Sense pagesia no hi ha alimentació de temporada: Arran de terra reivindica cuidar qui cultiva per garantir plats sans i arrelats al territori
Comparteix
Apostar per una alimentació saludable, nutritiva i de temporada no és només una decisió individual a l'hora d'omplir el cistell: és una tria col·lectiva que depèn directament de la supervivència de la petita i mitjana pagesia.
Sota el lema 'Sostenir qui sosté el territori', la cooperativa Arran de terra fa deu anys que treballa des de l'economia social i solidària per teixir xarxes entre el camp i la taula, garantint que els aliments frescos, ecològics i de proximitat siguin una opció real i accessible arreu de Catalunya.
Des de l'entitat recorden que cada fruita, verdura o aliment que respecta els cicles naturals de la terra amaga al darrere persones que sembren, planten, cuiden animals, cullen i elaboren. Aquesta feina quotidiana no només es tradueix en productes frescos i saludables per a la nostra dieta, sinó que també conserva el paisatge, protegeix la biodiversitat, manté vius els pobles i ajuda a fer front a la sequera i l'emergència climàtica. Per a la cooperativa, però, cal fugir de mirades romantitzades sobre el món rural. L'objectiu ha de ser crear les condicions materials perquè la pagesia pugui viure dignament del seu ofici.
De l'acompanyament local a les infraestructures reals
Amb una dècada d'experiència —que enguany han commemorat fent balanç del camí recorregut—, el projecte impulsat majoritàriament per dones ha evolucionat. Després d'una primera etapa centrada a impulsar diagnòstics i processos participatius arreu del país, com l'emblemàtic 'Alimentem Collserola', l'entitat ha fet un salt qualitatiu per implicar-se directament en la construcció d'infraestructures i circuits curts que facilitin l'accés als aliments agroecològics.
Aquesta tasca es concreta en el suport directe a iniciatives productives i de distribució arreu del territori, la creació d'eines compartides com l'Einateca agroecològica i la incidència en les polítiques públiques. L'objectiu, remarquen, és traslladar conceptes com la sobirania alimentària i el dret a l'alimentació al centre de les institucions, vetllant perquè no es buidin de contingut ni es converteixin en simples etiquetes comercials.
Una responsabilitat compartida
Amb una màxima molt clara com a guia —sense pagesia no mengem—, la cooperativa reafirma que la transició cap a una dieta més sana i respectuosa amb l'entorn no la farà una sola part. Per això aposten per enfortir el diàleg entre els nous projectes agroecològics i el cooperativisme agrari històric, fent una crida a la corresponsabilitat entre pagesia, professionals elaboradors i distribuïdors, administracions i ciutadania. Només teixint aquesta xarxa de cooperació, conclouen, serà possible garantir un futur en què alimentar-nos bé i cuidar el territori vagin plegats.
Afegeix un nou comentari