Arribar, establir-se i formar part de Barcelona

Arribar a una ciutat nova sempre suposa un repte, especialment en un entorn tan divers com Barcelona. Segons les últimes dades de l’Ajuntament, el 30% de la població de la ciutat és d’origen estranger, fet que la converteix en un mosaic vivent de cultures. Si bé és cert que per als nouvinguts aquesta diversitat es tradueix en un escenari ple d’oportunitats, les dificultats amb les que es troben són enormes. A més, no hem d'oblidar que començar de zero significa enfrontar-se a la manca d’una xarxa de suport, ja sigui de família o d’amics. Comptar amb l’ajuda suficient pot marcar la diferència entre viure o sobreviure. 

A Barcelona organitzacions com Fedelatina desenvolupen un paper fonamental en aquest procés. Fedelatina és el nucli d'una comunitat formada per 47 entitats catalanes d’origen llatinoamericà que treballen juntes per donar suport a la inclusió social. I encara que les activitats culturals formen part de l'agenda, ja que enriqueixen la vida en comunitat i el teixit social català, el seu objectiu principal és donar suport a la participació de les comunitats migrants en diferents àmbits de la vida social. 

El meu rol com a voluntària m'ha permès col·laborar amb persones d'origen divers en projectes que busquen obrir oportunitats, oferint eines pràctiques (orientació i inserció laboral, assessoria jurídica en l’àmbit de l’estrangeria, formacions per a l'ocupació, cursos d'idiomes, exposicions culturals, entre d'altres) que ajuden les persones migrants o amb rerefons migrant a ser part activa a la ciutat. Tot i els esforços per part d'organitzacions i comunitats en la promoció de la inclusió, el camí cap a una integració plena no està exempt d'obstacles. Barcelona, fins i tot amb tota la seva brillantor multicultural, també té clarobscurs. 

Els processos administratius es converteixen en autèntics laberints. A més, de vegades, la mala coordinació entre administracions converteix aquesta tasca en un trencaclosques frustrant. I és que, regularitzar un estatus migratori no sols requereix grans quantitats de paciència, sinó també recursos dels quals molts i moltes es veuen mancats. Els que no aconsegueixen superar aquestes barreres queden atrapats en una xarxa d'exclusió social, sense accés a serveis essencials com la sanitat, l'ocupació formal o un habitatge digne. I després hi ha els prejudicis. Segons l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona, el 2023 es van registrar 865 casos de discriminació, un augment alarmant respecte de l'any anterior. El racisme i la xenofòbia no són conceptes abstractes per a molts migrants, sinó experiències quotidianes. Amb tot, ens sorgeix la pregunta: com una ciutat que s'enorgulleix de la seva diversitat pot justificar aquestes contradiccions? No es tracta només de celebrar la diversitat, sinó de garantir les condicions perquè tothom pugui formar part d'aquesta comunitat en igualtat de condicions per consumar aquest projecte d'una Barcelona inclusiva. 

Tot i els desafiaments, la població migrant llatinoamericana contribueix a l'entorn que els acull. D'acord amb dades de CCOO de Catalunya, la població migrant exerceix un paper crucial a l'economia de Barcelona, especialment en sectors com l'hostaleria, on representen el 60% dels treballadors, en contrast amb el 4% d'empleats nascuts a Espanya. Segons Ángel de la Fuente, director executiu de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA), molts migrants ja arriben amb formació prèvia, cosa que implica que aporten al sistema sense que s'hi hagi invertit. Aquesta dinàmica és un benefici net per a l'economia, ja que la seva participació al mercat laboral contribueix a la sostenibilitat de serveis públics i a l'equilibri demogràfic en una societat que aborda desafiaments d'envelliment poblacional.

Però la contribució no es limita a l'àmbit econòmic; també tenen un impacte profund en el teixit cultural i social. Mantenir els costums no només és un acte d'orgull, sinó una forma d'identitat i resistència. Cosa que posen de manifest les generacions nascudes aquí, fruit de la diversitat i que representen un pont entre cultures. Segons l'Observatori Demogràfic del CEU, un de cada quatre menors a Espanya té com a mínim un progenitor estranger. Aquests joves han crescut articulant diferents identitats: parlen català a les aules i celebren a casa les tradicions de les famílies. Un exemple de la complexitat cultural de la nostra societat. Cal, per tant, reconèixer la diversitat no només des del seu valor simbòlic, sinó com un factor determinant per a la cohesió social, especialment a ciutats tan heterogènies com la nostra. I aquesta cohesió no és possible sense els mitjans, suport i recursos adequats. És un esforç col·lectiu, un compromís per la inclusió que hem d'assumir per fer de Barcelona una llar per a tothom.