condicionen la informació i influeixen negativament en la vivència de la sexualitat i la salut sexual de les dones amb diversitat funcional.

Aquest projecte té perspectiva interseccional i entén que els mandats de gènere no afecten de la mateixa forma a les persones amb diversitat funcional que a les persones sense aquesta diversitat. Molts rols associats a la feminitat com la maternitat, les cures, la sensualitat i la sexualització del cos són precisament els que les dones amb diversitat funcional tenen negats. Entendre aquesta complexitat ens permetrà posar en marxa estratègies educatives més pertinents i visibilitzar les violències específiques que pateixen les dones amb diversitat funcional.

Com podem, entre totes, erradicar aquesta discriminació?

Hem de treballar-nos el nostre capacitisme sexual incorporat, adonar-nos de quins cossos ens provoquen desig i quins altres no, quins mecanismes hi ha al darrere de les nostres preferències sexuals, dels nostres jocs, de les nostres pràctiques... Crec que ens pot portar a reflexions molt profundes que en el fons ens travessen a totes.

A les escoles, per exemple, quan es parla de cossos, de sexualitat, s'haurien d'incorporar cossos diversos, com els de persones en cadira de rodes, amputades, amb crosses, etc. per anar construint un imaginari col·lectiu on càpiguen tots els cossos, i que no es vegin com uns cossos erronis, sinó com un tipus de cos que existeix i que és tan vàlid com qualsevol altre.

El mes passat vau guanyar el Premi 8M de l’ajuntament de Barcelona per aquest projecte. Què suposa per vosaltres aquest guardó?

El moviment feminista, històricament, no ha integrat en les seves lluites les reivindicacions del grup de dones amb diversitat funcional, per això, aquest premi suposa avançar en el reconeixement que els feminismes tenen moltes veus diverses i que totes juntes hem de lluitar contra aquest sistema patriarcal que ens oprimeix.

Crec que és un moment històric per la lluita de les dones i dissidents de gènere amb diversitat funcional dintre del feminisme. De fet, aquest any, dins de la manifestació del 8M, per primer cop, una companya amb diversitat funcional ha pujat a llegir el manifest.

El jurat del Premi 8M va destacar la "creació col·lectiva" com a punt fort del projecte. Per què és tan important el factor participatiu?

En el nostre col·lectiu, com també ha passat en altres col·lectius, ha succeït que tot el que té a veure amb nosaltres ha estat decidit per persones sense diversitat funcional. Això ens recorda a quan els homes prenien totes les decisions sobre les dones sense tenir-les en compte. Ara ens sembla totalment un disbarat que els assumptes que pertoquen a les dones siguin proposats per homes.

Llavors, ens trobem que tots els assumptes que tenen a veure amb nosaltres, les decisions són presses per persones que no tenen diversitat funcional i que no coneixen la nostra realitat, com són les mal anomenades lleis 'de dependència', les pensions, l'assistència personal, l'accessibilitat al transport públic, com viure la nostra sexualitat, etc. tot està pensat des d'una perspectiva capacitista.