El dia del medi ambient ens ajuda a recordar que tots som part del medi ambient i que cal parar atenció a les creixents problemàtiques ambientals que estem enfrontant com a societat. Aquest any està especialment enfocat a la problemàtica per plàstics, un recurs i residu produït per l’home i que reflecteix fidelment l’enfocament esbiaixat a l’hora de solucionar les problemàtiques ambientals globals, on les notícies apareixen als diaris però no s’interioritzen com a societat.

Parlem de reciclar més i millor, però el repte real és restringir al gran consum la gran diversitat i quantitat de plàstics. Pels carrers veiem eslògans que s’autodefineixen com a sostenibles perquè en comptes de consumir gasoil consumeixen gas natural o el consumeixen en menys quantitat, en definitiva segueixen consumint hidrocarburs però amb un impacte lleugerament menor. L’ús de la paraula ecològic i sostenible està de moda però amb una interpretació molt laxa del que això significa.

Massa sovint busquem pal·liar parcialment el nostre impacte però no virar el nostre model de desenvolupament, per evitar acceptar que aquest model no és perfecte ni de moment, sostenible i que modificar-lo suposa un cost important. Però mentrestant el pal·liem sota una crisi creixent, que afecta cada vegada més a la fractura social global i envers generacions futures.

Dissenyem les polítiques des d’una perspectiva sectorial i fragmentada, que té en compte els diferents equilibris socials presents en joc però que massa sovint no disposa de prou visió per valorar els seus impactes a llarg termini, especialment pel medi ambient. Desgraciadament el tercer sector ambiental no és un actor de pressió amb prou pes específic per defensar amb garanties les necessitats ambientals de la nostra societat present i futura, és un actor petit però altament transcendent, però que precisa de la col·laboració i suport necessari per a fer valdre aquesta problemàtica compartida.

Hem de ser plenament conscients que la ambiental és una problemàtica integralment social i transversal i per tant indissociable i imprescindible en qualsevol política econòmica i de benestar i que l’hem d’afrontar conjuntament, integralment i des d’una perspectiva sistèmica, no com un annex molest de la nostra activitat diària, un acte caritatiu o una simple estratègia de màrqueting. És imprescindible redissenyar conjuntament les polítiques del nostre país perquè el medi ambient hi sigui inclòs, hi tingui veu, només així es podran dissenyar polítiques amb visió integral, que resolguin la desigualtat creixent en la nostra societat i no generin un crèdit encara més gran per les generacions futures.