Cada vegada són més les associacions i entitats que fan una aposta per comunicar més i millor i això és una molt bona notícia, tant pel sector associatiu com per totes aquelles persones que ens dediquem a la comunicació. Ara pensareu que escombro cap a casa, i no us negaré que treballar al món associatiu fent comunicació em genera una gran satisfacció. Ara bé, també és cert que ningú és imprescindible i que per fer una bona comunicació no calen grans inversions o grans infraestructures.

Tots sabem que la quantitat d’activitats, persones, recursos - intangibles i econòmics - mobilitzats des del món associatiu, només a Catalunya, són brutals. Des dels barris, des del territori, s’impulsen iniciatives però moltes vegades queden invisibilitzades per falta de temps o de planificació.

De comunicació se n’ha fet sempre: un cartell, un anunci a la revista, l’enviament d’una carta als socis, el butlletí mensual. I amb les noves tecnologies i l’accés a internet, persones i entitats tenim a l’abast eines suficients per fer-nos visibles, per fer que parlin de nosaltres i per donar difusió a les nostres accions i missatges sense haver-nos de cruspir el pressupost de l’entitat. Però per què no sempre s’aconsegueix una bona difusió?

Els canals han canviat, els missatges també - immediatesa, brevetat, interacció - però hi ha coses que continuen sent bàsiques. Abans de comunicar hem de dedicar-nos uns moments a reflexionar i analitzar qui som i a qui volem arribar, per construir, després, un discurs que ens posicioni al mapa, dins del nostre ecosistema, i que transmeti els valors i els objectius pels quals treballem. És important decidir què expliquem i com ho fem, per marcar la nostra línia. També ens calen objectius que ens ajudaran a fer valoració i a millorar. I recordar-nos que cal perseverar perquè la repercussió no es immediata, s’ha de construir.

Aquest portal mateix, Xarxanet.org és un exemple de mitjà que no només mostra, presenta i informa, sinó que posa en valor la tasca d’entitats i associacions arreu del territori. Però hi ha moltes altres eines: manuals, cursos, plataformes, i el més important, no oblidar que formem part d’un teixit associatiu enorme que ens pot ajudar a donar-nos a conèixer, perquè la gràcia de tot plegat és que no som competència, sinó que podem treballar col·lectivament pel bé comú. Agrupar-nos, donar-nos suport i fer-nos d’altaveu.

La comunicació dins de les entitats s’ha d’entendre com una acció vital, una eina fonamental que ens ajudarà a articular-nos, a canviar i agitar la realitat que ens envolta. Perquè si podem explicar i propagar les accions, les lluites, les alternatives i les propostes innovadores que neixen diàriament arreu del territori, aconseguirem que aquestes es repliquin i s’encomanin. I tenim els canals per fer-ho, tot i que “la revolució no serà televisada”.