Equitat.org alerta que la planificació educativa actual pot agreujar la pèrdua de pes de l'escola pública
Comparteix
Un informe de l'entitat reclama regular tota l'oferta educativa sostinguda amb fons públics i equiparar les ràtios entre centres públics i concertats per evitar un augment de la segregació escolar.
La renovació del 99% dels concerts educatius i una aplicació desigual de la reducció de ràtios poden accentuar el retrocés de l'escola pública durant els pròxims anys. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe "El pes de l'escola pública a Catalunya", elaborat per Equitat.org, que analitza l'evolució de les deu darreres preinscripcions escolars als municipis catalans de més de 10.000 habitants amb presència de centres concertats.
Segons l'entitat, la combinació de la caiguda de la natalitat, la renovació dels concerts educatius per als pròxims sis anys i la manca d'una planificació conjunta de tota l'oferta sostinguda amb fons públics pot provocar que la reducció de grups recaigui principalment sobre la xarxa pública.
L'informe constata que la tendència ja és visible en vuit de cada deu municipis. Si el curs 2023-2024 l'oferta pública representava el 59,3% del total, al curs 2026-2027 aquesta proporció s'ha reduït fins al 57,9%, una evolució que l'entitat considera un senyal d'alerta.
Una reducció de ràtios desigual entre xarxes
L'estudi assenyala que la principal eina utilitzada per ajustar l'oferta escolar ha estat la reducció de ràtios, però destaca que aquesta mesura s'ha aplicat de manera molt diferent entre les dues xarxes educatives.
Segons les dades recollides, el 94% dels centres públics ofereixen grups amb menys de vint alumnes, mentre que només un 6% mantenen ràtios d'entre 21 i 24 estudiants. En canvi, a la xarxa concertada, un 20% dels centres continuen amb la ràtio màxima de 25 alumnes i un 28% mantenen grups d'entre 21 i 24 alumnes.
L'informe recorda que, amb la renovació dels concerts educatius, la possibilitat de reduir preventivament grups durant els pròxims sis anys recaurà pràcticament només sobre la xarxa pública, ja que el Departament d'Educació i Formació Professional no ha tancat grups concertats a l'oferta inicial per motius demogràfics.
A més, destaca que al curs 2025-2026 la xarxa concertada ja registrava un 11,5% de places vacants a I3, tres punts més que la pública, fet que evidencia una situació de sobreoferta.
Una oportunitat desaprofitada per regular el sistema
Equitat.org considera que la Generalitat ha desaprofitat una oportunitat per revisar la regulació de tots els centres sostinguts amb fons públics en un context marcat per la disminució de la natalitat i l'augment del finançament destinat als concerts educatius.
L'entitat assenyala que la renovació dels concerts s'ha fet sense actualitzar el decret de concerts, vigent des de l'any 1993, i sense vincular l'increment del finançament públic a mesures de planificació educativa o de lluita contra la segregació.
També alerta que l'increment de 390 milions d'euros destinat a garantir la gratuïtat de les places concertades no incorpora mecanismes que assegurin l'eliminació efectiva de les quotes que assumeixen les famílies.
En paral·lel, l'informe posa de manifest que els ajuts coneguts com a "motxilles econòmiques" s'han incrementat únicament als centres concertats, passant de 988,10 euros a 1.181,65 euros per alumne, mentre que a la xarxa pública aquests imports no s'han actualitzat.
L'impacte sobre la segregació escolar
L'informe recorda que Catalunya ha avançat de manera significativa en la lluita contra la segregació escolar i destaca que el 69% de l'escola concertada ja és corresponsable en aquest àmbit. Tot i això, defensa que encara cal continuar avançant cap a una xarxa educativa més equilibrada.
Segons les dades recollides, la xarxa pública escolaritza un 39% d'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu derivades de condicions socioeconòmiques desafavorides (NESCD) als nivells inferiors, mentre que la concertada n'acull un 23%.
L'estudi també apunta que els centres públics acostumen a reservar una proporció superior de places per a aquest alumnat vulnerable, fet que incrementa la seva complexitat inicial i redueix les places disponibles per a la resta de famílies. Per a María Segurola, autora de l'informe, "La planificació educativa no és només decidir quantes places calen, sinó quin sistema educatiu volem els pròxims anys".
En aquest sentit, considera que "no calen grans inversions, però sí valentia política", perquè "quan d’aquí una dècada mirem enrere, podem tenir una xarxa més segregada i desequilibrada per no haver pres les decisions que ja sabem que cal prendre".
L'informe identifica Barcelona com una de les poques ciutats on el pes de l'escola pública ha augmentat des de l'any 2017. L'entitat atribueix aquesta evolució a una política activa d'incorporació de centres a la xarxa pública, a una reducció més equilibrada de les ràtios entre les dues xarxes i a factors demogràfics específics de la capital. Segons Equitat.org, la situació de Barcelona contribueix a suavitzar la tendència general de disminució del pes de la xarxa pública al conjunt del país.
Set mesures abans de la pròxima preinscripció
Davant aquest escenari, Equitat.org insta el Departament d'Educació i Formació Professional a adoptar mesures abans de la preinscripció del curs 2027-2028.
Entre les propostes hi ha aprovar el decret de concerts, equiparar les ràtios entre centres públics i concertats d'un mateix municipi, eliminar grups concertats que generin sobreoferta, condicionar l'increment del finançament a compromisos verificables en matèria de corresponsabilitat i segregació, desplegar un pla progressiu per eliminar les quotes a les famílies, actualitzar les motxilles econòmiques també a la xarxa pública i incorporar plenament la concertada a la planificació educativa de mitjà termini.
Segons María Segurola, la situació actual "pot inclinar la tria d’una part de les famílies que opten per centres on tenen més opcions d’entrar". L'autora conclou que "enfortir les diferències entre xarxes dificulta una bona planificació i debilita la lluita contra la segregació, imprescindible per la cohesió social", i afegeix que "no podem renunciar a aquest objectiu enmig de baixos resultats educatius i d’un creixement dels extremismes".
Afegeix un nou comentari