Opinió

El tercer sector, motor d’innovació social

La llei del Tercer Sector, a tràmit.

És essencial poder tramitar la Llei del Tercer Sector per reconèixer les iniciatives socials que existeixen arreu del territori i permetre al tercer sector continuar sent el motor d’innovació social amb què la societat catalana sempre ha comptat.

Sobre l'autor/a:
Jesús Delgado

Jesús Delgado

Director d’Expansió i Projectes Estratègics de la Fundació Pere Tarrés.

A finals del curs passat s’iniciava la tramitació parlamentària de la Llei del Tercer Sector i ara, a inicis d’octubre, aquesta ha superat el primer tràmit parlamentari, la presa en consideració pel ple. Continuen així les passes del procés legislatiu d’aquesta llei, que val la pena recordar que va ser presentada al Parlament fruit del consens entre les entitats socials del tercer sector.

Aquest consens va ser possible perquè la llei suposa un reconeixement a la trajectòria del tercer sector social al nostre país i és una oportunitat per posar en valor el compromís i la contribució essencial de les entitats socials a l’hora de treballar pel benestar i la protecció dels col·lectius en situació de vulnerabilitat o en risc d’exclusió.

La Llei del Tercer Sector es fonamenta en la iniciativa social de la ciutadania que, atenta al seu entorn, sempre ha anat cobrint les necessitats socials del moment a mida que anaven sorgint. Ens podríem remuntar al segle XIV, amb les primeres fundacions hospitalàries al nostre país, i a partir d’aquí anar resseguint molts anys de feina social per adonar-nos que el paper de la ciutadania organitzada ha estat una constant a la nostra societat a l’hora de garantir els drets de les persones més vulnerables en cada moment de la història.

Així, el tercer sector social ha estat, al llarg de la seva existència, un generador de projectes que cerquen l’interès general i promouen el bé comú, sovint havent de cercar també els recursos econòmics i humans necessaris per assolir aquests objectius. De fet, els recursos s’han captat, no sense esforç, fins que la necessitat s’ha convertit en un dret social i per tant, els serveis que cobreixen aquesta necessitat s’han pogut finançar amb mitjans públics, bé oferts directament per l’administració pública, bé establint acords o concerts entre l’administració i el sector social.

El servei públic que realitzen les entitats del tercer sector a través de projectes cívics, comunitaris i de transformació social és una col·laboració público-social habitual tant a casa nostra com a països propers i d’alguna manera subratlla que la iniciativa de les persones, de les comunitats, aporta valor. La futura llei podrà articular aquestes col·laboracions i el reconeixement d’aquesta acció social tant pròpia de la nostra societat.

El marc legal serà un reconeixement a la feina essencial realitzada, a l’experiència i a la solidesa del sector, i ha de suposar l’articulació de la participació del sector social en el disseny, execució i seguiment de les polítiques públiques vinculades als drets socials.

Però reconèixer també és confiar que en el futur el tercer sector social continuarà fent de motor per atendre, per cobrir noves necessitats, per innovar en l’atenció a les persones, per tenir cura de crear els millors entorns possibles, adaptant les noves necessitats a les noves característiques de cada nova situació, en cada temps i en cada lloc.

Per tots aquests motius és essencial poder tramitar i desplegar una llei que, reconeixent la situació actual de les nombroses iniciatives socials que existeixen arreu del territori, fruit de les seves profundes arrels a la nostra societat, permeti que el tercer sector continuï sent el motor d’innovació social amb què la societat catalana sempre ha comptat.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari