El 3 de desembre va ser el Dia Internacional de la Discapacitat. Es tracta d'una data marcada en l'agenda política i social, d'un dia en el qual el col·lectiu i la defensa dels seus drets passa a protagonitzar actes públics i notícies. Malauradament, aquest dia passa i, l'endemà, tothom torna a oblidar-se de les persones amb discapacitat, dels seus drets, i de com d'important i necessari és treballar per eliminar totes aquelles barreres que dificulten la seva plena participació en la societat, a tots els nivells i en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania.

I és que, malgrat que la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat aprovada per Nacions Unides recull en el seu article 29 el dret a la participació social i política del col·lectiu, la realitat és que avui dia existeixen encara molts obstacles que dificulten la seva inclusió plena i real en els diferents àmbits de l'esfera pública. En aquest punt, és important partir de la premissa que la discapacitat no és la principal característica que defineix al col·lectiu, sinó que allò realment rellevant és la seva relació amb l'entorn i amb la comunitat que l'envolta. I és aquí on s'han de centrar els esforços, en transformar els entorns i oferir els suports necessaris i ajustats a les especificitats de cada persona en cada moment. Només així podrem facilitar i promoure aquesta participació plena a nivell públic i social en tots aquells àmbits que puguin ser objecte del seu interès. És crucial que la persona amb discapacitat pugui triar lliurement activitats del seu entorn en les que poder col·laborar, conèixer a les persones que conformen el seu entorn i, sobretot, ser coneguda (i reconeguda) pels altres.

Un bon exemple d'aquesta participació real i plena que defensem és el voluntariat inclusiu, un sistema en el qual la persona amb discapacitat intel·lectual participa com a voluntària (amb els suports que pugui requerir) acompanyant a persones d'altres col·lectius. Es tracta d'una relació que permet que la persona amb discapacitat es senti reconeguda i, alhora, sigui percebuda com una persona compromesa i interessada a contribuir i formar part de l'entorn social que l'envolta, de trobar solucions conjuntes als problemes del seu voltant i, en definitiva, una persona que es fa corresponsable de construir un món millor i una societat més justa.

Està més que demostrat que els processos de voluntariat inclusiu són beneficiosos tant per a la persona que rep l'acompanyament com per a la persona amb discapacitat intel·lectual que actua com a voluntària, ja que a través d'aquesta activitat pot guanyar autoconfiança, autonomia i un major coneixement del seu entorn social i de com generar vincles amb ell. La relació entre iguals que s'estableix és d'un valor incalculable i el seu impacte no es limita només als dos subjectes implicats, sinó que es fa extensible al conjunt de la societat.

És inqüestionable, per tant, que el vessant comunitari genera oportunitats perquè qualsevol persona pugui experimentar i treballar l'autodeterminació. En aquest sentit, el voluntariat inclusiu és un clar exemple de com treballar oberts a la comunitat i de com això afavoreix la generació d'oportunitats de manera transversal.

Atenent a totes aquestes qüestions, sembla evident que cal un major compromís social al respecte, però no només un dia concret, sinó durant tots els dies de l'any. Cal que tots i totes ens involucrem en la promoció, planificació i gestió de projectes que, com el del voluntariat inclusiu, siguin transformadors, que apostin per posar el focus en el treball comunitari i que permetin avançar en la participació plena de les persones amb discapacitat intel·lectual, reconeixent-les com a subjectes actius i partint del respecte a la seva dignitat i a l'exercici dels seus drets com qualsevol altre ciutadà o ciutadana.