Prevenció i gestió de l'assetjament en el lleure educatiu

En els darrers anys, les entitats de lleure educatiu han consolidat el seu paper com a espais clau en la prevenció i abordatge de l'assetjament entre infants i joves.
Entitats com Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), Acció Escolta de Catalunya (AEC) i Escoltes Catalans (EC) treballen des d’una perspectiva educativa i comunitària que posa el focus en la convivència, la transformació de conflictes i la creació d’entorns segurs.

El lleure com a espai preventiu

El model pedagògic d’aquestes entitats es basa en el petit grup, el progrés personal i la vida comunitària, elements que permeten una detecció precoç de situacions de maltractament o exclusió. A diferència d’altres contextos, el contacte continuat entre infants i referents educatius voluntaris facilita observar dinàmiques relacionals i intervenir abans que els conflictes es cronifiquin.

A més, el treball en valors com l’empatia, el respecte i la responsabilitat compartida és central en totes les activitats: des de les trobades setmanals fins als campaments i les rutes.

Una mirada educativa i restaurativa

Des de MEG, la Camila Feixas, responsable general de pedagogia i coordinació de la TAPE General, ens ha explicat quin és l’enfocament de l’entitat sobre l'assetjament.

En un context social on cada cop es normalitzen més actituds violentes, es fa imprescindible reforçar espais educatius que posin el benestar i el bon tracte al centre. Afirma que el cau ha de ser un lloc segur on infants i joves puguin créixer i aprendre, i això implica abordar de manera conscient les situacions que s’hi donen. Destaca que cal diferenciar clarament el conflicte de la violència: el conflicte és inherent a les relacions humanes i pot ser una oportunitat educativa, mentre que l’assetjament és una forma de violència sostinguda en el temps, basada en un abús de poder dins del grup.

Segons Feixas, “l'assetjament no es pot entendre com un simple conflicte entre iguals. Requereix una mirada comunitària que impliqui totes les persones: qui ho pateix, qui ho exerceix i qui ho observa. En aquest sentit, també cal tenir present el ciberassetjament, que amplia aquestes dinàmiques més enllà de l’espai físic i en dificulta la detecció”.

Des dels agrupaments de formen part de l’entitat, treballen per dotar les caps d'eines no només preventives, sinó proventives, que permetin abordar aquestes situacions des de l’arrel i generar dinàmiques de grup sanes. Fomentar la cohesió, la comunicació i el respecte ajuda a construir entorns on cada infant o jove se senti part del grup. Però formar part també implica responsabilitat: cal promoure una actitud crítica que permeti als iguals dir “això no” davant situacions de violència i trencar la llei del silenci.

Tal com afirma Feixas, “el protocol que proposa la TAPE general aposta per una mirada restaurativa i no punitiva. Això vol dir que, tot i posar límits clars a les conductes violentes, també entenem que qui exerceix assetjament sovint expressa un malestar que necessita acompanyament. L’objectiu no és castigar, sinó reparar el dany, restaurar les relacions i garantir el benestar de totes les persones implicades. Educar en la cura, l’empatia i la responsabilitat col·lectiva és clau per construir comunitats més sanes”.

En aquest marc, MEG ha elaborat una guia d’ús intern específica per abordar situacions d'assetjament, adreçada principalment als equips de caps i responsables educatius de l’entitat.

Escoltes Catalans

Des d’EC treballen per la transformació social a través de l’educació d’infants i joves com a ciutadania conscient, responsable i crítica. Són conscients, però, que els agrupaments no són una bombolla: les dinàmiques de poder i les violències entre iguals també poden aparèixer en el dia a dia del cau, posant en risc els drets que defensen.

En aquest context, fa temps que l’associació treballa per abordar l’assetjament entre iguals de manera conscient i estructurada. Aquest procés neix de necessitats reals detectades i expressades pels agrupaments, que han posat de manifest la presència de situacions d’assetjament que requereixen eines, criteris compartits i mecanismes d’acompanyament. Com a primer pas, van elaborar la guia sobre assetjament l’any 2021, que ha servit com a recurs inicial per començar a treballar la prevenció, la detecció i l’actuació davant aquestes situacions.

Aquest treball ha evolucionat fins a la TROFO del 2025, centrada en “L’assetjament entre iguals al cau: prevenció, detecció i actuació”, i s’ha enriquit amb aportacions de diversos espais de participació associativa. A més, compta amb el treball conjunt amb SEER, fet que permet integrar una mirada especialitzada i rigorosa.

En paral·lel, actualment els càrrecs de seguiment pedagògic acompanyen els equips de caps en termes de prevenció, detecció i actuació davant situacions d’assetjament entre iguals. Aquest acompanyament inclou el suport en la gestió de casos, la cura dels processos i el treball amb el grup, així com vetllar pel benestar dels infants, joves i les seves famílies. Aquesta tasca posa de manifest la necessitat de disposar d’un marc compartit i estructurat que orienti aquestes intervencions.

Actualment, i en coherència amb aquest recorregut, estan redactant un protocol específic per a l’abordatge de l’assetjament entre iguals dins d’EC. Aquest protocol vol esdevenir una eina pràctica i compartida que faciliti la coordinació entre l’estructura tècnica, l’estructura associativa i els equips de caps, promovent una mirada comuna davant les situacions d’alerta. El focus se situa especialment en la detecció precoç i la prevenció, com a elements clau per garantir el benestar d’infants i joves.

Acció Escolta de Catalunya

D’altra banda, Ona Carabassa, presidenta d’AEC, explica que “des de l’entitat els casos d'assetjament s’aborden principalment des dels mateixos agrupaments, amb el suport d’assessorament específic de l’Àmbit Pedagògic. Quan es detecta una situació o un neguit, es trasllada a l’entitat a través d’espais associatius o taules de treball formades per representants pedagògics. En alguns casos, també es compta amb el suport extern de l’Escola Lliure el Sol, amb qui es generen espais conjunts per treballar la gestió de conflictes i les dinàmiques de grup d'infants i joves”.

Cap a una cultura de cura

El repte comú és avançar cap a una cultura de cura sostinguda en el temps, on la prevenció de l'assetjament no sigui només una resposta puntual, sinó una part estructural del projecte educatiu.

Les entitats de lleure, amb la seva xarxa de voluntariat i la seva proximitat amb infants i joves, esdevenen així agents educatius clau per promoure una societat més cohesionada, segura i respectuosa.