El moviment veïnal: pal de paller de la vida digna dels barris

Molt ha plogut des de la conformació de les primeres associacions veïnals durant els anys 60 i 70, en un marc de temps complicat per la manca de democràcia, fa més de 50 anys. Tanmateix, res no va impedir que l’arquitectura veïnal fos capaç de vertebrar les lluites i reivindicacions necessàries per assolir uns barris dignes amb serveis, escoles, centres sanitaris i sanejament; uns barris on s’enfortís la cohesió construint comunitat.

Molt ha plogut d’ençà: la globalització, la digitalització i les xarxes socials ens han portat cap a una societat més individualitzada, que es mobilitza per a qüestions molt concretes que comencen i acaben, però que no creen un valor col·lectiu com sí que fan i feien les associacions veïnals.

En l’actualitat, el moviment veïnal fa més falta que mai davant l’auge de l’extrema dreta, la gentrificació, els problemes d'habitatge o la pèrdua de la identitat i la memòria dels barris. És absolutament necessari per seguir defensant la participació ciutadana, els col·lectius més vulnerables i la representació dels interessos del veïnat; en definitiva, per millorar la qualitat de vida del barri: tots els elements imprescindibles han estat i segueixen en l’ADN del moviment veïnal. I és que encara avui dia qui millor pot seguir defensant la vida del barri són les associacions veïnals, pel seu compromís i proximitat amb el territori, per la seva experiència i per ser un agent reivindicatiu, proactiu i organitzat a peu de carrer.

Des del barri, cap a una mirada de país

Cal tenir en compte que la llarga trajectòria del moviment veïnal ha fet també que aquest es vertebrés per fer front a tots els reptes que van més enllà del barri. La forma d’organitzar-se és interessant i necessària per enfortir el teixit en tota la seva extensió: moltes entitats veïnals s’agrupen en federacions locals, i aquestes vertebren la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC). Si anem més enllà del territori català, també les confederacions de cada autonomia s’agrupen en la Confederació Estatal d'Associacions Veïnals (CEAV), que dota el moviment veïnal de la força d’una gran xarxa associativa. Això dona coherència a un moviment històric que s’ha actualitzat i que és capaç d'encarar els reptes actuals amb una mirada que neix el barri però es comparteix col·lectivament.

També sabem, des de la CONFAVC, que ens cal ser realistes: hi ha elements de cabdal importància que no faciliten la vida de barri, com ara l'accés a l'habitatge pel seu preu, la durada dels contractes, la pressió dels fons d’inversió o el turisme de masses. Són esculls que dificulten molt la vida comunitària i que, en alguns casos, impossibiliten desenvolupar un projecte de vida suficient per crear arrelament, identitat i compromís, alimentant una gentrificació que, a la pràctica, no deixa de ser una expulsió més o menys violenta d’una persona.

Grans gestes del moviment veïnal

Vull compartir tres experiències que deixen prou clara la importància del moviment veïnal. Una primera, l'anomenada “Guerra de l’aigua” de finals dels 90: una lluita guanyada a l’administració contra una tributació injusta en el rebut de l’aigua, que va provocar una mobilització capitalitzada pel moviment veïnal —i la CONFAVC— amb una resposta i un compromís de la ciutadania exemplars i multitudinaris.

Un segon episodi ens el recull la pel·lícula 'El 47', on es plasma com els “segrestos” d'autobusos protagonitzats als anys 70 per les associacions de veïns van aconseguir fer arribar el transport públic als racons més allunyats dels barris de la perifèria, que aleshores estaven exclosos de les polítiques públiques.

Finalment, voldria recordar la magnífica resposta del moviment veïnal davant la DANA de València. Per les ajudes, la solidaritat, el compromís i la bona organització, el moviment va saber canalitzar la resposta solidària d’arreu de l’Estat. Totes aquestes experiències mostren l’ADN i la identitat inequívoca del que ha estat i és el moviment veïnal, encara avui dia.

Finalment un apunt:  aquesta aportació a la democràcia actual i a com concebem la ciutat dels serveis té un deute històric que cal solucionar i saldar: el reconeixement i la definició per part de les institucions d’aquesta aportació, tal com es va fer dins la Constitució Espanyola amb els sindicats i altres agents socials. No n'hi ha prou amb una proposició no de llei com la que ja existeix: cal que les generacions actuals i futures tinguin clara la importància i la necessitat del moviment veïnal com a agent vertebral dels barris i de la vida digna.