Desaprendre per aprendre

Per exemple, després de molt discutir internament de si twitter o no twitter, decidiu –com a entitat- obrir un perfil. I quan ho fas, llegeixes un article o una recomanació d’experts dient que el futur ja no és twitter sinó una altra cosa...

Em sembla important estar atent als canvis i als reptes que l’entorn ens planteja però crec que encara és més important definir el propi camí com a entitat. Per tant, aprofitant que comencem any, m’atreveixo a fer petites recomanacions per millorar el dia a dia de l’entitat:

1. Saber explicitar quins són els objectius per a l’entitat en el proper any. I que tots els membres de l’entitat els tinguin clars... Els definim i pengem, per exemple, al taulell de l’entitat?

2. Comunicar, comunicar i comunicar. No donar res per suposat. I per molt que comuniquis, sempre hi haurà qui dirà: “doncs jo no ho sabia...” Assumim que això ens passarà SEMPRE. Imprescindible no oblidar-se de comunicar. Per treballar el pla de comunicació, aquí teniu una plantilla senzilla.

3. Corresponsabilitzar i repartir tasques. Sovint ens queixem que sempre som els mateixos els que ho fem tot... No podem esperar que tothom tingui un grau de compromís del 200 % però podem provar de repartir responsabilitats (que no feines) i empoderar als membres de l’equip per tal que cadascú assumeixi un rol i funcions.

4. Parlar poc i escoltar molt. Estiguem atents a les necessitats dels socis, de l’entorn, de les persones ateses,... Això ens permetrà veure si el que fem és el que té sentit i dóna, realment, resposta. Com podrem saber sinó, si estem aconseguint els objectius?

5. Repensem. Sense dubtes existencials que ens paralitzin, però cal saber si el que fem és el que toca o el que té sentit... Repensem també programes, activitats, processos i formes de fer.

6. Obrim les mans. Busquem altres entitats amb les quals poder sumar: aprofitem sinergies, coneixements,... No cal estar creant sempre des de zero.

En resum, crec que es tracta de ser conscients que el que sempre hem fet no té perquè seguir sent vàlid. No pot ser que al nostre entorn tot hagi canviat i la nostra entitat no. No podem pretendre que l’entorn (o els usuaris, o els socis o les administracions) s’adaptin al que nosaltres creiem. Es tracta d’entendre que les preguntes canvien i, per tant, també hem de canviar les respostes. Desaprendre per aprendre i seguir canviant i millorant vides.