IndiFest 2026: somnis que poden canviar l’avenir dels pobles indígenes
Comparteix
La dinovena edició de l’IndiFest, el Festival de Cinema Indígena de Barcelona, centra la seva temàtica en la concepció col·lectiva dels somnis.
El cinema comercial copa mitjans de comunicació, sales d’exhibició, crítiques i festivals, mentre que aquelles produccions que no segueixen el corrent majoritari i se centren en temàtiques allunyades de les tendències del moment queden relegades i no compten amb el mateix suport ni difusió.
El 2006, va néixer amb el nom de Mostra de Cinema Documental Indígena de Barcelona amb l’objectiu de donar veu a les problemàtiques dels pobles indígenes i suport a les reivindicacions en defensa dels seus drets i del territori enfront de les amenaces per destruir-lo.
Vint anys després, l’IndiFest. Festival de Cinema Indígena de Barcelona s’ha convertit en una referència per a un cinema que “defensa l’autonarració, no ser narrats per altres”, explica Jana Montllor, d’alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, entitat organitzadora juntament amb la Coordinadora Llatinoamericana de Cinema i Comunicació dels Pobles Indígenes (CLACPI).
Montllor detalla que les pel·lícules del cinema indígena tenen “una voluntat d’exploració fílmica que tingui a veure amb les seves cosmovisions i amb la seva forma d’entendre el món” i tracten temes com les empreses extractivistes, el colonialisme, els efectes de l’expropiació, les relacions de gènere, el medi ambient i la família.
Com els somnis poden canviar el destí col·lectiu
La dinovena edició, que tindrà lloc del 5 al 16 d’octubre, té com a lema ‘Territori oníric’ i explora els somnis com a forma d’intel·ligència col·lectiva i el seu vessant espiritual relacionat amb viatjar, aprendre, rebre ensenyaments dels ancestres o dels esperits del territori. Les seves interpretacions poden tenir incidència, fins i tot, en la vida política del poble indígena, condicionant les seves decisions i accions de lluita.
Aquesta “concepció molt més col·lectiva” dels somnis, “que enllaça amb moltes altres maneres de relacionar-se amb el món en general”, es reflecteix també en les pel·lícules, ja que “la gran majoria parteixen de formes de treball en equip, formes col·lectives d’entendre el cinema”, afegeix Montllor.
Una quarantena de llargmetratges i curts -entre documentals, animació i ficció- formen part d’una programació “molt variada” tant en temes com en formats de pel·lícules per “no encaixonar el cinema indígena amb una sola manera de fer”. Enguany, a més, ha augmentat la representació de produccions fetes per dones.
Les projeccions es faran en cinemes i espais de Barcelona, Terrassa, Cambrils i Cerdanyola del Vallès, i arribaran a les aules de les universitats de Girona, de Lleida, de Barcelona, a la Rovira i Virgili, i l’Autònoma. Tot, amb l’objectiu de portar a diverses parts del territori un cinema que “és difícil de trobar”, tot i que “ara comença a tenir una mica més d’obertura a nivell internacional”, subratlla la representant del festival.
Totes les sessions es passaran en versió original subtitulada en català per “visibilitzar la quantitat de llengües dels pobles indígenes”. Seran gratuïtes amb sistema de taquilla inversa i, per qüestions d’aforament, s’ha de reservar entrada. En algunes, se celebrarà un col·loqui posterior amb els equips de les pel·lícules o amb algunes de les convidades d’aquest any: Priscila Tapajowara, Melvin Picón i David Hernández Palmar.
Així mateix, i enmig del panorama actual en política internacional, cal destacar la participació de Pipaluk Jørgensen, directora del Nuuk International Film Festival de Groenlàndia perquè, segons Montllor, “no estem massa acostumades a pensar en què en el nord també hi ha pobles indígenes que passen per coses molt similars”.
MiradaNativa, la plataforma de contingut audiovisual indígena
A més de les projeccions presencials, l’IndiFest també té una finestra digital a través de la seva pròpia plataforma d’estríming, MiradaNativa, creada com un canal per trencar amb les barreres d'accés al cinema indígena i difondre la identitat d’aquests pobles, la seva història i les seves lluites.
Durant els dies del festival, les pel·lícules estaran disponibles amb possibilitat de taquilla inversa. Aquesta opció s’inclou com una “voluntat de transparència” i permet distribuir el que es recapta a les titulars dels drets de les obres (que reben un 60%), a alterNativa (30%) i a CLACPI (10%).
Afegeix un nou comentari