Una bicicletada massiva a Barcelona reclama una mobilitat sostenible i una transició energètica justa

Centenars de persones van recórrer els carrers de Barcelona en bicicleta en el marc d’una mobilització organitzada amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient. La bicicletada, organitzada per SETEM, va sortir a les 20 h des de l’Arc de Triomf i va finalitzar una hora més tard a la platja de la Mar Bella amb l'objectiu de reivindicar un model de mobilitat més sostenible i per reclamar una transformació profunda del sistema de transport.

La iniciativa s’emmarca en una campanya impulsada per diverses organitzacions de la societat civil que volen posar el focus en la necessitat de fer front a la crisi climàtica mitjançant canvis estructurals en la manera de desplaçar-se i d’organitzar la mobilitat.

Més enllà de la descarbonització

Les entitats impulsores consideren que l’abandonament dels combustibles fòssils és una mesura urgent i imprescindible davant la crisi climàtica, però alerten que la manera com s’està desenvolupant actualment la transició energètica presenta importants limitacions.

En aquest sentit, denuncien que a la Unió Europea la descarbonització s’està plantejant principalment com una oportunitat de reindustrialització i creixement econòmic, fet que, segons apunten, pot allunyar el procés del seu objectiu principal: reduir els impactes ambientals i les emissions de carboni.

Les organitzacions alerten especialment sobre la promoció del vehicle elèctric privat com a principal alternativa al cotxe de combustió. Tot i reconèixer la necessitat de reduir emissions en el sector del transport —responsable del 34% de les emissions a Catalunya—, consideren que la substitució massiva de vehicles no resol els problemes de fons associats al model de mobilitat actual.

Els impactes de l’extracció de minerals

Segons denuncien, la creixent demanda global de vehicles elèctrics ha provocat un augment de l’extracció de minerals i matèries primeres considerades crítiques, com ara la bauxita, el coltan, el cobalt, l’or o el níquel.

Aquests recursos s’extreuen principalment en països com Guinea Conakry, Senegal, la República Democràtica del Congo o Indonèsia. Les entitats assenyalen que l’extracció i el processament d’aquests minerals comporten importants impactes socials i ambientals als territoris d’origen.

Diverses organitzacions catalanes i internacionals han documentat aquestes conseqüències. Entre elles, SETEM ha impulsat la investigació periodística 'Les promeses contaminades de la transició verda', elaborada pels periodistes Núria Vilà i Jaume Portell en el marc de les beques Devreporter.

La recerca recull testimonis de comunitats afectades per la mineria d’or al Senegal i per l’extracció de bauxita a Guinea Conakry. Segons l’estudi, els beneficis econòmics derivats d’aquestes activitats no arriben majoritàriament a les poblacions locals, mentre que els impactes ambientals i sobre la salut recauen directament sobre les comunitats afectades.

A més, les organitzacions denuncien que aquest model contribueix a aprofundir les desigualtats entre el Nord i el Sud Global, ja que els països industrialitzats importen minerals a preus baixos mentre externalitzen els costos socials i ambientals de la seva explotació.

Un nou colonialisme verd

La tècnica de projectes de SETEM, Claudia Bosch, assegura que “la creixent demanda de minerals està donant lloc a nou colonialisme verd. Arreu del món, l’extracció de minerals per a la transició verda ha generat centenars de denúncies per violacions de drets humans i assassinats de defensores ambientals”.

Segons dades citades per les entitats, el Business and Human Rights Center ha registrat 835 al·legacions relacionades amb l’extracció de minerals vinculats a la transició energètica entre els anys 2010 i 2024.

Les organitzacions recorden que aquesta realitat també ha estat documentada en altres territoris, com Indonèsia, en relació amb la mineria de níquel, o Madagascar, pel que fa a l’extracció de terres rares.

Apostar pel transport públic

Davant aquesta situació, les entitats reclamen una transició energètica justa i sostenible que garanteixi un futur digne tant per a les poblacions del Nord com del Sud Global.

Entre les demandes plantejades durant la mobilització destaquen la reducció del nombre i de la mida dels vehicles privats, tant de combustió com elèctrics, així com la disminució de la capacitat de les bateries. També reclamen un transport públic digne, accessible i assequible a tot el territori, tant en àrees urbanes com rurals.

Les organitzacions aposten igualment per fomentar la mobilitat compartida i activa, amb alternatives com la bicicleta o els desplaçaments a peu, en detriment de l’ús del vehicle privat.

Reduir la demanda de minerals

Les reivindicacions es basen també en un estudi d’Amigas de la Tierra que apunta que, mitjançant mesures d’economia circular i reutilització de materials, seria possible cobrir fins al 67% de la demanda acumulada de minerals fins a l’any 2050 a l’Estat espanyol a partir de materials reciclats.

Segons les entitats, una de les mesures més efectives per assolir aquest objectiu és reduir de manera significativa el nombre de vehicles privats, tenint en compte que els vehicles elèctrics representen entre el 50% i el 60% de la demanda de materials necessaris per a les tecnologies de baixes emissions.

En aquest sentit, Bosch defensa que “apostar pel transport públic, la mobilitat activa, la mobilitat compartida i la disminució del nombre de desplaçaments, són les alternatives més sostenibles a l’hora de reduir les emissions, la petjada ecològica del transport i també els impactes socials i ambientals de la mineria”.